L'impacte del confinament empeny la població a prendre més males decisions

El confinament i les restriccions per controlar la pandèmia de la COVID-19 han tingut efectes negatius invisibles en la capacitat cognitiva i la salut mental de la població. Un estudi liderat pel grup de recerca Open Evidence de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb algunes universitats internacionals i amb l'empresa BDI Schlesinger Group Market Research, ha analitzat l'impacte de les mesures adoptades durant la primera i la segona onades del virus sobre la ciutadania de tres països de la Unió Europea. L'estudi conclou que, a causa del xoc produït per la situació, els ciutadans han corregut més riscos, tot i que els exposaven al perill de contagiar-se, i han pres més males decisions, incloent-hi la propensió a ser menys altruistes i voler castigar més els altres, atès que la seva capacitat cognitiva ha disminuït.

L'estudi, publicat en la revista d'accés obert Scientific Reports, de Nature, analitza la relació entre l'impacte negatiu de les mesures que s'han adoptat per fer front a l'epidèmia i el funcionament cognitiu i les preferències socials, temporals i de risc de la ciutadania.

L'anàlisi s'ha dut a terme amb una mostra de gairebé 5.000 voluntaris de l'Estat espanyol, Itàlia i el Regne Unit, tres països criticats per la mala gestió de la pandèmia i en què el confinament ha tingut un impacte més gran en la població que en altres estats europeus. Els voluntaris van haver de respondre qüestionaris durant la primera i la segona onades.

Amb el primer qüestionari, els investigadors van recollir informació sobre els nivells d'exposició a quatre tipus d'impactes durant el confinament: feina, salut física, salut mental i estrès. Amb el segon, van mesurar la funció cognitiva dels voluntaris, a més d'una sèrie de paràmetres relacionats amb el risc, la presa de decisions, l'altruisme i la reciprocitat, entre altres.

«Volíem veure l'impacte que havien tingut el confinament i les mesures restrictives contra la COVID-19 en la vida de la gent, i com això afectava la seva presa de decisions», explica Francisco Lupiáñez, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació i investigador del grup Open Evidence de la UOC.

Els resultats de l'estudi mostren que les persones que estaven més exposades a les conseqüències dels efectes del confinament van veure més disminuïda la seva capacitat cognitiva, van prendre decisions més arriscades i van veure erosionat el seu civisme.

«La gent tenia menys capacitats per prendre decisions, i reaccionava de manera impredictible. En lloc d'anar més amb compte a causa de la pandèmia, s'arriscaven perquè no podien més», assenyala l'investigador. Pel que fa a la relació amb els altres, «volien, per exemple, que es castigués la gent que no portava mascareta o que se saltava les restriccions, tot i que ells mateixos eren més proclius a prendre decisions que implicaven un risc més elevat».

Segons aquest investigador, «es van prendre decisions molt dures sense tenir en compte el cost social que tindrien. Només es va tenir en compte una perspectiva a curt termini. I ara sabem que quatre de cada deu ciutadans estaven en risc de patir una malaltia relacionada amb la salut mental a causa del xoc viscut durant aquesta pandèmia. Tot això tindrà implicacions a mitjà termini».

Un altre efecte que han constatat els autors en aquest estudi és que, a causa del xoc de la pandèmia, la gent tendia a voler beneficis immediats i prenia decisions a l'acte, algunes de les quals eren transcendentals, com ara mudar-se de la ciutat a entorns rurals. «Eren decisions en què la valoració de costos i beneficis estava molt condicionada per la pandèmia. Semblava que s'acabava el món i la gent volia un benefici immediat, sense pensar en el futur», considera Lupiáñez.

Segons els autors, les conclusions d'aquest treball tenen implicacions importants en termes de salut pública. La pandèmia actual i les estratègies de mitigació, com ara els confinaments, han generat conseqüències perjudicials importants en termes d'impacte laboral i de salut. És important que es tinguin en compte per «dissenyar respostes i campanyes de comunicació més eficients per a futures pandèmies», sostenen.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, sobre salut i benestar.

Article relacionat

Bogliacino, F.; Codagnone, C.; Montealegre, F. et al. (2021). «Negative shocks predict change in cognitive function and preferences: assessing the negative affect and stress hypothesis». Scientific Reports, 11, 3546. https://doi.org/10.1038/s41598-021-83089-0

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC