La salut mental va empitjorar més en les dones durant el confinament domiciliari

L'estudi encapçalat per les investigadores Anna Berenguera i Constanza Jacques, de l'IDIAPJGol, amb la participació d'altres autors, com ara l'investigador del grup CareNet de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC Israel Rodríguez, ha recollit dades de més de 7.000 persones majors d'edat residents a l'Estat espanyol. Els resultats de l'enquesta mostren que la salut mental de la població va empitjorar durant el confinament domiciliari, i això s'ha relacionat principalment amb la preocupació de contraure la COVID-19, amb la percepció de viure en un habitatge inadequat i amb l'empitjorament de la situació socioeconòmica.

La perspectiva de gènere i la importància de l'edat

Durant el confinament, en la població d'estudi, el 31,2 % de les dones i el 17,7 % dels homes van reportar tenir ansietat. En el cas de la depressió, la proporció va ser del 28,5 % en dones i del 16,7 % en homes.

L'estudi mostra que l'empitjorament de les condicions laborals va generar més depressió en els homes i més ansietat en les dones. D'altra banda, de les persones que es dedicaven a activitats essencials, només les dones van presentar ansietat, mentre que per als homes continuar amb la feina fora de casa va ser un factor protector davant de la depressió. S'ha de considerar que elles representen més de la meitat de les professions sanitàries (66 %), el 84 % del personal d'infermeria i el 87 % del personal contractat en els establiments residencials per a gent gran i persones dependents. A més, les dones ocupen més llocs de treball de neteja. Per tant, el paper de cura formal i informal les exposa més al contagi de la COVID-19.

D'altra banda, l'estudi recull dades com ara que els joves tenen una percepció pitjor sobre l'adequació del seu habitatge. De fet, gairebé la meitat dels joves d'entre 18 i 30 anys pensa que viu en un habitatge «gens, poc o moderadament adequat». En aquest aspecte, es va observar una relació entre espai i percepció: com més petit era l'espai, més gran era la percepció de viure en un habitatge inadequat.

També cal destacar que la meitat dels joves i més d'un 40% de les persones d'entre 31 i 50 anys van afirmar que la pandèmia ha significat un empitjorament de les seves condicions laborals. Seguint en el camp econòmic, en tots els segments d'edat més del 60 % de les persones enquestades (i més del 80 % de la franja d'entre 18 i 30 anys) afirma que la pandèmia ha representat un problema per a l'economia personal.

L'equip investigador ha elaborat unes recomanacions que contemplen la necessitat i la urgència d'incorporar la perspectiva de gènere i valorar les diferències per edat per disminuir els impactes de les mesures implantades.

Un estudi que recull números i experiències

L'estudi recull dades que descriuen com ha estat l'impacte psicosocial del confinament per la pandèmia de la COVID-19. Les dades i les conclusions també tracten el suport social com un factor protector per no patir ansietat o depressió en el cas de les dones. A més a més, l'estudi recull testimonis que transformen les xifres en paraules, com ara el d'aquesta treballadora de la llar de La Rioja de 55 anys:

Estava pendent de si ens tocaria treballar un altre cop, i això és incòmode… Doncs mirar cap al futur, pels fills, que no saben què faran. Nosaltres tenim una mica assegurada, entre cometes, la nostra manera de viure cada mes […]. Però els joves no sé com acabaran, amb tot plegat […]. És igual de dolenta la malaltia com el fet que les persones no puguin fer la seva feina.

Altres testimonis fan referència a la importància que el suport mutu va protagonitzar durant el confinament. N'és un exemple el cas d'aquesta dona de Catalunya de 55 anys amb símptomes de la COVID-19 i el marit hospitalitzat pel mateix virus:

Aquí som 17 veïns, i hi va haver una persona que es va oferir […]. Ens portaven el que necessitéssim. Tu els ho demanaves i ells s'apropaven a la porta, els deixaves una bosseta amb els diners i s'ho enduien […]. Tinc un parell d'amigues que viuen al barri i em portaven menjar casolà, sobretot brous... M'he trobat que cada dia tenia alguna carmanyola amb brou o algun altre menjar.

L'estudi segueix

L'enquesta torna a estar oberta per extreure’n més dades, que podran comparar amb les de la primera enquesta. Hi poden participar totes les persones de més de 18 anys que resideixin a l'Estat espanyol. Us hi animem a participar! 

L'enllaç de l'enquesta és el següent: https://redcap.link/impacto_social_COVID19. També està disponible al web de l'IDIAPJGol.     

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, sobre salut i benestar.

 

Referència de l’estudi

Jacques-Aviñó, ; López-Jiménez, T.; Medina, L.; Rodríguez, I. ; Queiroga, A.; Duarte-Salles, T.; de Bont, J.; Berenguera, A. (2021). El impacto psicosocial del confinamiento domiciliario por la pandèmia de la COVID-19 en España. Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol). https://www.idiapjgol.org/images/PolicyBrief_vfinal_22FEB2021.pdf

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC