Els estudiants de Salut Digital de la UOC augmenten més d'un 70 % durant la pandèmia

En els darrers anys s'ha detectat un augment de l'interès per la salut digital, però l'arribada de la COVID-19 «ha accelerat cinc anys la transformació en el món sanitari pel que fa a l'organització», afirma Carme Carrion, directora del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC. Ara s'ha fet més evident tot allò que la tecnologia pot aportar més enllà de la telemedicina, tant a pacients com a professionals, que són conscients de la necessitat que tenen de formar-se en aquest àmbit. Aquest curs, el màster universitari de Salut Digital (E-health) supera el centenar de persones matriculades, que estan interessades a rebre formació especialitzada en tecnologia aplicada a la salut per millorar l'eficàcia i l'eficiència de qualsevol intervenció sanitària.

Raquel Planas, infermera, periodista i graduada d'aquest màster, coincideix amb la professora Carrion en el fet que des de fa temps s'observa un interès creixent en aquest àmbit: «Els professionals, cada cop més, perceben les tecnologies com una eina essencial per al desenvolupament de la seva feina i veuen totes les possibilitats que brinden i que es tradueixen en una millora de l'atenció al pacient i de la qualitat assistencial. En aquests mesos, s'ha accelerat la implantació d'eines digitals». Segons l'estudi Cigna COVID-19 Global Impact, el 65 % de la població espanyola apostarà per la telemedicina per fer consultes a un metge generalista en el futur, i la convertirà en una eina habitual a partir d'ara. A més a més, hi ha avenços de salut digital que han vingut per quedar-se.

Tot i això, Carrion afirma que, d'aquí a un temps, «veurem si aquesta acceleració és real o fictícia». Per a l'experta, els canvis que s'apliquen sense fer primer un treball de fons sobre com s'han de gestionar generen «tensions». La professora compara el que vivim amb l'arribada de l'aprenentatge en línia (e-learning): «Si simplement fem el que faríem de manera presencial, l'ús de la tecnologia afegeix càrrega de treball i estrès. El que cal és fer l'atenció i la cura de la salut d'una manera diferent». Amb tot, Carrion afirma que la part més important d'una transformació són les persones, tant els professionals sanitaris com els pacients.

Beneficis de la tecnologia aplicada a la salut

Planas explica que les tecnologies s'han convertit en una «eina imprescindible» per a la gestió de la salut de les persones que atenen: «Ajuden a la presa de decisions, permeten les consultes a distància, faciliten l'assoliment d'un contínuum assistencial i doten la ciutadania d'una eina de comunicació més directa amb els seus professionals sanitaris de referència».

Per a Carrion, un altre dels beneficis de la tecnologia en l'àmbit sanitari és la quantitat de dades que poden recollir: «Tractem dades i tenim més informació, i això ens permet prendre decisions més informades i personalitzades». Així, doncs, «tenim una eina que uneix professionals i pacients i que fa que el seguiment de la malaltia no es faci només en uns moments donats, sinó que sigui constant malgrat que el professional no hi sigui presencialment». «Permet fer coses molt més poblacionals i alhora més individualitzades», constata.

Per a la directora del màster, «la salut digital contempla tota la interacció de la tecnologia i el món de la salut en un sentit ampli, no només la telemedicina». Posen a l'abast dels ciutadans les eines digitals que els poden facilitar dur un control de la salut pròpia i que se n'autoresponsabilitzin, i permet la promoció d'hàbits de vida saludable i l'acompanyament de pacients crònics de manera continuada en el control de variables fisiològiques, com ara la pressió arterial o cardíaca, o en l'assessorament de temes nutricionals o de salut mental.

Ha crescut l'ús de les tecnologies, i això ha comportat la necessitat de formar-se en aquest àmbit entre els professionals del món sanitari. Segons Albert Martínez Aparisi, cap del Servei d'Informàtica del Departament de Salut de la Generalitat de València i professor col·laborador del màster, formar-se en aquest àmbit aporta als professionals sanitaris «ajuda per comprendre i contextualitzar adequadament el paper fonamental dels sistemes d'informació en les organitzacions sanitàries». Per als professionals de les tecnologies de la informació, com Martínez Aparisi, el benefici que aporta aquesta formació rau en «l'oportunitat de comprendre com les tecnologies de la informació estan transformant, fins i tot disruptivament, l'assistència sanitària i els sistemes de salut», explica.

Carrion diu que en el pla d'estudis dels diferents graus sanitaris no s'inclou una formació significativa en aquest àmbit. «Segurament arribarà un moment en què això passarà», afegeix, «però fins no fa pas gaire encara es detectava resistència al canvi, i són les persones tequi [tecnològiques] les que van per davant». En aquest context, el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC té «tota la raó de ser», remarca.

Per a Carrion, hi ha dues causes que han provocat el creixement de gairebé un 80 % de la matriculació aquest curs: l'aprenentatge en línia i la salut digital. D'una banda, observem el moment de creixement que viu la formació en línia, que fa que moltes persones triïn una universitat reconeguda i amb 25 anys d'experiència en aprenentatge en línia, com és la UOC. I de l'altra, hi ha l'augment de l'ús de la tecnologia aplicada a la salut a causa de la pandèmia. 

En aquest sentit, la UOC té entre les seves línies estratègiques de recerca la salut digital i per això va establir el 2017 el primer centre acadèmic de salut digital del sud d'Europa, l'eHealth Center, que fa recerca i aporta reflexió amb voluntat de transformar els sistemes assistencials per fer front als reptes de salut del futur.

Perfil de l'estudiantat de Salut Digital de la UOC

El perfil mitjà de l'estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) és majoritàriament el d'una dona de més de 40 anys. Pel que fa a la formació prèvia, un 60 % ha cursat Infermeria, un 30 % Medicina i un 10 % prové d'altres estudis de l'àmbit sanitari, com ara Farmàcia, Fisioteràpia o Psicologia.