Tres graus, dos màsters i un doctorat, les novetats oficials de la UOC per al curs 2021-2022
L'educació, la tecnologia, la salut i la història són els àmbits de coneixement d'aquesta nova oferta acadèmicaEls graus d'Educació Primària, de Tècniques d'Aplicacions de Software i de Tècniques d'Interacció Digital i Multimèdia; els màsters universitaris de Salut Planetària i d'Història del Món Contemporani, i el doctorat de Societat, Cultura i Tecnologia són les novetats acadèmiques oficials de la UOC que començaran la tardor vinent. "Educació, salut, tecnologia i humanitats són àmbits que no només tenen perspectives pel que fa a l'ocupació, sinó que també responen a la voluntat de formar professionals amb capacitat de transformar", diu la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, Àngels Fitó.
Grau d'Educació Primària
La UOC estrenarà el setembre de 2021 el grau d'Educació Primària, que tindrà un centenar d'estudiants i s'impartirà únicament en llengua catalana. Amb el grau, doncs, la institució completa l'oferta que ja ofereix als futurs docents. Al llarg d'aquests 25 anys, més de deu mil professors s'han format a les aules virtuals amb les ofertes acadèmiques de la UOC vinculades a la formació de professorat.
"Hem tingut en compte la tradició i l'altíssima qualitat en formació de mestres que ja existien en el nostre sistema universitari, i les hem combinades amb el nostre model educatiu i amb les nostres senyes d'identitat i experiència", explica el director del grau i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, Antoni Badia. S'ha elaborat un pla d'estudis "amb una visió actualitzada de l'educació", en què l'escola no és aliena a la societat, sinó una entitat integrada que es relaciona amb la resta d'agents socials dins i fora de l'aula. "Un mestre ha de ser conscient que l'educació passa a tot arreu; l'escola és el lloc més important, però ha d'estar interconnectada", defensa.
Grau de Tècniques d'Aplicacions de Software
Un altre dels graus nous que començarà el setembre és el grau de Tècniques d'Aplicacions de Software (Bachelor's Degree in Techniques for Software Application Development), l'únic que es fa en línia i íntegrament en anglès que s'imparteix a l'Estat espanyol. Una oportunitat de formació en un sector en auge, del qual diversos estudis preveuen un augment de la demanda, uns salaris elevats i la possibilitat de treballar des de qualsevol lloc del món. "El grau té una clara vocació internacional i formarà l'estudiantat per desenvolupar qualsevol mena de programari, des d'aplicacions de sistema fins a aplicacions web, mòbil i multiplataforma", explica el director del grau, Robert Clarisó.
Grau de Tècniques d'Interacció Digital i Multimèdia
El tercer grau que la Universitat oferirà el curs vinent és el grau de Tècniques d'Interacció Digital i Multimèdia, que dirigirà la professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Laura Porta. Es tracta d'una oferta que actualitza i renova el grau de Multimèdia, que s'imparteix des de fa més d'una dècada. El nou grau "s'adapta a les necessitats del mercat, que necessita professionals multimèdia amb coneixements transversals", explica la dr. Porta. Quan acabi els estudis, l'estudiantat dominarà competències a cavall de la tecnologia i la creativitat: aprendrà desenvolupament web, disseny d'interfícies i experiència d'usuari, grafisme digital 2D i 3D, animació, realitat virtual o videojocs, i dominarà el procés de creació d'una aplicació multimèdia interactiva. "Tindrà el perfil híbrid que demanen petites i grans empreses", afegeix la professora.
L'enfocament del grau és eminentment pràctic i inclourà l'elaboració de tres projectes i la construcció d'un portafolis per part de l'estudiant.
Màster universitari de Salut Planetària
La UOC, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", oferiran, a partir del mes d'octubre, un nou màster universitari de Salut Planetària. Es tracta d'un màster multidisciplinari innovador, el primer amb aquesta orientació al món, que té com a objectiu proporcionar, a distància, una formació interdisciplinària i transdisciplinària a professionals de diferents àrees de coneixement per capacitar-los per analitzar els riscos que la crisi ambiental i climàtica global planteja per a la salut humana, avaluar-ne el possible impacte i proposar solucions d'adaptació i mitigació.
Màster universitari d'Història del Món Contemporani
La Universitat engegarà també el curs vinent el nou màster universitari d'Història del Món Contemporani, que posa en valor la història com a eina d'anàlisi dels reptes del present i el futur. El nou màster parteix d'una perspectiva mundial i contemporània amb una cronologia que s'inicia amb el sorgiment de la modernitat i que arriba fins a l'actualitat. "Ens centrem en processos històrics pertinents i vius, amb talls que no responen a criteris geogràfics, sinó temàtics", explica el director del màster, el professor dels Estudis d'Arts i Humanitats Jaume Claret.
Per això, dins del ventall d'assignatures, s'inclouen qüestions com ara l'emergència climàtica, la globalització econòmica, el gènere, les noves narratives o les desigualtats, amb materials seleccionats i pertinents i un professorat especialitzat que té per objectiu oferir una perspectiva actualitzada de cada una de les matèries.
Doctorat de Societat, Cultura i Tecnologia
El doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura tanca les novetats acadèmiques oficials de la Universitat per al curs que ve. Aquest programa proporcionarà eines per analitzar les relacions complexes entre la tecnologia i la societat, comprendre els reptes clau que defineixen les societats contemporànies i contribuir a millorar-los. És un doctorat multidisciplinari a cavall entre les ciències socials i les humanitats, que engloba l'interès per les desigualtats creixents, les diverses formes de discriminació, la sostenibilitat, la innovació social i econòmica, la mobilització ciutadana i les tensions centre-perifèria en contextos culturals cada vegada més digitalitzats. N'és directora la investigadora sènior de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Mireia Fernández Ardèvol.
Contacte de premsa
-
Redacció