Compartir i gaudir els àpats amb persones estimades redueix l'obesitat i afavoreix la salut en l'adolescència

Menjar en família mantenint els costums de convivialitat tradicionals de la dieta mediterrània influeix en els hàbits d'alimentació de les persones adolescents i prevé trastorns de la conducta alimentària, conclou un nou estudi elaborat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que s'ha publicat a la revista científica d'accés obert International Journal of Environmental Research and Public Health.

"En un moment en què el confinament per la pandèmia ha reviscut els àpats en família, aquest estudi assenyala un dels possibles aspectes positius de la situació que ens ha tocat viure", explica la investigadora de l'estudi Anna Bach-Faig, del grup de recerca Foodlab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut.

La recerca estableix que algunes rutines dels àpats familiars, com ara compartir els aliments, seure al voltant d'una taula sense aparells digitals o tenir una conversa agradable, són aspectes beneficiosos per a l'adolescència i contribueixen a la seva salut. D'acord amb altres estudis, la recerca assenyala que aquesta convivialitat, en què és comú conversar i menjar de manera més lenta, promou que la gent adolescent reconegui la sensació de sacietat en els àpats i, indirectament, evita l'obesitat.

L'estudi, que es va dur a terme mitjançant entrevistes en profunditat a famílies de Catalunya amb adolescents d'entre dotze i setze anys, analitza un dels aspectes menys estudiats de la dieta mediterrània: la socialització en els àpats i com la manera en què es consumeixen els aliments repercuteix també en la salut.

"Per tenir una dieta saludable, no solament hi influeix el que mengem, sinó també com ho mengem", explica Anna Bach-Faig. "La dieta mediterrània és molt més que una llista d'aliments. És un model cultural que inclou com se seleccionen, es produeixen, es processen i es consumeixen aquests aliments."

La importància de la conversa

Per determinar el grau més o menys elevat de convivialitat en les famílies estudiades, els investigadors van analitzar la freqüència i la durada dels àpats familiars, el lloc on es feien, l'ús d'aparells digitals, la preparació dels aliments i el tipus de comunicació que s'establia en aquestes trobades.

Segons l'estudi, la majoria de les famílies es reunia únicament per al sopar i els seus hàbits variaven depenent de si menjaven sols o amb els seus éssers estimats. La recerca va identificar que els àpats familiars eren un espai per comunicar-se i socialitzar, i que quan les famílies els dedicaven menys temps, no s'asseien a taula, es distreien amb aparells digitals o no mantenien converses agradables en aquestes trobades, també seguien en menor mesura la dieta mediterrània.

Per a la majoria dels progenitors, menjar en família era especialment important si tenien fills o filles adolescents, atès que això afavoreix la conversa i estreny els llaços familiars. "Quan els infants són petits és més fàcil, però en l'adolescència hi ha una desconnexió entre tu i ells i, mitjançant aquestes converses, es pot entrar una mica en el seu món", explicava una de les mares entrevistades.

A més a més, la majoria de les persones enquestades considerava que, gràcies a aquestes trobades familiars, els progenitors es converteixen en models que ajuden a establir patrons saludables per als fills. Aquesta impressió coincideix amb els resultats d'altres estudis, en els quals es demostra que menjar en família es relaciona amb una dieta més saludable, amb més verdures i fruites i menys begudes ensucrades.

La dieta occidental

Per a l'experta en nutrició Anna Bach-Faig, preservar les tradicions en la manera de menjar és essencial per conservar els beneficis de la dieta mediterrània i promoure la salut de les noves generacions. Però, des de fa diverses dècades, la dieta mediterrània perd pes davant l'anomenada "dieta occidental", en la qual predominen els aliments processats i el fet de menjar de manera ràpida, moltes vegades davant del televisor.

Considerar aquests aspectes, incideix l'estudi, és vital per promocionar una alimentació saludable en l'adolescència i dissenyar campanyes de salut pública. Un exemple en va ser la campanya Implica't, que es va dur a terme a Catalunya i en què van participar investigadors d'aquest estudi. "Igual que aconsellem menjar cinc fruites i verdures diàries", explica Bach-Faig, "es podria recomanar fer com a mínim un àpat en família al dia".

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 3 (Salut i benestar).

L’estudi ha rebut finançament del Ministeri de Ciència,  Innovació i Universitats (RTI2018-099293-B-I00).

Article de referència:

De la Torre-Moral, A.; Fàbregues, S.; Bach-Faig, A.; Fornieles-Deu, A.; Medina, F. X.; Aguilar-Martínez, A.; Sánchez-Carracedo, D. "Family Meals, Conviviality, and the Mediterranean Diet among Families with Adolescents." Int. J. Environ. Res. Public Health 2021, 18, 2499. https://doi.org/10.3390/ijerph18052499

https://www.mdpi.com/1660-4601/18/5/2499

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC