Confinament, hidrogel, mascareta, PCR... Aquestes són algunes de les paraules que ens ha portat la pandèmia. Però el coronavirus també ha servit per popularitzar un terme molt més positiu, l'empatia i, sobretot, per conscienciar-nos del valor que té en les nostres vides aquesta qualitat que, en una primera aproximació, podríem definir com 'la capacitat per posar-nos en la pell de l'altre'.
Així ho demostra un estudi dut a terme pel CEMS, Aliança Global d'Escoles de Negocis, entre més de 1.700 exalumnes i associats procedents de 71 països. En preguntar quines són les qualitats que valoren més en l'exercici del lideratge, l'empatia puja cinc punts —del 38 % al 43 %— respecte de les enquestes prèvies a la pandèmia. Tan sols la resiliència aconsegueix superar aquest augment i passa de ser esmentada només pel 13 % dels preguntats al 34 %. Entre les qualitats que ja no són tan valorades després de la crisi de la COVID-19 hi ha la visió estratègica, les habilitats tècniques o l'autoritat.
La importància de bastir ponts
Clara Selva Olid, investigadora i professora responsable del pràcticum de Psicologia de la UOC, explica per què l'empatia s'ha convertit en una qualitat tan important en plena pandèmia: «En moments complicats, com els actuals, l'empatia permet bastir ponts entre les persones i fer fluir l'interès mutu, capaç de generar canvis per al bé comú».
Amb tot, no és el mateix captar o adonar-nos de les emocions alienes que comprendre-les de veritat i actuar d'acord amb elles. En aquest sentit, segons l'experta, l'empatia ha d'actuar com a catalitzador i permetre'ns identificar les necessitats dels altres, potenciar conductes de benestar i harmonia comunes i estimular la col·laboració activa amb altres persones del nostre entorn.
Sempre es pot desenvolupar l'empatia
L'empatia té una base genètica i la comencem a desenvolupar des del moment mateix del nostre naixement gràcies a les relacions primerenques amb pares, mares, cuidadors, etc. Però resulta evident que no totes les persones tenen les mateixes habilitats en arribar a l'edat adulta. La bona notícia és que sempre podem continuar-hi treballant i incorporar nous hàbits.
Els primers passos que aconsella fer la doctora Selva per desenvolupar l'empatia són «l’escolta activa, la comprensió respectuosa —allunyada de prejudicis i d'idees preconcebudes— i l'atenció a la comunicació no verbal dels altres, perquè aquest tipus d'expressió sempre té un gran contingut emocional».
Empatia en l'entorn laboral
La importància de l'empatia dins de l'entorn laboral va molt més enllà de crear un ambient agradable o de la possibilitat d'entaular bones relacions amb les persones que tenim a prop. Diversos estudis demostren que la instauració d'un clima empàtic influeix de manera decisiva en la motivació dels treballadors i la productivitat.
«El repte implica propiciar espais i contextos que, dins de la voràgine laboral, permetin estimular l'empatia. Es pot fer, per exemple, mitjançant el treball en equip o col·laboratiu. També mitjançant la identificació de metes i finalitats comunes. En tots dos casos, és fonamental l'observació, l'escolta i el coneixement de les altres persones», assegura Clara Selva.
La dificultat afegida del teletreball
Si compaginar empatia i feina no sempre resulta senzill per factors com les presses o l'estrès, en temps de pandèmia les dificultats augmenten en entrar en joc la incertesa, el teletreball, la necessitat de compaginar l'espai personal amb el laboral i les noves formes d'organització que s'imposen d'un dia per l'altre sense temps gairebé per adaptar-s'hi.
Malgrat això, tots aquests canvis, segons Selva, no han de ser necessàriament negatius: «També han comportat el pas cap a enfocaments organitzatius més oberts, i més inclusió i obertura del talent organitzatiu.»
En aquest sentit, alguns dels factors que convé tenir en compte són:
- - La gestió del temps que estalviem en els desplaçaments, però també el necessari per descansar durant la jornada o en acabar-la, per no estar sempre disponibles.
- - La distància física respecte al centre de treball i a les persones amb les quals acostumàvem a coincidir, perquè no es converteixi en una successió d'absències.
- - La creació de (tele)espais informals que ens permetin acostar-nos, sentir-nos part i compartir el nostre dia a dia.
- - El maneig emocional per part de l'organització i els responsables per poder identificar factors de risc.
Claus per a un lideratge més empàtic
I com seria aquest nou model de lideratge que sembla que s'està imposant i de què parla l'estudi del CEMS? Clara Selva ho té clar: «Ha de tenir una comprensió profunda de les persones que integren l'organització —de les seves habilitats, virtuts, punts febles i capacitats de comunicació i cooperació— per tal de potenciar-ne el rendiment, la participació i la motivació. La persona líder ha de ser també capaç de mobilitzar les altres persones dins i fora de les seves àrees de responsabilitat, creant condicions perquè els equips actuïn en xarxa i s'adaptin als desafiaments.»
El costat fosc de l'empatia
Un excés d'empatia en l'entorn laboral també pot comportar alguns perills, com posen de manifest els estudis que relacionen aquesta qualitat amb el fenomen conegut com a burnout o síndrome d'esgotament professional.
Tal com assenyala Selva, una empatia mal entesa es pot traduir en «dificultat per posar límits pel que fa a la feina, una implicació excessiva en els problemes dels altres o l'anteposició de les necessitats alienes a les pròpies. L'excés d'empatia es relaciona també amb l'ansietat, el fet de deixar de banda el judici més crític o reflexiu i ser més fàcilment manipulable».
Això pot ocórrer sobretot entre els professionals de la salut o els dedicats a les cures quan s'impliquen massa en les dificultats de les persones amb les quals treballen. Davant d'això, l'experta recomana aprendre a compaginar l'empatia amb la distància necessària que hem de mantenir davant dels altres.
Cinc consells per ser més empàtics:
- Escoltar activament.
- Interessar-nos pels altres.
- Observar i interpretar la comunicació no verbal.
- Comunicar-nos respectuosament.
- No jutjar.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció