La UOC encapçala un projecte Erasmus+ que analitzarà les trajectòries acadèmiques dels estudiants universitaris europeus

Quan un estudiant es matricula en una universitat, comença un període de formació que es pot veure afectat per diverses dificultats, com ara l'accés al mercat laboral abans d'acabar la formació o un canvi de disciplina, de centre o de modalitat formativa, entre altres qüestions.

Davant d'aquestes possibles situacions que configuren trajectòries acadèmiques complexes, les universitats, mitjançant els seus equips d'atenció, poden aportar consells i solucions per ajudar l'estudiant a assolir el seu objectiu final: graduar-se. Per tal d'analitzar la trajectòria acadèmica de milers d'estudiants universitaris de quatre països europeus neix el projecte Complex Trajectories, emmarcat en el programa Erasmus+.

«El projecte té com a finalitat aportar indicis que donin suport als equips d'acció tutorial de les universitats per acompanyar millor els estudiants i que aconsegueixin els seus objectius acadèmics, que definiran la seva activitat professional actual i futura», explica Josep Maria Duart, investigador líder del grup de recerca Open Evidence, coordinador del projecte i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Complex Trajectories, que tindrà una durada de 35 mesos i un pressupost de més de 230.000 euros, està encapçalat per la UOC i hi participen sis universitats més —tres de no presencials i quatre de presencials— de quatre països  i una entitat. De l'Estat espanyol, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i UNEIX, el sistema d'informació interuniversitari de la Generalitat de Catalunya; de França, la Universitat de Borgonya (Dijon); del Regne Unit, la Open University, i de Portugal, la Universitat Oberta i la Universitat de Porto.

Un dels seus objectius és ampliar la noció del que es pot considerar una universitat inclusiva, no solament pel que fa a l'equitat en l'accés, sinó també analitzant el progrés dels estudiants gràcies a la universitat, la qual cosa requereix atenció si es vol aconseguir la inclusió.

«Durem a terme un estudi utilitzant la metodologia d'anàlisi longitudinal, retroactiu, per observar el comportament de cohorts acadèmiques, des de l'inici fins a la graduació, durant set anys i en diferents sistemes universitaris d’Europa», resumeix Duart.

Anàlisi, bones pràctiques i formació

El projecte preveu tres fases principals: l'estudi de les trajectòries dels alumnes, un recull de bones pràctiques de diverses institucions d'educació superior europees i el desenvolupament de materials formatius, com ara diversos cursos en línia massius i oberts (massive open online courses en anglès, MOOC).

«Els MOOC s'adreçaran als equips d'acció tutorial de les universitats perquè coneguin maneres de donar suport als estudiants en les seves trajectòries acadèmiques i es basaran en els resultats obtinguts durant les primeres fases del projecte», detalla Duart.

A més, segons el coordinador, els resultats serviran a més països europeus, a part dels socis participants. D'aquesta manera, les dades i les experiències de l'Estat espanyol, Portugal, el Regne Unit i França seran útils per donar suport a les polítiques d'acció tutorial del conjunt de la Unió Europea.

El germen del projecte

La idea de Complex Trajectories va sorgir el 2019, arran d'un projecte de recerca sobre la contribució de la UOC a la societat catalana. Els professors Duart i Manuel Castells, actual ministre d'Universitats, van observar que la UOC, amb la seva especificitat, se situava com una institució bàsica per al sistema universitari català, atès que permet als estudiants iniciar-se en els estudis presencials i després seguir amb els virtuals o bé a l’inrevés. “La presència de la UOC en el sistema facilita l’accés i la permanència dels estudiants a la universitat a llarg termini”, diu Duart.

«Per això, vam pensar que seria interessant analitzar el mateix en altres territoris europeus amb la finalitat d'estudiar el comportament dels estudiants en un període de set anys i aportar indicis que permetin desenvolupar polítiques de suport a les trajectòries acadèmiques dels estudiants», conclou Duart.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 4, educació de qualitat; el 10, reducció de les desigualtats, i el 17, aliances pels objectius.

Aquesta recerca rep finançament de la Unió Europea mitjançant el programa Erasmus+ (referència de projecte núm. 2020-1-ES01-KA203-082842).

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.