«Els confinaments, les mascaretes i els passaports sanitaris ja fa segles que existeixen»

 

Com la Lònia Guiu, la intrèpida i pionera detectiva sorgida de la imaginació de l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, la Joana Maria Pujadas Mora (Palma, 1977) investiga el passat per aprendre més sobre la nostra història i trobar els perquès del present. Investigadora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquesta historiadora especialista en demografia s’endinsa en manuscrits, padrons, contractes i tot tipus de documents als quals aplica dades massives (big data) i tècniques d’intel·ligència artificial per a la construcció automatitzada de bases de dades. 

Les seves línies de recerca van des de l’estudi de la creació dels mercats de treball agraris fins a l’anàlisi de la bretxa salarial entre gèneres fa quatre segles, passant per l’evolució de les desigualtats socioeconòmiques a Barcelona i el seu hinterland abans i després de la revolució industrial.

Pujadas Mora reivindica la funció social de la història i posa l’accent en la perspectiva de gènere. La demografia, diu, afortunadament no exclou ningú, perquè tothom naixem i morim. Entre les línies de recerca en què treballa actualment de manera intensa hi ha la dedicada a les pandèmies. La història, explica, ens ensenya a comprendre el que està passant avui amb la COVID-19. Els confinaments, les mascaretes o, fins i tot, el passaport sanitari ja fa segles que existeixen.

 

Com la Lònia Guiu, la intrèpida i pionera detectiva sorgida de la imaginació de l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, la Joana Maria Pujadas Mora (Palma, 1977) investiga el passat per aprendre més sobre la nostra història i trobar els perquès del present. Investigadora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquesta historiadora especialista en demografia s’endinsa en manuscrits, padrons, contractes i tot tipus de documents als quals aplica dades massives (big data) i tècniques d’intel·ligència artificial per a la construcció automatitzada de bases de dades. 

Les seves línies de recerca van des de l’estudi de la creació dels mercats de treball agraris fins a l’anàlisi de la bretxa salarial entre gèneres fa quatre segles, passant per l’evolució de les desigualtats socioeconòmiques a Barcelona i el seu hinterland abans i després de la revolució industrial.

Pujadas Mora reivindica la funció social de la història i posa l’accent en la perspectiva de gènere. La demografia, diu, afortunadament no exclou ningú, perquè tothom naixem i morim. Entre les línies de recerca en què treballa actualment de manera intensa hi ha la dedicada a les pandèmies. La història, explica, ens ensenya a comprendre el que està passant avui amb la COVID-19. Els confinaments, les mascaretes o, fins i tot, el passaport sanitari ja fa segles que existeixen.

La perspectiva històrica permet entendre molt bé el que està passant ara. Actuacions no farmacològiques com establir distància social, dur mascareta o rentar-nos les mans ja s’havien aplicat en altres moments de la història, com també els confinaments. De fet, sempre n’hi ha hagut. Des del segle xiv que s’apliquen les quarantenes i els cordons sanitaris. Potser no eren confinaments totals, com els que vam patir nosaltres a l’inici de la pandèmia, de quedar-nos tancats a casa, però sí que eren municipals i comarcals, i es tancaven els ports per evitar el trànsit marítim i s’imposaven quarantenes.

A mesura que passa el temps i augmenten els coneixements sobre la transmissió de patògens, es comencen a veure mascaretes, com ara a les imatges que documenten la grip del 1918. També moltes activitats, com les classes a l’escola, es fan a l’aire lliure com es va fer per combatre la tuberculosi; o la recomanació de seguir determinats preceptes higiènics com la neteja de mans. 

Hi havia gent que se saltava el confinament, és clar. També hi havia salconduits sanitaris, similars al passaport sanitari de què ara es parla, i, si no venies d’un lloc lliure de malaltia, no podies entrar en un altre. Potser la població es queixava i hi va haver manifestacions, però, almenys en les epidèmies que hem estudiat, no hem trobat disturbis documentats. Potser perquè la gent podia portar una vida més normal de la que vam poder fer nosaltres, seguir amb la seva activitat quotidiana, moure’s amunt i avall, anar a treballar. Sí que se suspenien les festes, els bars es tancaven i les misses es reduïen en funció de l’actitud religiosa de cada comunitat. Algunes, al segle xix ja sabien que reunir-se molta gent era perillós, mentre que d’altres optaven per treure un sant al carrer per demanar-li que l’epidèmia marxés. I el que passava és que es generaven brots i la gent es contagiava encara més.

La natalitat sempre cau en situacions de crisi, perquè la fecunditat necessita estabilitat, tranquil·litat, i les epidèmies no són moments que la gent consideri propicis per tenir descendència. A diferència d’altres pandèmies del passat, i tot i que amb la COVID-19 ens focalitzem molt a destacar el nombre de morts, el cert és que la xifra és molt baixa en comparació amb la de la pesta negra o la de la grip del 1918. Aquesta darrera, per exemple, va afectar sobretot homes adults en edat de reproducció. En canvi, la COVID-19 afecta persones grans, sobretot; per tant, aquí la davallada de natalitat té més a veure amb la incertesa econòmica.

En general, en la història el que veiem és que, quan es produïa un sotrac, la gent decidia espaiar els naixements dels fills, per esperar que la situació millorés. O decidien tenir-ne menys. De vegades, també hi havia impediments biològics, dones que no tenen fills durant una crisi i que després ja no en poden tenir perquè s’ha acabat el seu període reproductiu, una mica com pot ser que passi a Espanya ara.

