Estudiants amb necessitats educatives especials de diverses universitats europees destaquen els beneficis dels sistemes d'avaluació electrònica

El procés de digitalització comporta oportunitats i planteja diversos reptes per a les institucions d'ensenyament superior. Un dels reptes essencials és l'autenticació dels alumnes en l'ensenyament en línia. La utilització dels entorns d'aprenentatge digitals (EAD) va augmentant progressivament en l'ensenyament superior, i els sistemes d'avaluació electrònica cada vegada són més importants en l'era digital, tant per a les institucions acadèmiques com per als estudiants, inclosos els estudiants amb necessitats educatives especials i discapacitats (SEND, en la sigla en anglès).

David Bañeres, investigador del grup SOM Research Lab de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la mateixa universitat, amb l'objectiu d'explorar les necessitats d'aquest col·lectiu, les ha analitzades en un estudi —publicat en accés obert a la revista International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE)— que s'ha portat a terme en col·laboració amb investigadors de Finlàndia, Turquia i el Regne Unit. «Aquest estudi neix perquè un dels avantatges del sistema TeSLA, ideat per la UOC —un sistema d'autenticació conegut com a sistema d'avaluació electrònica adaptable basat en la confiança per a l'aprenentatge—, és facilitar l'accés a l'avaluació virtual a estudiants amb diversitat funcional.»

Els investigadors han analitzat les percepcions i les opinions d'aquest grup d'estudiants en algunes de les universitats que han participat en el projecte europeu TeSLA (Adaptive Trust-based e-assessment System for Learning): la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), l'Open University (Regne Unit) i la Universitat d'Anadolu (Turquia). Bañeres explica que «s'han analitzat tant les percepcions dels estudiants amb alguna discapacitat o amb necessitats especials davant d'un sistema d'autenticació i validació d'autoria, com la compartició de dades personals biomètriques, ja que per a alguns estudiants poden ser dades molt sensibles que poden estar relacionades amb la seva necessitat especial o discapacitat».

L'estudi es porta a terme en el marc d'una legislació relacionada amb l'educació en línia i els serveis en línia. A la Unió Europea ha entrat en vigor una nova legislació sobre la privacitat i la transferència de dades (Reglament general de protecció de dades, RGPD) i sobre accessibilitat (Directiva [UE] 2016/2102), que ha augmentat la conscienciació sobre aquestes qüestions entre els usuaris finals (Comissió Europea, 2016; Voigt i Bussche, 2017).

Autenticació electrònica per a estudiants amb diversitat funcional

La digitalització és, sens dubte, una de les solucions clau per als desafiaments actuals: afegeix flexibilitat als estudis d'ensenyament superior i permet l'accés a tots els estudiants, independentment de les discapacitats o necessitats especials, la situació personal, l'emplaçament geogràfic, la circumstància local o el context global excepcional, com, per exemple, la pandèmia de la COVID-19.

En el procés d'identificació, l'usuari acostuma a proporcionar informació com el nom, l'ID d'usuari o l'adreça de correu electrònic; mentre que l'autenticació requereix informació privada i secreta, com una contrasenya. En general, tant la informació no privada com la privada dels usuaris poden quedar compromeses de diverses maneres, i poden posar en perill la identificació i l'autenticació dels usuaris. La confiança és una condició prèvia fonamental per a l'èxit de qualsevol nova tecnologia, especialment en l'educació, i la confiança en l'autenticació electrònica sembla que és complexa.

En quina mesura els estudiants consideren acceptable compartir dades personals per a l'autenticació electrònica? Hi influeixen variables de context dels estudiants amb SEND, com, per exemple, el tipus de discapacitat, el gènere, l'edat, el nivell educatiu, etc., a l'hora d'acceptar compartir dades personals per a l'autenticació electrònica? Quins són els avantatges i els desavantatges d'utilitzar l'autenticació electrònica en l'avaluació electrònica segons els estudiants amb necessitats educatives especials?

Factors per a l'acceptació del sistema

Les respostes constaten que la discapacitat o necessitat especial no és la variable que determina l'opinió de l'estudiant davant d'un sistema d'autenticació com el TeSLA. En aquest sistema es demostra que factors com l'edat i el gènere o les experiències prèvies tenen un impacte en l'acceptabilitat de l'ús del sistema. Després d'analitzar els resultats, els investigadors han observat que hi ha tres factors crucials per acceptar la utilització del sistema: el grau de coneixement de la tecnologia per part de l'estudiant, la feina addicional que comporta el fet d'utilitzar el sistema i el nivell d'intrusió que pateixen els estudiants.

Els resultats de l'estudi són especialment interessants per als acadèmics o els investigadors que treballen per facilitar l'accés als alumnes amb diversitat funcional en l'avaluació en línia. Tal com apunta Bañeres, «l'estudi permet saber les seves percepcions per decidir quin sistema és el més adequat en aquests casos i quines eines d'autenticació i detecció d'autoria estan disposats a utilitzar. Igualment, permet saber quina és la seva percepció del fet de compartir dades de caràcter personal».

Per estudiar els punts de vista dels estudiants amb necessitats educatives especials sobre l'autenticació electrònica en l'ensenyament, cal mantenir la confiança dels estudiants en implantar les noves tecnologies. Cal atendre els dubtes i els requeriments dels estudiants amb diversitat funcional per evitar que l'autenticació electrònica es converteixi en una barrera per als seus estudis.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents): 4, educació de qualitat; 9, indústria, innovació i infraestructura, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Article de referència

Laamanen, M., Ladonlahti, T., Uotinen, S. et al. Acceptability of the e-authentication in higher education studies: views of students with special educational needs and disabilities. Int J Educ Technol High Educ 18, 4 (2021). https://doi.org/10.1186/s41239-020-00236-9

L’estudi ha rebut finançament de la Comissió Europea H2020-ICT-2015/H2020-ICT-2015, Number 688520.

 

Informació complementària al projecte TesLA de la UOC

La UOC ha liderat el projecte europeu d'innovació i recerca TeSLA, que ha tingut com a objectiu definir i desenvolupar un sistema d'avaluació en línia (e-assessment) que autentiqui els estudiants i identifiqui l'autoria de les activitats d'aprenentatge (exàmens, exercicis, etc.) en entorns d'aprenentatge en línia.

El consorci TeSLA l'han format 18 organitzacions expertes, entre les quals hi ha 8 universitats europees, 3 agències d'avaluació de la qualitat universitària (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya —Espanya—, European Association for Quality Assurance in Higher Education AISBL —Bèlgica— i European Quality Assurance Network for Informatics Education EV —Alemanya—), 4 centres de recerca internacionals (Universitat de Namur —Bèlgica—, Institut Nacional d'Astrofísica Òptica i Electrònica —Mèxic—, Fundació de l'Institut de Recerca IDIAP —Suïssa— i Imperial College London —Regne Unit—) i 3 empreses tecnològiques (Protos Sistemas de Información —Espanya—, LPLUS GmbH Company —Alemanya— i Watchful —Portugal—).

TeSLA l'ha format en total un equip d'uns 80 professionals amb la participació de més de 14.000 estudiants d'Europa.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC