«A Espanya no tenim dret a tenir un menú vegà ni a les escoles ni als hospitals»

 

Marta Martínez, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, és una coneguda influenciadora en l'àmbit del veganisme. En aquesta entrevista explica quines són les bases històriques del veganisme, i també les polítiques. Destaca que la lluita del veganisme no és la reducció del consum de carn en el context de la batalla contra el canvi climàtic. El veganisme beneficia aquests objectius mediambientals, però la seva lluita se centra a incloure els animals en el sistema de valors. En aquesta conversa, Martínez admet que les festes de Nadal poden representar un problema per a les persones veganes a causa de la intransigència d'altres persones cap als seus hàbits alimentaris.

 

Marta Martínez, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, és una coneguda influenciadora en l'àmbit del veganisme. En aquesta entrevista explica quines són les bases històriques del veganisme, i també les polítiques. Destaca que la lluita del veganisme no és la reducció del consum de carn en el context de la batalla contra el canvi climàtic. El veganisme beneficia aquests objectius mediambientals, però la seva lluita se centra a incloure els animals en el sistema de valors. En aquesta conversa, Martínez admet que les festes de Nadal poden representar un problema per a les persones veganes a causa de la intransigència d'altres persones cap als seus hàbits alimentaris.

El veganisme, tal com l'entenem avui en dia a Occident, neix als anys cinquanta al Regne Unit. Hi ha una part de la Vegetarian Society que passa a anomenar-se Vegan Society. Amb aquest canvi de nom s'introdueix la diferència entre ser vegetarià i ser vegà. El vegetarianisme és molt antic i moltes cultures anteriors l'han seguit. En altres parts del món, com a l'Àsia, trobem valors similars als del veganisme actual. Aquí, a Europa, la idea de no explotar altres animals, que no és solament no menjar-ne, sinó també no explotar-los com fan les indústries làctia, dels ous o pelletera, és una mica posterior. El motiu d'encunyar vegan, que és com una especificació de vegetarianisme, és que volien portar el veganisme més enllà de l'alimentació i incloure-hi tots els àmbits de la vida.

A mi m'agrada entendre'l com legalment el veuen al Regne Unit, perquè és més efectiu. Es pot veure com un tipus d'activisme polític, però el veganisme també pot ser una creença filosòfica, sense la connotació que la paraula té aquí. Els pitagòrics ja eren vegetarians, altres grups i moviments d'Europa anteriors també tenien vegetarians com a membres. No és una novetat o invent del Regne Unit, encara que allà és on ha agafat força en els nostres dies i on hi ha un alt percentatge de vegans, i també de marques veganes.

Cultures antigues en les quals no es consumeixen animals n'hi ha hagut, sobretot si pensem en el budisme o en el jainisme. És un fenomen que al llarg dels anys ha anat passant per tot el planeta. Sí que és veritat que s'han expandit amb molt més èxit les idees d'explotació dels animals vistos com un recurs gratuït, perquè, per exemple, no paguem a la vaca pel vedell o la llet perquè l'animal no té cap dret sobre la seva vida ni la seva producció.

A partir dels dinou vaig ser vegetariana i fa uns deu anys que soc vegana, i en tinc quaranta-dos. Com molta altra gent vegetariana, arriba un moment en què penses que no et fa falta consumir animals. Fa més de vint anys teníem pocs referents. Vaig tenir sort que un amic de la universitat ho era. Si no tens cap conegut que ho sigui, se't fa més difícil començar. És més fàcil si en el teu ambient hi ha gent vegetariana i vegana. Aquest era el meu cas, perquè en els ambients de la subcultura del punk rock i el hardcore és bastant habitual. Són moviments contraculturals en què la gent es qüestiona molts aspectes polítics i socials, sense pensar a donar explicacions. Això també em va facilitar tenir una visió més àmplia, ja que estar dins de l'escena hardcore de Barcelona em va permetre conèixer gent vegana d'altres països. Gent que tenia accés a llibres, receptaris i amb un discurs al voltant de l'antiespecisme molt elaborat. No és simplement deixar de menjar carn, és tot el que comporta en l'àmbit social, econòmic, familiar i laboral. Per a molta gent acaba sent més problemàtic el que comporta ser vegà que ser-ho.

Pot ser-ho, sí. Conec gent de tota mena, des de persones amb problemes econòmics greus fins a persones amb problemes de salut també molt greus per a qui aquesta condició no suposa un entrebanc. Realment, pel que fa a la salut és molt complicat que algú no pugui ser vegà, però sí que hem de tenir en compte les seves circumstàncies econòmiques i personals. No és perquè la cistella de la compra d'una persona vegana sigui cara.

En general, és un tema que té una part cultural i una altra econòmica: és més complicat quan tens pocs ingressos perquè és més difícil tenir temps, tant per comprar com per reaprendre a cuinar.

Clar, els llegums són realment barats. Però hi ha dues coses que cal tenir en compte. Una és que realment la cistella de la compra no és més cara si basem les ingestes d'una persona vegana en llegums, cereals integrals, fruita i verdura. Això no és més car. El preu de la pasta i la farina és igual per a tothom. Si comparem la carn animal de bona qualitat amb la carn vegetal de bona qualitat, aquesta carn continua sent més barata. La segona és que estem inundats d'opcions làcties i càrnies de molt baixa qualitat, que estan molt subvencionades. Hi ha productes animals que, si no fos per les subvencions, no existirien o serien molt més cars. No hi ha subsidis per a les carns vegetals. Fins fa poc tot ha estat iniciativa privada, per bé que ara comença a haver-hi iniciativa pública. Cal pensar que les inversions de la política agrícola comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) són subvencions pensades per al sector carni i ramader. No podem comparar aquests productes amb els vegans, que no tenen aquest suport econòmic, legislatiu i institucional.

Moltes organitzacions treballen ara mateix per mirar d'incloure la indústria ramadera i agropecuària en la reducció d'emissions de CO₂ i metà, i també de consum de recursos. És una indústria molt poc eficient. Per exemple, si no s'inclou el metà dins de les polítiques de reducció, ens estarem quedant molt curts. És possible que es legisli en aquest sentit, perquè a escala científica hi ha estudis avalats per l'Organització Mundial de la Salut, Nacions Unides i altres organitzacions —i no d'organitzacions veganes— que ens diuen que s'ha de rebaixar el consum de carn per arribar als objectius fixats. Si no es fa res per reduir aquest consum, no sé si les altres polítiques tindran efecte. Tinc la sensació que volen dir que estan fent alguna cosa sense tocar un sector molt profitós. No sé si es farà alguna cosa que realment sigui efectiva, una reconversió de tot el sector, o simplement accions de green washing.

Ara mateix estem en uns mínims. A Espanya no tenim dret a tenir un menú vegà ni a les escoles, ni als hospitals, ni tampoc a les residències o els centres penitenciaris. Per començar, caldria regular els missatges que es transmeten a la ciutadania i no permetre que els grups de pressió marquin el que pot dir i fer la indústria de productes vegetals. S'ha volgut legislar en contra que les marques de productes vegetals informin dels beneficis climàtics enfront dels competidors i de la reducció de CO₂ o aigua que s'aconsegueix amb un producte vegetal. Ja no és solament que el govern i l'administració facin campanya per rebaixar el consum de productes animals, és que les mateixes marques vegetals ho han de poder fer servir en el seu màrqueting. Aquest és en el nivell en què estem a Europa. Hi hauria d'haver més transparència i la informació hauria de fluir i estar a disposició de tota la ciutadania. A Catalunya, per exemple, en la qüestió dels porcs i els purins, només la gent que té el problema al davant el coneix, però la resta del territori no. De fet, fa poc ha sortit un article d'investigació de com afecta la ramaderia porcina catalana la desforestació de l'Amazones. Aquest article de l'Ara no ha obert telediaris, quan molta gent creu que l'Amazones es desforesta per culpa del tofu dels vegans, quan la soja que es cultiva, transgènica, es fa servir per engreixar animals de consum.

Les preguntes més o menys ja se les fa tothom ben fetes: d'on trec la proteïna, el calci i el ferro. Aquestes són les tres preocupacions bàsiques, a més de la vitamina B12. Les preguntes es plantegen molt d'hora, de seguida que comença la transició. Hi ha molta informació a internet, però el problema és que també hi ha molta desinformació. L'ideal, si no tenim una bona formació alimentària, és consultar amb nutricionistes actualitzats. El problema, en una població treballadora amb la renda per càpita tan baixa, és que no en tenim a l'atenció primària. Es pot fer una primera consulta privada amb un nutricionista actualitzat perquè et doni idees i simplement t'expliqui com fer-ho bé, segons el teu estil de vida i necessitats. Recomano, abans d'anar a internet, llegir llibres de nutricionistes que es basin en evidències científiques, divulgatius i enfocats al públic en general. Si tens la informació nutricional suficient, pots fer el canvi tu mateix, com ho hem fet la majoria, i estar bé de salut.

És el mateix que si menja carn i peix. Es tracta de passar d'un costum a un altre. A casa és molt més fàcil del que sembla, perquè tenim el control de què comprem. Acabes tenint les teves marques preferides, fent la compra en el mateix temps, anant al mateix lloc i agafant el mateix. Això sí, hi ha una transició de temps en què pots estar perdut. Aleshores, van bé els grups de Facebook o les xarxes socials, que és al final on la gent troba l'ajuda. A Espanya no tenim a l'abast gaires indicacions per part de l'administració pública; calen més guies sobre això. També és una bona opció apuntar-se a cursos de cuina. Encara que no t'agradi cuinar, hi ha opcions ràpides, com el batchcooking, on en una tarda cuines per a tota la setmana. Es pot ser vegà, estar bé de salut i menjar pràcticament obrint pots, els llegums es venen en pots! És cert que hi ha molta gent a qui no li agrada la verdura, però també hi ha qui la redescobreix consumint-la d'una altra manera.

Una persona vegana no menja carn voluntàriament, en circumstàncies normals. Si tu no veus els animals com a menjar, ja no te'ls menges. Ara bé, de res ens serveixen cinc persones veganes perfectes. El que volem és que tothom sigui vegà, el més vegà possible. És molt més útil. També cal dir que en l'àmbit climàtic i ambiental es valora la reducció, però el veganisme i l'antiespecisme són una altra cosa. Les persones veganes no defensem solament la reducció del consum de carn, sinó també la inclusió dels animals en el sistema de valors i de drets. El veganisme és una lluita que va més enllà de la crisi climàtica, nosaltres posem els animals al centre.

El Nadal és una època conflictiva. Hi ha gent que passa el Nadal sola per aquest tema. No perquè vulgui, sinó perquè es troba amb un nivell d'intransigència bastant alt per part d'algunes persones. Si et toca a la teva família, ho tens més difícil; ningú no vol passar un sopar festiu escoltant comentaris desagradables. Normalment, els problemes van des que decideixen menjar cochinillo el dia que hi vas tu, i tu no ho vols veure, fins que no et fan mai menjar per a tu, ni et deixen dur-hi el teu. O que et diuen que et fan menjar i no te'l fan i no pots menjar. Qualsevol història que et puguis imaginar passa i, malauradament, de manera molt habitual. De fet, hi ha casos de persones a qui els han dit que el seu plat no portava carn o làctics i en portava, amb el perill que això pot comportar.

Si la persona fa temps que no menja carn i làctics és molt probable que sigui intolerant a la lactosa o tingui problemes de digestió. O que se n'assabenti al moment i passi tres dies malament, per la indigestió i la situació viscuda, que pot ser molt traumàtica. També hi ha el perill que et trobis que qüestionen el teu sistema de valors i creences, el que menges o la teva salut. Hi ha qui pregunta per curiositat, d'altres ho fan amb males intencions. Aquestes actituds, malauradament, continuen passant a taula tant a sopars d'empresa com a dinars familiars.

Per descomptat, moltes famílies i amics sí que respecten els nostres valors, i podem passar-ho bé a les festes. Amb totes les opcions que tenim ara, podem gaudir d'un àpat festiu i 100 % vegetal.