L’epidèmia de la pesta va servir per erradicar la desigualtat, perquè la malaltia matava transversalment i a totes les edats, i això causava un declivi poblacional. En canvi, en la grip del 1918 la desigualtat va augmentar i el patró de comportament de la malaltia era similar al de la COVID-19. No és que les epidèmies per si soles comportin més o menys desigualtats, sinó que exacerben els problemes que ja hi ha a la societat. Cert és que, a conseqüència de la pandèmia, les desigualtats s’accentuen més.

No existia l’estat del benestar, ni els ERTO, però els governs passats feien alguns tipus de pal·liació. Per exemple, en l’epidèmia de còlera es van fer plans d’obres públiques, de manera que a la gent que s’havia quedat sense feina perquè havia tancat l’empresa on treballava, la posaven a arreglar camins. Altres governs van optar per la «sopa econòmica», és a dir, repartir aliments a la gent que en necessitava. 

Les dades que possibiliten l’estudi de cinc segles de desigualtats són les de la Barcelona Historical Marriage Database, que es va crear en el marc del projecte Five Centuries of Marriages, finançat pel Consell Europeu de Recerca i dirigit per l’Anna Cabré. Cada matrimoni que es contreia a la diòcesi de Barcelona havia de pagar un impost en relació amb el seu nivell socioeconòmic, i això ens permet fer-nos una idea de la riquesa dels contraents. Juntament amb l’aleshores doctorand Gabriel Brea, vam decidir que aquella base de dades seria una bona eina per estudiar desigualtats. Vam poder descompondre les dades socialment i vam poder veure que, abans de la industrialització, les classes més altes —poca gent però que concentrava molta riquesa— eren els grups socials que més contribuïen a les desigualtats. En canvi, a partir de la industrialització els qui més creen desigualtat és la classe obrera, perquè tenen un pes demogràfic molt alt i un pes molt baix en termes de riquesa.

Vam començar a col·laborar amb el Centre de Visió per Computador des del projecte Five Centuries of Marriages, amb en Josep Lladós, el seu director, i n’Alícia Fornés, per tal d’empènyer la frontera en la transcripció automàtica de documents. D’aquesta manera, amb n’Alícia Fornés vam sol·licitar el projecte «Xarxes: Tecnologia i innovació ciutadana en la construcció de xarxes socials històriques per a la comprensió del llegat demogràfic», en el marc del programa Recercaixa. A través de tècniques d’intel·ligència artificial i gràcies a l’entrenament de dades amb voluntaris, hem pogut recuperar les dades del padró històriques de molts de municipis del Baix Llobregat, i ara també hem començat amb la comarca del Maresme. El padró és, al final, la llista d’habitants organitzada per llars, i això ens permet tenir una xarxa familiar que podem anar seguint llar rere llar, a més d’una xarxa de veïns.

Així és. I per entrenar els algoritmes a aprendre a llegir els padrons de forma automàtica, recorrem a la ciència ciutadana. Hem creat una aplicació on els voluntaris poden anar transcrivint la informació dels padrons. Amb això el que fan és dir-li a l’algoritme «això que tens aquí és "Joan" i això altre, "Puig"», perquè, en un moment donat, quan n’hagi après prou, pugui fer la lectura automàtica de manuscrits. Ja tenim 400.000 observacions individuals. Tenim algoritmes que ja comencen a funcionar que estan integrats en videojocs i que ofereixen transcripcions automàtiques de parts dels padrons, i el jugador les ha d’anar validant.

Que podran resseguir la història dels seus avantpassats. Podran saber quina vida portava el seu rebesavi a Molins de Rei i què va passar quan es va traslladar al Masnou. Per facilitar la cerca, ja tenim implementat un cercador onomàstic. I a nosaltres, els investigadors, disposar d’aquest Facebook del passat ens dona molta informació. Ens permet deduir el tipus de família, la fecunditat, fins i tot estudiar la progressió social, perquè amb els padrons segueixes la gent a través del temps, pots veure quin tipus d’ocupació tenen, com els afecta el context macroeconòmic. Per exemple, hem elaborat un estudi basant-nos en les dades dels padrons en el qual veiem que, quan arriba la industrialització, als primers que van a treballar a les fàbriques no els va gaire bé quant a mobilitat social. En canvi, a la segona onada, quan la industrialització està més consolidada, els va molt bé. Això ho podem mirar estudiant els germans.

La gran sort —i també és un dels motius pels quals m’hi dedico— és que en la demografia hi surt tothom, perquè tothom neix i mor. Així estudiem homes i dones, tot i que és cert que de la dona no hi ha tanta petjada documental com dels homes. Als padrons, per exemple, hi apareix l’ocupació dels homes, i, en alguns, els seus salaris o rendes. En canvi, en el cas de les dones, en l’ocupació ens trobem amb frases de l’estil de «les pròpies del seu sexe» o «sus labores». Tot i així, pots saber quants fills tenen, a quina edat es casen, quan moren.

D’alguna manera, a la meva feina la perspectiva de gènere hi és sempre implícita. Ara estic fent un treball sobre la creació del mercat de treball a Mallorca. Un company, en Gabriel Jover, va localitzar llibres de comptabilitat i plaguetes de collidores de diverses possessions —una mena de masies pròpies de les Balears— de l’illa especialitzades en oli als segles xvi i xvii. Per a la collita de l’oliva es contractava mà d’obra jornalera, que eren nens i dones. Doncs bé, hem pogut recuperar què cobraven cada dia i hem comprovat que aquest treball agrari tenia menor remuneració i acostumava a fer-se en família, com ara una mare vídua i tres filles, o tres germanes. Aquest episodi posa sobre la taula la bretxa salarial que ja existia per a les mateixes tasques, coses que passaven aleshores i que continuen passant avui en dia.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC