«Jugar als Jocs Olímpics del Japó és un somni fet realitat»

 

Alguns dels esportistes que competiran a Tòquio els pròxims Jocs Olímpics s'estan formant a la nostra universitat. Un d'ells és la Júlia Pons Genescà. Aquesta catalana de 26 anys és jugadora de la Divisió d'Honor del Club Deportiu Terrassa Hockey i de la selecció absoluta femenina d'hoquei sobre herba. Pel que fa a la seva trajectòria formativa, és graduada en Educació Primària per la UAB i ara estudia el màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

 

Alguns dels esportistes que competiran a Tòquio els pròxims Jocs Olímpics s'estan formant a la nostra universitat. Un d'ells és la Júlia Pons Genescà. Aquesta catalana de 26 anys és jugadora de la Divisió d'Honor del Club Deportiu Terrassa Hockey i de la selecció absoluta femenina d'hoquei sobre herba. Pel que fa a la seva trajectòria formativa, és graduada en Educació Primària per la UAB i ara estudia el màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

És un esport molt familiar i tradicionalment els jugadors s'hi apunten perquè gairebé tota la seva família hi ha jugat. Aquest, però, no és el meu cas. Jo hi vaig començar a jugar als deu anys per casualitat, després de fer una extraescolar a final de curs. Tot i això, a la zona on visc (Matadepera-Terrassa) sí que podríem dir que l'hoquei és "l'esport rei".

Vaig començar en un club petit, el Matadepera 88 Hoquei. Allà ja vaig començar a destacar i em van agafar a la selecció catalana per disputar un campionat de seleccions autonòmiques. Després també em van convocar per a la selecció sub 16 espanyola i em van recomanar que canviés a un club amb què esportivament pogués competir a un nivell més alt. Així, doncs, vaig decidir anar a jugar al CD Terrassa Hockey, el club on he estat fins ara, excepte l'any que vaig passar pel Club Egara.

Amb els clubs he guanyat quatre campionats de Catalunya, una primera posició en la lliga regular amb el CD Terrassa i dues medalles de bronze a la Copa de la Reina. Amb la selecció he participat en totes les seleccions inferiors, tant catalanes com espanyoles. Vaig debutar amb la selecció absoluta femenina amb divuit anys i des d'aleshores he disputat 174 partits oficials. Els títols més destacats són la medalla de bronze històrica al Mundial de Londres de 2018 i la medalla de bronze a l'europeu d'Anvers 2019. Als Jocs de Rio 2016 hi vaig anar com a jugadora reserva, però no hi vaig jugar.

Per a mi és un somni fet realitat. Un premi al meu esforç, sacrifici, esperit de superació i treball de molts anys. Fa cinc anys em vaig quedar a les portes dels Jocs de Rio 2016. Hi vaig anar, però com a jugadora reserva. La veritat és que aquell va ser un cop molt dur. Era la primera vegada, des que vaig entrar a la selecció absoluta, que em quedava fora de la llista per disputar un campionat, i justament del campionat més esperat per tots els esportistes. Així, doncs, avui soc molt feliç de poder dir que he entrat a la llista de les setze jugadores que disputaran els Jocs Olímpics de Tòquio 2020(21). Crec que el fet d'haver-me quedat fora dels últims m'ho fa valorar encara més. És molt difícil, han de passar moltes coses per aconseguir-ho.

És evident que serà una experiència olímpica molt diferent. La COVID-19 ha trasbalsat el món i, evidentment, els Jocs se'n veuran afectats, però sempre cal buscar-hi la part positiva, i jo celebro que, tot i que s'han ajornat un any, els Jocs finalment es disputin. Tanmateix, canviarà en l'àmbit d'experiència més social; penso que sí que canviarà moltíssim. Hi haurà un aïllament i unes mesures sanitàries molt estrictes, de manera que coses com ara conèixer altres esportistes, anar a veure altres esports o fins i tot fer visites turístiques pel país no es podran fer. En aquest sentit, jo, malgrat que no hi vaig jugar, vaig poder viure els Jocs de Rio i puc afirmar que ja he viscut una experiència a la vila olímpica "normal".

El més difícil potser ha estat escollir quantes assignatures agafar. També saber-te organitzar i aprofitar al màxim el temps que tens per als estudis.

El fet que faci tants anys que compagino estudis amb esport fa que sàpiga molt bé el temps de què disposo, i aquesta em sembla la clau. Quan l'entrenador ens envia la planificació decideixo quantes assignatures agafaré. Sempre busco l'equilibri entre fer el màxim d'assignatures i la quantitat d'entrenaments, concentracions i competicions amb la selecció. Una vegada ja ets en ple curs acadèmic, és qüestió d'aprofitar al màxim el temps de què disposes per anar complint amb les entregues. A vegades amb els treballs en grup és una mica més complicat, però és qüestió d'explicar la teva situació als altres companys i companyes.

Quan vaig acabar el grau d'Educació Primària sí que em vaig agafar un any per saber cap a on volia tirar. Però, tot i això, em vaig seguir formant en anglès i vaig aprofitar per treure'm el C2 de català. Considero que és important seguir-se formant, tant pensant en el futur professional com per tenir la ment ocupada, ja que considero que també m'afavoreix a l'hora de competir.

La UOC ens fa un petit descompte en la matrícula, als esportistes d'alt nivell (EAN), i des d'aquest any també posa a la nostra disposició un "tutor esportiu". La veritat és que no he necessitat que el tutor intervingués, per exemple, per canviar la data de cap entrega, però ha estat pendent del meu calendari i animant-me sobretot en els períodes amb més entregues. Em sembla un molt bon servei!

No és exactament un consell, però vull remarcar la importància de seguir-se formant. Hi ha un dia que t'has de retirar i, si tens una bona formació, segur que ho tindràs més fàcil per incorporar-te al món laboral.

Aquest curs hem fet servir molt l'eina Presenta. M'ha semblat interessant que en moltes de les activitats es demanés publicar vídeos. Em sembla una molt bona manera de conèixer millor la resta de companys i companyes, perquè en ser una universitat a distància sovint hi pot haver poca interacció o que aquesta sigui només a través del Fòrum.

La veritat és que sempre he tingut molt clar que volia treballar de mestra. Segur que seguiré lligada al món esportiu d'alguna manera, però no crec que sigui en l'àmbit laboral.