Les mancances en nutrició que posen en risc la salut de les dones esportistes

Menjar més aliments rics en ferro, consumir més calci i vigilar els nivells de vitamina D són algunes de les recomanacions per a les dones esportistes que s'extreuen d'un estudi elaborat en el marc del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per científics de la UOC, la Universitat Internacional Isabel I de Castella, la Universitat de Múrcia i la Universitat de Granada. L'estudi s'ha publicat recentment a la revista científica d'accés obert Archivos Latinoamericanos de Nutrición (ALAN).

Mitjançant una metanàlisi de 42 articles científics publicats entre el 2012 i el 2020, la investigació revela que alguns problemes com el dèficit d'energia o la manca d'alguns micronutrients són comuns entre les esportistes, cosa que no només repercuteix en el seu rendiment, sinó que posa en risc seva salut.

«Cada vegada l'esport està més de moda, així que cal assessorar els esportistes professionals i als qui fan esport com a afició», diu la investigadora Anna Bach-Faig, del grup FoodLab, i directora del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la UOC. «No només per millorar el rendiment, sinó també per preservar la salut.»

La malaltia de la tríada

Entre els problemes de salut que apareixen lligats a les esportistes destaquen l'osteoporosi, l'amenorrea i la falta d'energia, tres afeccions que quan cursen conjuntament es coneixen en la literatura científica com la malaltia de la tríada. Segons l'estudi, es tracta d'un dels trastorns més freqüents derivats de la inadequada nutrició de les esportistes. No obstant això, malgrat la seva prevalença, molts entrenadors, metges o responsables esportius encara la desconeixen.

«Fins ara hi ha hagut molt poques investigacions que s'ocupessin de les necessitats específiques de les dones que fan esport», explica Miguel Mariscal-Arcas. «Però la seva fisiologia i la seva composició corporal són diferents, de manera que és necessari identificar-les i donar-les a conèixer», sosté el líder de l'article, professor col·laborador de la UOC i investigador de la Universitat de Granada.

Per exemple, el fet de necessitar més ferro està associat a les menstruacions, i el calci i la vitamina D són essencials per evitar el desenvolupament de l'osteoporosi, una malaltia a la qual són més propenses les dones.

Altres nutrients que s'identifiquen com a problemàtics per a les esportistes, perquè en necessiten més quantitat en comparació amb la població global, són el magnesi, l'àcid fòlic, la vitamina B12 i les proteïnes. Entre aquests, el magnesi apareix com el més preocupant, ja que és el que es presenta més sovint amb dèficits. I les proteïnes, en canvi, apareixen com el nutrient que menys riscos de dèficit implica, ja que en totes les investigacions les esportistes en consumien una quantitat superior a la recomanada, la qual cosa, al seu torn, pot provocar problemes derivats de l'excés.

Pel que fa al dèficit d'energia, molt comú també en les esportistes, a més d'afectar la salut, afecta en gran manera el rendiment. Conèixer, per tant, les necessitats energètiques de les esportistes segons l'esport que practiquen, les seves característiques i la temporada en què el practiquen és fonamental.

«Identificar aquests dèficits i corregir-los és clau tant per millorar el rendiment com per prevenir els riscos de salut de les dones que fan esport», comenta Bach-Faig, que ha publicat, juntament amb la investigadora Laura Esquius de la Zarza, un altre llibre dedicat a aquest àmbit: Personalización y nuevas tendencias en alimentación deportiva. «Revisions com aquest estudi permeten tenir una visió més global de la situació.»

Article de referència:

VÁZQUEZ FRANCO, Mireya; GIMÉNEZ-BLASI, Nuria; LATORRE, José Antonio; MARTÍNEZ-BEBIA, Manuel; BACH, Anna; OLEA-SERRANO, Fátima; MARISCAL-ARCAS, Miquel. Actualización sobre deficiencias nutricionales en la mujer deportista a partir de la literatura científica. A: Archivos Latinoamericanos de Nutrición [en línia]. 2020. Vol. 70, núm. 3. Disponible a: http://www.alanrevista.org/ediciones/2020/3/art-5/

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (Salut i benestar).

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC