Els productes d'esmorzar de la publicitat infantil tripliquen la quantitat de sucre dels anunciats per a adults

Fa dècades que els experts adverteixen de l'epidèmia d'obesitat infantil que afecta les noves generacions, i l'Estat espanyol no n'és una excepció. La transició de la dieta mediterrània tradicional al consum d'aliments processats amb un valor nutricional baix és un dels factors causants. I això és degut en part a la publicitat adreçada als infants. Segons un estudi recent, Breakfast Food Advertisements in Mediterranean Countries: Products' Sugar Content in the Adverts from 2015 to 2019, elaborat per Mireia Montaña, professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, la majoria de productes d'esmorzar publicitats per a infants tripliquen la quantitat de sucre en comparació amb els que s'adrecen a adults, cosa que influeix en les seves preferències pel que fa a un dels àpats més importants del dia.

Concretament, l'estudi publicat en la revista d’accés obert Children, que va analitzar 355 campanyes de 117 productes d’esmorzar entre 2015 i 2019, conclou que la mitjana de sucre dels productes d'esmorzar analitzats i publicitats per a adults és d'un 10,25 %, mentre que aquesta xifra augmenta fins a arribar al 36,20 % de mitjana en el cas dels productes adreçats a nens. És a dir, que l'esmorzar dels nens publicitat en diversos suports és menys saludable que el dels pares. De fet, si ens centrem en els productes d'esmorzar infantil més publicitats, el primer àpat del dia més freqüent entre els nens de l'Estat espanyol consisteix en galetes —representen el 60 % dels anuncis relacionats amb l'esmorzar— i productes de xocolata, com ara crema per untar o cacau en pols —25 % dels anuncis.

«L'adherència a la dieta mediterrània, tot i que es manté entre la població adulta, es va perdent entre els nens i els joves, que cada vegada prefereixen menjar més productes industrials preparats amb un contingut alt de sucre per esmorzar», assenyala Mireia Montaña. En la mateixa línia es manifesta Mònika Jiménez, professora de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coautora, juntament amb la professora Montaña, d'un altre estudi, Breakfast Food Advertising and Prevention of Obesity: Analysis of the Nutritional Value of the Products and Discursive Strategies Used in the Breakfast Ads from 2015 to 2019, en el qual s'alerta del perill que comporta la persuasió publicitària quan el que s'anuncien són productes alimentaris d'un valor nutritiu baix.

Segons Jiménez, «com més allunyat està el producte del que serien els paràmetres nutricionals saludables, el discurs publicitari es basa més en l'hedonisme o en la felicitat, i tendeix cada vegada més a la persuasió». A més, afegeix que, quan el discurs s'associa a les bones vibracions, a la felicitat o a les coses que aquest producte ens pot fer aconseguir, hi ha certes àrees del cervell que ens porten a consumir aquest producte. «Això és especialment nociu en determinats públics, com ara els menors, perquè són molt vulnerables a aquests estímuls», afirma.

L'efecte pester power

Una de les conseqüències que destaca l'estudi de la professora Mireia Montaña respecte de l'efecte de la publicitat de productes d'esmorzar adreçada a infants és que cada vegada hi ha més aliments processats que entren a les cases com a part del primer àpat del dia dels menors i que no solament acaben essent consumits per ells sinó també per tota la família. Es tracta d'un procés que es coneix com a pester power i que es defineix com «la influència dels infants en els hàbits de compra dels seus progenitors», explica Montaña, investigadora del grup GAME (Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) de la UOC. «Els nens acostumen a demanar les coses moltes vegades, insistentment, de manera que, al final, els pares hi accedeixen i acaben portant a casa productes alimentaris molt anunciats o que tenen algun component extrínsec que atreu els nens, però que són d'una qualitat nutricional molt baixa», afirma.

El suport més emprat per aconseguir captar consumidors d'aquests productes de baix nivell nutritiu és la televisió, conclou l'estudi de les professores Montaña i Jiménez. Segons la seva anàlisi, els productes d'esmorzar anunciats tenen una presència a la televisió del 39 %, mentre que a la ràdio és del 28 %; a internet, del 18 %; a la premsa, del 6 %; a les revistes, del 5 %; a la publicitat exterior, del 2 %, i al cinema, del 0,56 %. «La tele és la més efectiva a l'hora de persuadir els nens. I a quina edat els infants van amb els pares al supermercat i acaben imposant les seves preferències al carretó d'anar a comprar? Precisament quan són més petits, fins a la preadolescència», explica Mònika Jiménez.

Segons l'opinió de les dues expertes, hi ha diverses estratègies relacionades amb la publicitat que es podrien dur a terme per fomentar hàbits alimentaris saludables que previnguin l'obesitat infantil. I la primera implica restringir la publicitat de determinats aliments poc saludables «adreçats a infants d'edats primerenques, que encara no tenen un bon desenvolupament del pensament crític», assenyala Mireia Montaña. A l'Estat espanyol hi ha un marc normatiu que es va engegar fa quinze anys, quan es va desenvolupar l'Estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l'Obesitat). D'aquesta estratègia en va derivar el Codi PAOS, amb el qual es vol regular la publicitat adreçada als menors per evitar promoure l'obesitat infantil. No obstant això, el codi fa referència als productes que s'adrecen exclusivament a nens, «però una xocolata soluble també es pot adreçar perfectament a un adult, amb la qual cosa no incompleix el codi. A més, aquests anuncis no sempre s'emeten únicament en horari infantil, de manera que hi ha una altra manera d'eludir aquesta regulació», explica Mònika Jiménez.

A la necessitat d'un marc normatiu més seriós s'hi sumen altres actuacions possibles que podrien ajudar a reduir els nivells d'obesitat infantil actuals. Entre aquestes mesures, hi ha «una bona educació nutricional en general, tant per a pares com per a infants. Una altra política que podria funcionar bé consistiria a augmentar la taxa d'impostos de determinats productes, com ja s'ha fet amb els refrescos», afirma la professora de la UOC, que recorda que un infant obès és un adult obès.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS), 3, salut i benestar.

Articles de referència

Montaña Blasco, M. (2021). «Breakfast Food Advertisements in Mediterranean Countries: Products' Sugar Content in the Adverts from 2015 to 2019». Children, 8, 14. https://doi.org/10.3390/children8010014.

Montaña Blasco, M.; Jiménez-Morales, M. (2021). «Breakfast Food Advertising and Prevention of Obesity: Analysis of the Nutritional Value of the Products and Discursive Strategies Used in the Breakfast Ads from 2015 to 2019». Nutrients, 13, 231. https://doi.org/10.3390/nu13010231

UOC R&I 

La recerca i la innovació (R+I) de la UOC contribueixen a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia amb les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC