«Si un immigrant enginyer o mestre frega plats, hi perdem tots»

 

Abdoulaye Fall va néixer a Rufisque, municipi de la regió senegalesa de Dakar, i des de finals del 1999 viu a Catalunya. Llicenciat en Filologia Anglesa, va arribar al nostre país perseguint el somni europeu que empeny tants joves africans a deixar casa seva buscant un futur que se'ls nega. S'ho juguen tot a la carta de la migració i, moltes vegades, perden la partida. Ell ho va tenir clar: dels seus set germans, és l'únic que ha migrat, i segurament és l'únic doctor que ha crescut als carrers del seu barri. A cop d'estudi, il·lusió i molt d'esforç, ha trencat tots els sostres de vidre que s'ha anat trobant: econòmics, socials o racials. Avui és director de programes de l'Associació de Comunitats Autofinançades (ACAF), membre del Grup d'Experts en Migració de la Comissió Europea i fundador de Main Gate, una associació sense ànim de lucre que facilita acompanyament integral a migrants en el seu procés de seguiment d'estudis superiors i d'inserció laboral en llocs qualificats, i que ha signat un conveni amb la UOC. Fall vol que altres beguin de la seva experiència per aconseguir, entre tots, una societat més plural i rica.

 

Abdoulaye Fall va néixer a Rufisque, municipi de la regió senegalesa de Dakar, i des de finals del 1999 viu a Catalunya. Llicenciat en Filologia Anglesa, va arribar al nostre país perseguint el somni europeu que empeny tants joves africans a deixar casa seva buscant un futur que se'ls nega. S'ho juguen tot a la carta de la migració i, moltes vegades, perden la partida. Ell ho va tenir clar: dels seus set germans, és l'únic que ha migrat, i segurament és l'únic doctor que ha crescut als carrers del seu barri. A cop d'estudi, il·lusió i molt d'esforç, ha trencat tots els sostres de vidre que s'ha anat trobant: econòmics, socials o racials. Avui és director de programes de l'Associació de Comunitats Autofinançades (ACAF), membre del Grup d'Experts en Migració de la Comissió Europea i fundador de Main Gate, una associació sense ànim de lucre que facilita acompanyament integral a migrants en el seu procés de seguiment d'estudis superiors i d'inserció laboral en llocs qualificats, i que ha signat un conveni amb la UOC. Fall vol que altres beguin de la seva experiència per aconseguir, entre tots, una societat més plural i rica.

Des de molt petit era membre de l'associació d'escoltes laics del Senegal. Quan tens més de divuit anys, participes en activitats de cooperació en zones rurals amb associacions d'altres països europeus. Els anys 1997 i 1998 vaig coordinar un camp de treball amb joves escoltes catalans, que ajudaven a construir latrines a Niakhar, una zona rural on hi havia una epidèmia de perill fecal. Quan vaig decidir emigrar, com que ja coneixia aquests joves, vaig decidir venir cap aquí. Vaig estar quatre mesos a Barcelona i, quan les coses es van complicar (no tenia papers i estava mig perdut), uns amics de Molins de Rei que vaig conèixer al Senegal em van proposar venir a viure a casa seva. 

Des del 2001 treballava com a cambrer, i em vaig assabentar que hi havia un programa de la Fundació de la UAB que es deia Universitat i Immigració, en el qual becaven estudiants extracomunitaris per fer postgraus. Em van acceptar, però vaig haver de superar dos hàndicaps: convalidar la meva titulació senegalesa (em va costar molt, més que res per temes burocràtics) i el nivell de llengua. Jo volia fer un màster de traducció i interpretació per al qual exigien un cert nivell de català o castellà, les llengües de partida. Tenir el nivell C de català em va permetre fer-lo. A partir del 2006 vaig compaginar els dos anys de màster i la feina.

No, vaig continuar al restaurant perquè tenia una família i havia d'enviar diners al Senegal… El 2009 es va posar en marxa un nou màster, de Gestió de la Immigració, a la UPF. Quan vaig voler fer el doctorat, vaig demanar una beca i em van explicar que només hi ha dues modalitats per accedir-hi: o ets espanyol, o ets estranger i demanes una beca a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) per a gent al seu país d'origen. No em vaig aturar: la URV em va acceptar el 2011, i el primer any anava tres cops a la setmana a Tarragona. Aquí vaig descobrir una "anomalia": no hi havia beques per a algú com jo. Feia uns anys que era aquí, tenia targeta de residència comunitària i cotitzava des de feia uns deu anys…, així que m'ho vaig haver de pagar jo. Això sí, a preu públic. El curs següent vaig demanar un canvi a la UAB i el Centre d'Estudis Demogràfics em va acceptar. L'any 2017 vaig obtenir el doctorat.

Sí, aquest projecte és el resultat de la meva trajectòria personal. A partir del 2010 he constatat que arriben més joves immigrants africans amb formació superior. N’ha canviat el perfil: abans venien joves de zones rurals amb un perfil educatiu més baix. Jo ho he tingut molt difícil per accedir a la universitat i, sobretot, per convalidar els títols. Vaig pensar que potser seria bo trobar alguna solució a aquest problema, que anirà creixent. Però, a més, he observat un dèficit de diversitat cultural als llocs de feina qualificats de Catalunya i d’Espanya. No veus immigrants atenent-te si entres a una oficina de banc, per exemple, tot i que portem almenys tres dècades d'immigració. Cal fer que els migrants puguin tenir les eines necessàries per competir per aquests llocs de feina.

Treballem en diferents àmbits. Abans de parlar d'accedir a la universitat o de convalidar, hi ha un treball important d'informació i motivació. Hem detectat que moltes vegades els immigrants que arriben aquí tenen el dilema d'haver-se de guanyar la vida per sobreviure i ajudar la família o dedicar temps a la formació. Cal informar-los que és important que inverteixin en formació, perquè això repercutirà en la seva vida. Quan és el cas, els acompanyem en el procés de convalidació del títol, que és dificilíssim. El tercer àmbit en què treballem és el finançament de la universitat per a aquells que volen continuar estudiant una vegada convalidats els seus estudis. Però el quart àmbit, imprescindible per tenir èxit en els altres tres, és el treball amb l'Administració, les empreses…, perquè si els joves immigrants s'han format i no poden accedir a llocs qualificats, no hi ha una aposta real per la diversitat.

Contribuir a fer que la societat sigui més diversa aprofitant millor el talent i les competències dels migrants. Si un immigrant enginyer o mestre frega plats, hi perdem tots! Hem de treballar i aprendre del que ha passat en altres països: d'aquí a deu o quinze anys potser tindrem un problema social si no ho canviem, això, perquè no afectarà només els immigrants, sinó també els seus fills nascuts aquí, que viuran la discriminació pel color de la seva pell. Ells no tindran la mateixa tolerància que els seus pares.

És cert. Quan volem contrarestar la narrativa negativa sobre la immigració, ens adonem que una de les causes d'aquesta mala percepció sobre els immigrants és que no hi ha una correspondència entre el que es vol reivindicar i la posició social d'aquesta comunitat. Quan trobes metges subsaharians o pakistanesos, transmets un missatge diferent. Hi ha una correlació entre el discurs que tenim o l'imaginari col·lectiu i el que veiem a la realitat.

De vegades, en converses, quan dic que tinc estudis universitaris i un doctorat, jo sé que alguns pensen: "Ves a saber si no és un doctorat africà. Potser l'ha comprat…" N’hi ha prejudicis.

Vaig contactar amb diferents universitats públiques catalanes i, des del primer moment, la UOC va apostar per aquest projecte. Ja tenien una línia de treball similar. La col·laboració preveu l'acompanyament en la fase de convalidació i d'accés a estudis universitaris a través de la Universitat. 

Si ets immigrant i necessites un dels nostres serveis, t'apuntes al formulari del nostre web, contactem amb tu i, depenent del problema que tinguis, t'ajudem. 

Per part de la UOC, hi ha hagut predisposició total per donar suport a aquest projecte amb l'objectiu de visibilitzar-lo, però també de denunciar la problemàtica que viu la nostra comunitat.

Busquem visibilitzar el problema de la infrarepresentació de persones migrades en llocs de feina qualificats, així com abordar el debat entorn de la qüestió de la diversitat en la nostra societat i ser partícips de la cerca de solucions. La Fira no només és un espai de trobada entre estudiants i empreses amb l'ocupabilitat com a tema central, sinó que també permet sensibilitzar un públic clau sobre la diversitat cultural en la nostra societat. La meva participació va consistir en una sessió sobre la qüestió de l'accés a la universitat i la inserció laboral de persones migrades qualificades.

Totalment. Les pràctiques representen una etapa pont molt important entre la formació i l'activitat laboral. La situació d'anormalitat que observem en relació amb la presència de persones migrades qualificades a les empreses espanyoles no deixa de ser l'epifenomen d'un problema més estructural. Les persones migrades necessiten l'oportunitat que poden representar unes pràctiques per demostrar la seva vàlua, mentre a les empreses els pot anar bé per fer palesa la seva aposta per la diversitat cultural, tot i que això haurà de ser només un primer pas cap a una representativitat més efectiva.

Perquè poden aspirar a una vida professional millor si estudien, i poden contribuir a revertir la imatge negativa que algunes persones tenen dels immigrants aportant més a la societat que ens acull, que ja és casa nostra.