«El català va començar essent una curiositat i ara és la meva vida»

 

Tot va començar quan, en temps de Guardiola, Jill Fortin, nord-americana amant del futbol i de les llengües, va decidir començar a llegir el web del Barça en català, sense tenir cap mena de coneixement de la llengua. En va quedar fascinada i ara la parla com si hagués viscut durant anys a Catalunya, tot i que amb prou feines ha estat una vegada a Barcelona i una altra a Tarragona. És una estudiant de doctorat a la Universitat d'Indiana, als Estats Units, que s'ha beneficiat d'una de les beques que promouen els Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, amb l'ajuda de l'Institut Ramon Llull, i la North American Catalan Society per cursar assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. «Per a mi, aquesta beca ha estat una experiència única i fantàstica: he descobert moltes coses i molts autors catalans; ara m'encantaria, quan la pandèmia ho permeti, poder venir a Barcelona», explica. Des d'Indiana ensenya llengua i literatura catalanes, mentre continua llegint llibres en català i un cop a la setmana té l'oportunitat de practicar la llengua amb la resta d'estudiants de català de la universitat.

 

Tot va començar quan, en temps de Guardiola, Jill Fortin, nord-americana amant del futbol i de les llengües, va decidir començar a llegir el web del Barça en català, sense tenir cap mena de coneixement de la llengua. En va quedar fascinada i ara la parla com si hagués viscut durant anys a Catalunya, tot i que amb prou feines ha estat una vegada a Barcelona i una altra a Tarragona. És una estudiant de doctorat a la Universitat d'Indiana, als Estats Units, que s'ha beneficiat d'una de les beques que promouen els Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, amb l'ajuda de l'Institut Ramon Llull, i la North American Catalan Society per cursar assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. «Per a mi, aquesta beca ha estat una experiència única i fantàstica: he descobert moltes coses i molts autors catalans; ara m'encantaria, quan la pandèmia ho permeti, poder venir a Barcelona», explica. Des d'Indiana ensenya llengua i literatura catalanes, mentre continua llegint llibres en català i un cop a la setmana té l'oportunitat de practicar la llengua amb la resta d'estudiants de català de la universitat.

La veritat és que ni jo mateixa tinc una resposta clara a aquesta pregunta. Vaig estudiar espanyol i francès a l'institut i he de confessar que m'agradava molt més el francès. Un estiu vaig tenir l'oportunitat de fer d'au-pair a les illes Canàries amb una família. Va resultar que la mare era de Barcelona i parlava català amb els fills. El pare era de Madrid i els parlava espanyol. Hi vaig passar dos mesos i em va impressionar la diversitat lingüística (sentia cada dia espanyol de Madrid, de Canàries i català). Vaig començar a investigar per la meva banda. I allò que va començar essent una curiositat, el català, s'ha acabat convertint en la meva vida.

Hi he estat només de visita. Vaig estudiar un any a Madrid i d'allà viatjava a diferents llocs, quan podia, entre els quals, Catalunya. He estat a Tarragona i a Barcelona. I a les illes Balears també. Ara tinc moltes ganes d'anar a Girona.

Sí…

He de dir que quan vaig descobrir l'existència del català, també m'interessava el futbol, i Barcelona en aquell moment, cap al 2010, tenia un dels millors equips del món. I què vaig fer? Començar a llegir el web del Barça en català. M'adonava que l'entenia força, perquè havia estudiat espanyol i francès. Aquí va començar la passió pel català.

[Riu] Bé, potser sí, és clar! Però més que mèrit, jo diria que el Barça de Guardiola va ser un estímul per començar a descobrir el català.

Jo ara em trobo en procés d'escriptura de la tesi doctoral, que s'enfoca en l'exili republicà, la tornada a casa al cap de trenta anys, i en la literatura que es va derivar d'aquest procés, especialment la catalana. El doctorat és sobre literatura hispànica, però jo ja cursava un mínor d'Estudis Catalans. I vaig demanar aquesta beca, que ha estat un regal per a mi. Com que soc membre de la North American Catalan Society, em va arribar un correu amb informació sobre les beques i la vaig sol·licitar. A banda, com que ara no tinc classe, no tinc tanta interacció amb la literatura i la llengua catalanes, i, per tant, també era una oportunitat per revisitar la llengua i la seva literatura amb una nova mirada, perquè fins ara només teníem la del professor de català que hem tingut aquí a Indiana. En realitat, també volia trobar altres novel·les, perquè aquí, als Estats Units, sempre es parla de les mateixes i dels mateixos autors, i és difícil trobar altres novel·les.

Bé, Mercè Rodoreda és molt popular i és fàcil de trobar aquí. Però, per exemple, vaig fer l'assaig final sobre una obra de Marta Marín-Dòmine, una obra molt connectada amb el que estudio, però que mai no hauria trobat si no hagués obtingut aquesta beca.

M'encanta Jaume Cabré, Les veus del Pamano em va fascinar; Sebastià Alzamora; Marta Rojals, autora de la novel·la Primavera, estiu, etcètera, que és fantàstica i em va encantar; Francesc Serés; i la valenciana Maria Folch, amb la novel·la Després venen els anys: és una novel·la sensacional, fins i tot la protagonista viatja a l'Alguer i parla en català de l'Alguer. L'Alguer, per exemple, m'interessa moltíssim, perquè és com una illa, un poble, que manté el català i que parla una llengua diferent de tot el seu voltant.

Sí, he vist força sèries i pel·lícules. I, de fet, he publicat un article sobre Pa negre i sobre el film Fènix 11/23. I, arran d'això, he participat en algun curs en què m'han convidat a parlar de Pa negre. I, a banda d'això, aquí hi ha molta gent a qui li agrada Merlí, que és a Netflix. I recordo Plats bruts. M'agrada i m'interessa molt l'audiovisual en català, perquè així també escolto la llengua.

Quan tinc reunions amb el meu professor, parlem en català. I aquí hi ha alguns estudiants de català, però pocs. Tenim, això sí, el Cafè Català, que és una hora a la setmana en què conversem en català. Abans ho fèiem presencialment, al campus, entre classes. Ara ho fem virtualment, per causa de la pandèmia.

Sí. De fet, jo vaig tenir l'oportunitat de fer un curs de català com a docent. Era un curs elemental que servia d'introducció a la llengua, la cultura i la història catalanes. I, efectivament, vaig extreure moltes coses interessants del meu doctorat per incorporar-les a aquest curs, que espero tornar a fer.

Cert. Com que el meu interès era la literatura contemporània de la península Ibèrica, vaig buscar universitats amb programes de doctorat que tinguessin classes en català. I em va sorprendre molt descobrir que a Indiana hi ha una universitat que ensenya setanta llengües diferents! És un lloc magnífic per estudiar llengües. És, de fet, l'única universitat dels Estats Units que té el mínor dels estudis de doctorat en Estudis Catalans. A les universitats de Chicago i de Colorado, per exemple, entre altres, tenen cursos en català, però no el mínor.

Bé, seria un somni! M'encantaria treballar uns mesos a Barcelona.