Així es programa una futura 'techie': sis consells per apropar la tecnologia a les noies

Segons un estudi fet per IBM, el percentatge de noies que cursen batxillerat a Espanya que es volen dedicar al sector de la tecnologia és d'un 23,1  %, mentre que el de nois és el doble: d'un 46,8 %. Per què? Quines barreres es posen (o senten) les nenes perquè aquesta diferència sigui tan gran? Podem des de casa, des de l'escola i des de la societat en general ajudar les noies que no vegin les ciències i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com una àrea eminentment masculina? Les expertes opinen que sí.

És una de les raons per les quals aquest 22 d'abril se celebra el Dia Internacional de les Nenes en les TIC, una iniciativa de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) de l'ONU. L'objectiu d'aquesta iniciativa és precisament ajudar a equilibrar la presència de dones en les tecnologies de la informació i la comunicació i eliminar les barreres que dificulten que nenes i joves facin estudis en el sector. Per a l'eliminació d'aquestes barreres, cal que hi hagi projectes. Però, quins?

Segons Susanna Tesconi, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Comunicació i investigadora del grup de Disseny, Art, Tecnologia i Societat (DARTS) de la UOC, no hi ha receptes màgiques. "Com que es tracta d'un problema sistèmic, no hi ha una solució senzilla", afirma, i afegeix que caldria posar en marxa diferents estratègies que incloguin entorns tant familiars com escolars i empresarials. Aquestes són les principals.

1. Models familiars igualitaris. Tesconi recorda que mentre que les dones estan infrarepresentades en les professions basades en les TIC, la seva presència és majoritària en camps professionals relacionats amb les cures. "No obstant això, el fet que hi hagi molts menys homes en aquest camp no sobta, perquè les cures s'associen de manera natural a la dona. Per això, caldria començar per fomentar uns models familiars on es reparteixi la càrrega de tasques domèstiques, de cures i laborals entre homes i dones", assenyala. D'aquesta manera, nens i nenes tindrien més llibertat a l'hora d'emprendre un camí o un altre. "Ajudaria que deixés d'haver-hi un camí de noies i un altre de nois", afegeix la professora de la UOC.

2. Donar visibilitat a les dones que són referents en les TIC. La manca de confiança pot arruïnar per complet qualsevol vocació. I, segons les dades de l'informe PISA del 2015, les nenes es creuen menys capaces que els nens a l'hora d'assolir objectius que requereixin habilitats científiques. Aquest fet també es va fer palès en una investigació publicada el 2017 a la revista Science, on es preguntava a nens i nenes si, quan se'ls parlava d'una persona especialment intel·ligent, creien que era del seu sexe o del sexe contrari. Quan tenien menys de cinc anys no hi havia diferències, però a partir dels sis la probabilitat que les nenes consideressin que la persona brillant fos del seu sexe disminuïa.

Segons l'opinió de Gisela Vaquero, professora col·laboradora del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, desenvolupadora de videojocs i fundadora de Women in Games, una manera de canviar aquesta realitat és visibilitzar dones que siguin referents en el camp tecnològic. "És la manera més directa i fiable de generar la primera imatge de la nova dona. I es pot fer de diverses maneres: des de la cultura i l'entreteniment, mitjançant conferències o generant influencers noves", explica Vaquero, que afegeix que precisament amb aquest objectiu es va crear l'esdeveniment Women in Games, amb el qual es visibilitzen els coneixements i l'experiència de les dones professionals del sector dels videojocs.

3. Evitar la separació entre lletres i ciències. L'actual frontera entre ciències i lletres ha deixat de tenir sentit, afirmen els especialistes. "Avui dia, tot està barrejat perquè la tecnologia és ubiqua i les humanitats tenen un bon component digital", assegura Susanna Tesconi, que afirma que cada vegada es treballa més per construir coneixements d'una manera més interdisciplinària. L'objectiu és trencar les barreres entre les disciplines, barrejar-les i que l'alumnat aprengui coneixements des de diferents perspectives.

4. Ensenyar la tecnologia amb l'experimentació. Connectar la tecnologia amb situacions que permetin experimentar-la és una manera eficaç de perdre-li la por. Per això, és bona idea ensenyar la tecnologia d'una manera vivencial. "En ple segle XXI, no tenir coneixements tecnològics és com no saber escriure. La tecnologia no només ens pot proporcionar una feina, també és necessària en el dia a dia. N'hem de tenir un coneixement crític perquè l'hem de comprar, l'hem de triar...", recorda la investigadora del grup DARTS de la UOC, qui creu que una bona manera d'apropar-la a tothom és seguir la filosofia del tinkering, "de potinejar, d'anar provant per trobar-li el sentit al disseny i a l'ús de tecnologia, i apropiar-se'l", argumenta.

5. Fer caure les dificultats d'accés. Un informe recent de la Unesco recorda que només el 22  % dels professionals que treballen en intel·ligència artificial (IA) arreu del món són dones. Entre les accions que podrien ajudar a augmentar aquest percentatge tan baix, els especialistes apunten cap a estratègies de les mateixes empreses. "Considerar l'entrada de les dones professionals i competents és una de les millors maneres de reduir la bretxa de gènere dins de l'empresa. També és important el control de les conductes dins de l'empresa per evitar actituds masclistes, des de les més directes com l'assetjament fins a d'altres com els micromasclismes", afirma Gisela Vaquero.

6. Ampliar la visió masculina de la tecnologia, incloent-hi altres perspectives. Segons l'informe Gender in the Global Research Landscape, als Estats Units i la Unió Europea la presència de dones en física, matemàtiques o enginyeria amb prou feines arriba al 25  % del total. Darrere d'aquestes xifres hi ha molts factors, un dels quals és que continuem percebent el sector tecnològic com un àmbit masculí. Susanna Tesconi explica que la majoria de nosaltres pensem que un ordinador, un mòbil o un circuit són tecnologia, però no pensem que un tapís o el ganxet ho siguin, tot i que també segueixen un patró matemàtic complex, perquè sempre s'han desenvolupat en àmbits de dones. "Cal actuar sobre la nostra percepció de la tecnologia", adverteix.