Instagram, un aliat per a l'activisme mediambiental

La popularització de les xarxes socials i els canvis en els models i els hàbits de consum, molt més visuals, han propiciat que les imatges i les fotografies obtinguin un protagonisme superior en tots els àmbits, també en les comunicacions vinculades a tota mena de contingut polític. 

A causa d'aquest auge, un estudi recent elaborat per investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat l'ús d'imatges recurrents, com ara els mems comparatius, a la xarxa social Instagram relacionades amb l'activisme mediambiental amb l'objectiu d'entendre-les des d'una perspectiva antropològica sobre la base dels mites o les narracions que proposen un model per percebre, comprendre, jutjar i actuar al món.

“L'ús d'aquesta mena d'imatges comparatives és un format reiteratiu que compleix la funció de fàcil reconeixement, per la qual cosa resulten molt efectives, ja que, malgrat mostrar-se com a informals i fins i tot de vegades divertides, permeten abordar temes considerats seriosos i de primer ordre en l'agenda ambiental”, explica Gemma San Cornelio Esquerdo, investigadora del grup MEDIACCIONS dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i una de les autores principals d'aquest treball, juntament amb Elisenda Ardèvol, catedràtica d'Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, i Sandra Martorell, investigadora de la UOC i del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la Universitat Politècnica de València.

Una estructura narrativa predominant

En concret, aquesta recerca, que forma part d'un projecte més extens sobre l'estudi de l'activisme mediambiental a Instagram, la xarxa social més visual i amb una percepció més personal, detalla que l'estructura narrativa predominant en l'activisme ambiental és el format beforeafter (abans i després). Aquest tipus de model recorre a un vector temporal que indueix un missatge cap a una millora o un empitjorament d'una situació concreta, per la qual cosa és un dels recursos visuals més populars a les xarxes socials. A més, la intenció d'aquestes imatges busca mostrar els canvis en una situació específica expressant la idea de “mite” com una veritat fonamental, i l'enfronten amb el concepte de dany ambiental o fi del món.

“Ens centrem en Instagram, que és una plataforma que inicialment ningú no pensa que sigui adequada per a l'activisme, per la seva relació amb les narratives personals i l'estil de vida dels influencers. No obstant això, aquesta xarxa social tan visual juga un paper molt important en l'activisme ambiental”, afegeix San Cornelio, qui incideix que el contrast basat en una narrativa temporal amb una projecció de futur, que comporta una relació de causa i efecte, sol provocar una valoració moral de cada individu.

D'aquesta manera, la confrontació d'imatges o comparatives aspira a commoure i conscienciar mitjançant el reflex de la degradació ambiental, el canvi climàtic i la catàstrofe irreversible per l'acció humana enfront de la solució basada en les modificacions del comportament humà que siguin capaces de revertir la situació i millorar el medi ambient. 

“Aquesta és una estructura molt homogènia que compara els aspectes temporals sobre la base d'una economia del llenguatge molt clara a l'hora d'elaborar els missatges que vol comunicar. Gràcies a aquesta dualitat, s'aconsegueix enviar un missatge molt directe capaç d'arribar a molta més gent, la qual cosa n'incrementa l'impacte en el públic”, subratlla la investigadora de la UOC. 

Crida d'atenció

De fet, la utilització dels mems és capaç de posar el focus sobre certs conflictes o problemes, la qual cosa pot provocar una reacció que afavoreixi la reflexió sobre els àmbits que aborda i fins i tot una modificació del comportament. “Aquest activisme visual va més enllà del vessant artístic, ja que ofereix un contingut adreçat cap a un compromís polític concret i expressa una necessitat de canvi en la nostra manera de viure”, detallen les autores.

Així mateix, les autores destaquen que la gran majoria d'imatges o mems analitzats fan una crida implícita a l'acció individual com a part d'una acció col·lectiva. Així, aquest tipus de composicions visuals aspiren a aconseguir una transformació positiva mitjançant una implicació personal amb l'objectiu d'aconseguir un bé col·lectiu o global.

“Les xarxes socials creen una forma diferent d'activisme, amb una altra mena de connotacions, en què a les persones no els interessa estar tan implicades amb els moviments socials més tradicionals. En aquest aspecte, els nous models d'activisme a les xarxes socials apel·len a l'acció i a la responsabilitat individual per fer una transformació profunda”, recalca San Cornelio.

És més, les autores expliquen que l'estructura comparativa de l'abans i el després o mite escatològic s'empra de manera recurrent en l'activisme ambiental. No obstant això, no acostuma a denunciar directament les institucions o les corporacions que provoquen danys en el patrimoni natural ni qüestiona de manera explícita l'ordre social establert. De fet, els mems ambientals acostumen a adreçar-se a la persona i se centren en missatges com l'abordatge dels desastres ambientals a partir de la suma d'accions individuals.

D'aquesta manera, s'aconsegueix crear una imatge molt més dramàtica que porta implícita una resolució. “L'ús d'un model de narració mitològica per al canvi mediambiental a partir de mems a les xarxes socials, d'una banda, contribuiria a la creació de nous espais de participació ciutadana i, de l'altra, fomentaria la intel·ligibilitat de temes complexos a partir d'un impacte visual concís, per promoure i convidar a l'acció des de l'emoció i la implicació personal”, conclouen les investigadores.

Aquest treball és un dels estudis emmarcats en un projecte de recerca més ampli sobre cultures narratives, acció social i creació de públics en la societat contemporània enfocat en l'anàlisi dels mitjans digitals.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 13, acció climàtica.

 

Referència

Ardèvol, E., Martorell, S. & San Cornelio, G. (2021). "Myths in visual environmental activism narratives on Instagram" [El mite en les narratives visuals de l'activisme mediambiental a Instagram]. Comunicar, 68. https://doi.org/10.3916/C68-2021-05

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC