'Selfies', auto-enregistraments i reptes virals: ¿per què l'oci desviat es mostra a les xarxes socials?

Antonella, d’11 anys, va morir fa menys d'un mes per seguir un repte viral d'ofegament a Tik Tok; el segrest a un adult amb discapacitat a qui van segellar els llavis amb loctite i que van difondre a través de les xarxes socials són només alguns dels exemples d'entreteniment desviat a internet. "Aquest tipus d'oci s'està expandint amb el temps, allò digital arrossega unes manifestacions visuals que són cada vegada més inquietants", afirma Myriam Herrera, professora de Criminologia de la Universitat de Sevilla en base a un estudi de l'autora de recent publicació. Aquest tema va ocupar la jornada Selfies, acte-enregistraments i reptes virals: l'oci desviat posa a Instagram, organitzada pel màster de Ciberdelinqüència de la UOC.

Moltes d'aquestes atrocitats ja passaven fa anys, però ara es publiquen i es fan virals a les xarxes socials. Aquestes narratives visuals comuniquen històries de vegades desviades i cruels i aconsegueixen gràcies a la tecnologia fer-se en molts casos eternes i virals. La rapidesa del món en què vivim fa que "a internet, l'eternitat és possible gràcies a la viralitat", afirma Herrera. "Aquest oci desviat es manifesta d'una manera especial a les xarxes socials perquè aquests nous espais han generat no només una via diferent i nova per a comunicar-se, sinó altres formes de relacionar-se que alteren la manera, els codis i els efectes i suposen una alteració de les regles que porta a comportaments desviats", afegeix Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal i investigador líder del grup VICRIM de la UOC.

A més, explica Tamarit, hi ha altres efectes: la desinhibició augmenta quan les persones interactuen a través de les xarxes socials, el narcisisme digital també és una característica, l'ampliació de les xarxes de relacions socials i l'augment de la capacitat per relacionar-nos amb més gent, fet que altera els referents.

Aconseguir ser viral, ¿però a quin preu?

Selfies des de les altures o balconing, selfies amb feres salvatges, baralles gravades, reptes perillosos, vexacions o conducció temerària són només alguns exemples visuals que aconsegueixen audiència, viralització i atenció del públic. "Aquesta desviació digital circula lliure i massivament per les xarxes i internet i està justificada pel factor lúdic, llibertari i expressiu, fet que porta que es cometin delictes per ser comunicats", alerta Herrera.

Entre les raons que poden explicar que algú posi en risc la seva vida per ser viral hi ha la “competició digital” que suposa Internet. "Vivim en una economia de l'atenció, competim per cridar l'atenció, per tant, si volem disputar-la necessitem utilitzar imatges especials, dures i desviades", comenta Herrera, el que es considera com a "erostratisme digital".

Entre els exemples i tipologies d'imatges desviades més comuns d'aquest fenomen en xarxes hi ha:

•  Icona: imatge amb potència canònica i comunicativa que aspira a ser referent, reclama poder i influència.
• Fetitxe: dotat de valor per a un col·lectiu d'adeptes que comparteixen trets o identitat de grup. Per exemple, els posats anomenats de turisme fosc, baralles entre ultres o vexacions escolars..
• Ídol: Exigeix ​​inversions i sacrificis als seus creadors, formen part d'aquest grup els selfies d'alt risc o els reptes virals perillosos.
• Imatges d'auto-posada en risc: És a dir, selfies des de les altures, balconing, selfies ferroviaris, selfies amb feres o fauna salvatge.
• Reptes virals: Se segueix el repte encara que suposi un perill, per exemple es consumeixen pastilles contra al·lèrgia, es posa cola en algunes parts del cos (Gorilla Glue Challenge), cremar-se la pell amb gel i sal (salt and ice challenge)...
• Imatges d'impacte cultural: selfie de trofeu, fauna silvestre, fotos de desastres, Aporo selfie (selfie que es fa davant de persones indigents, borratxos, marginals) o de turisme fosc.
• Auto-gravacions delictives: vídeos de violacions grupals, pornografia de menors, pallisses, actes vandàlics, conducció temerària.

L’erostratisme digital, el perill de voler ser etern a les xarxes

Segons la RAE, aquest fenomen es descriu com la mania que porta a cometre actes delictius per aconseguir renom. "Aquesta recerca moderna demostra de forma inequívoca expressions egocèntriques desplegades en el medi virtual amb fins d'autopromoció", explica Herrera. Ara, gràcies a la tecnologia tots podem ser creadors, "som pro-consumidors, és a dir, consumidors i productors alhora", afirma l'autora, que afegeix, "per la seva pròpia gravetat, aquestes imatges posen en evidència patologies expressives d'una societat profundament insolidària i insensible, abismada en el camp de la prevalent cultura òptica centrada, el "ser" equival a "ser vist".

La motivació per transcendir afecta la manera i la intensitat per aconseguir-ho. "El desig de produir materials virtuals no només opera en un sentit motivacional, impulsant l'acció nociva mateixa, sinó que afecta igualment a la manera i intensitat d'impacte d'aquesta acció en termes presencials", explica Herrera. Així, l'afany histriònic pot mobilitzar conductes lesives més contundents i visualment explícites, per exemple, incrementant el perill d'assumir un posat de risc o radicalitzant les vexacions escolars per augmentar el seu potencial comunicatiu.

Les victimitzacions poden ser pròpies o alienes. "En el primer cas, estarem davant productes com ara els reptes digitals de risc propi o els selfies d’autoposada en risc gairebé mortal (com els killfies). En el segon grup, s'inclouen les imatges de pallisses, violacions grupals o pornografia de menors, gravades pels propis abusadors i la captació i difusió es deriven en responsabilitats penals”.

Però no només això, en aquests casos, la víctima és doblement víctima. "Queda rebaixada a objecte visual per l'abusador, cosa que li suposa un patiment afegit que, sense esperar el moment de la divulgació efectiva, ja augmenta, anticipadament, el sofriment in situ de la víctima que arriba a ser conscient de la gravació", adverteix Herrera.

Què porta a posar-se en risc?

Segons un informe (2019) de la Fundació Línia Directa en col·laboració amb l'Institut Universitari d'Investigació de Trànsit i Seguretat vial de la Universitat de València, dos milions de conductors a Espanya admeten haver-se fet un selfie conduint. Quines raons ens porten a aquesta exposició? "L'hedonisme, la recerca d'aventura i l'impuls simbòlic d'aconseguir una autoimatge idealitzada i transcendent ens porta a la caiguda de la norma amb tots els perills que suposa", conclou Herrera.