La UOC impulsa vuit projectes d'emprenedoria tecnològica

El 17 de juny, graduats, estudiants i treballadors de la Universitat protagonitzaran amb els seus projectes la 9a. edició de l'SpinUOC, la final del programa anual d'emprenedoria i transferència de la Universitat. L'esdeveniment, que es podrà seguir en línia amb inscripció prèvia, tindrà lloc sota el lema Fem camí amb tu a l'escenari de l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.

Vuit projectes finalistes de l'edició 2021 del programa seran presentats pels seus protagonistes al públic en línia i al jurat. Aquest esdeveniment és una oportunitat per conèixer projectes emprenedors, oberts a la col·laboració, així com per descobrir com la UOC impulsa iniciatives innovadores de la seva comunitat. "L'SpinUOC representa la voluntat de la Universitat de catalitzar el coneixement de la seva comunitat a favor de l'emprenedoria com a motor de progrés econòmic i social", apuntava Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC.

A la final de l'SpinUOC es lliuraran, entre els vuit projectes finalistes següents, tres premis: un al millor projecte, un altre al projecte que destaqui pel seu impacte social —patrocinat per la Ramon Molinas Foundation— i un tercer que serà votat pel públic que segueixi l'esdeveniment.

Tecnologia que localitza una agulla en un paller

Investigadors de la UOC desenvolupen una tecnologia que permet localitzar objectes i persones en interiors, focalitzant la seva aplicació en magatzems logístics, hospitals i entorns crítics com ara mines. Tal com explicarà a la jornada Marc Guerrero, investigador del grup Wireless Networks (WiNe), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), amb Angular Technologies desenvolupen tecnologia de posicionament per obtenir posicions 3D precises, en escenaris que són hostils per a la tecnologia GPS, gràcies a l'ús de diferents senyals de ràdio. "Volem portar un pas més enllà la nostra tecnologia com a idea de negoci, analitzant-ne la viabilitat com a projecte i explorant la cabuda que té en el mercat", assenyala l'investigador.

Una eina per ajudar mares i pares en l'educació dels seus fills

"Quan tenim un fill, no ve amb un manual d'instruccions", apunta Àlex Letosa. Precisament aquest és el repte que aborda aquest professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació amb el seu projecte Educatool. "Hem creat un manual, a partir d'evidències científiques de la psicologia, per ajudar en la tasca educativa que duen a terme mares i pares creant un mètode concret d'intervenció", afegeix Letosa. A més, la seva eina en línia també és útil per a educadors i psicòlegs per analitzar i millorar com aborden, entre altres qüestions, l'educació emocional dels infants. Educatool ja ha estat provat per més de 150 famílies i va sortir al mercat al maig.

Intel·ligència artificial contra el frau

Fer servir de manera ètica la intel·ligència artificial per evitar el frau amb dades de consum en serveis com el gas, l'electricitat o l'aigua, en els de les telecomunicacions, en serveis bancaris o en els que ens proporciona l'Administració pública: aquest és l'objectiu de Fraud Research, una eina per detectar el frau mitjançant l'anàlisi de dades de manera automàtica. Els creadors, a més de llançar-la al mercat, esperen "conèixer empreses i institucions amb les quals col·laborar per crear sistemes de detecció de frau o d'anomalies amb intel·ligència artificial que siguin més precisos i justos, és a dir, sense biaixos", assenyala Bernat Coma, un dels impulsors de l'eina i professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Una aplicació mòbil d'oftalmologia per revisar còrnies

MoCoTo permet fer servir el mòbil com un topògraf corneal, un equip que s'empra en oftalmologia per il·luminar la còrnia del pacient i, així, prendre una foto de com s'hi reflecteix la llum. Aquest procediment s'utilitza per calcular la forma de la còrnia. "L'oftalmòleg o optometrista pot usar l'app MoCoTo per obtenir una fotografia del pacient i fer-la servir per avaluar-ne la salut visual", apunta David Merino, investigador del grup Scene Understanding and Artificial Intelligence Lab (SUNAI) i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. "Fa un parell d'anys que estem desenvolupant l'aplicació i estem treballant la manera d'impulsar aquest projecte", afegeix l'investigador.

Contractar en minuts professionals per a un equip

"La contractació laboral en l'àmbit tecnològic necessita un nou model ajustat a les noves generacions de professionals: eficient, àgil i que automatitzi determinats processos", apunta Eduard Teixidó, CEO d'Opground. Aquesta plataforma ha nascut per connectar oportunitats laborals amb professionals del sector de la programació informàtica. L'eina, a través d'una única entrevista virtual amb Opi, el seu bot de conversa, gestiona les oportunitats, buscant, aplicant i duent a terme les primeres entrevistes laborals per als programadors de manera automàtica. Gràcies a aquesta tecnologia, les empreses connecten amb els perfils més adequats en pocs minuts. "La nostra plataforma connecta oportunitats i talent de la mateixa manera que ho faria un reclutador, però estalviant fins a un 80 % del temps dels processos de selecció", assenyala Jordi Vall, membre de l'equip d'Opground, màster universitari d'Advocacia i estudiant del grau d'Humanitats a la UOC.

Una eina digital per arribar a acords extrajudicials

Peacebuilder és una plataforma en línia per ajudar les persones, empreses i els governs i per resoldre conflictes de manera amigable. "La nostra tecnologia neix per facilitar l'acord en casos de desacord, una realitat habitual avui dia", explica Óscar Daniel Conforti, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política. "Estem treballant perquè Peacebuilder pugui trobar el seu forat i es consolidi en el mercat, perquè aborda problemàtiques comunes de la nostra vida quotidiana", afegeix.

Històries de detectius per a la formació laboral

Fer servir les històries de novel·les clàssiques de detectius per dissenyar formacions per a empreses. Aquesta és la base de Whoduniter, un servei d'aprenentatge virtual per a la formació per competències laborals amb el qual els participants poden "entrenar les seves habilitats interpersonals a partir de convertir-se en els protagonistes d'una ficció criminal", segons Helena Mas, creadora de Whoduniter i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Per dur a terme aquest tipus d'experiències immersives i participatives, "vaig adaptar la dinàmica dels jocs d'acció de rol en viu, al costat de les trames d'unes novel·les anomenades Whodunit, a la formació corporativa en línia per a equips de treball", afegeix.

Assistents virtuals ja entrenats per resoldre dubtes de clients

Xatkit és una plataforma de codi obert per construir i executar tot tipus d'assistents virtuals, els coneguts com bots conversacionals (chatbots) intel·ligents i adaptats a les necessitats de qualsevol empresa o organització. Aquesta iniciativa està a punt de llançar al mercat el seu primer producte, un bot per a l'e-commerce ja preentrenat i que és capaç de llegir la informació de botigues en línia i contestar preguntes a clients, sense que prèviament l'empresa hagi d'invertir temps a posar-lo a punt. "La nostra tecnologia està molt avançada, motiu pel qual estem buscant empreses que vulguin provar-la i ens ajudin a millorar-la per començar-ne la comercialització", indica Jordi Cabot, professor de recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i líder del grup Systems, Software and Models (SOM) Research Lab, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

L'SpinUOC és un programa impulsat per Hubbik, la plataforma de suport a l'emprenedoria de la UOC. Aquesta iniciativa compta amb el suport d'Estrella Damm, Foment del Treball Nacional, Ramon Molinas Foundation, 4 Years From Now (4YFN) i Seed & Click. L'SpinUOC està cofinançat per mitjà del Pla estratègic de la unitat de Valorització i Transferència de la UOC (PETER), aprovat per la Generalitat de Catalunya, que rep finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).