La UOC estudiarà si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques

Malgrat que s'ofereixen molts tractaments per frenar l'impacte de l'envelliment en la salut i l'aparença, no hi ha estudis seriosos que en demostrin l'eficàcia sobre l'envelliment biològic. En el camp de la recerca, la restricció calòrica és una intervenció que s'ha vist que allarga l'esperança de vida i millora la salut en una àmplia gamma d'animals, inclosos els mamífers. Dos investigadors del FoodLab dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC, Salvador Macip i Marta Massip, estudiaran quin és l'impacte del dejú intermitent en dones que han superat la menopausa.

Els objectius de l'estudi —finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació— són, d'una banda, validar marcadors d'envelliment en el context de la restricció calòrica i, de l'altra, determinar si el dejú intermitent provoca canvis en l'envelliment dels òrgans de dones que han arribat a la menopausa, és a dir, quan es produeix el cessament definitiu de la funció ovàrica. A partir d'aquesta etapa, succeeixen una sèrie de canvis en el cos de la dona que n'afecten la qualitat de vida, per exemple, augmenta de manera significativa la incidència de la síndrome metabòlica, i n'augmenta el risc cardiovascular, i també s'acceleren els processos relacionats amb l'envelliment.

La importància de definir marcadors d'envelliment

Els marcadors que s'utilitzaran en l'estudi han estat prèviament validats amb ratolins al laboratori de la Universitat de Leicester (Regne Unit), on Salvador Macip és professor i investigador. Aquests marcadors, visibles en una anàlisi de sang, permeten detectar l'acumulació de cèl·lules velles en diferents òrgans i diferenciar entre teixits vells i joves. «Sense marcadors adequats que mesurin l'envelliment cel·lular en humans, no podem saber si una estratègia antienvelliment funciona. Nosaltres hem descobert una sèrie de marcadors nous que pensem que es corresponen bé amb l'envelliment biològic dels teixits en animals. Ara volem veure si funcionen també en humans i usar-los per mesurar els efectes sobre l'envelliment dels canvis en la dieta, que ja s'ha vist que tenen un efecte positiu en mamífers», explica Salvador Macip.

L'estudi, que s'anomena «Efectes del dejú intermitent sobre l'envelliment orgànic en dones postmenopàusiques», es desenvoluparà entre el 2021 i el 2023, amb la participació d'un centenar de dones reclutades amb la col·laboració del Dr. Guillem Cuatrecasas Cambra, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de la Clínica Sagrada Família i del centre CPEN.

El dejú, un mecanisme de neteja cel·lular

En una primera fase, s'analitzarà el grau d'envelliment dels òrgans de les participants per mitjà de marcadors visibles en mostres de sang. Per a l'estudi clínic, les pacients es dividiran en dos grups: el grup control i el grup intervenció, que serà sotmès al dejú. Totes les pacients faran, durant un any, una dieta equilibrada amb un nombre normal de calories, però baixa en carbohidrats. A més, el grup intervenció farà setze hores seguides de dejú durant dos dies a la setmana (per exemple, soparan d'hora i no tornaran a menjar fins a l'hora de dinar de l'endemà). Durant el període de dejú, no podran prendre aliments, però se'ls permetrà ingerir líquids com ara aigua, cafè o infusions.

A les pacients se'ls extrauran mostres de sang abans de començar l'estudi, sis mesos després de l'inici i, al cap d'un any, quan acabi. A banda dels marcadors observables en l'anàlisi de sang, també s'analitzaran altres paràmetres, com ara marcadors generals de salut i símptomes associats a la fragilitat.

Tal com explica Marta Massip, «amb el dejú, el que fem és activar mecanismes reguladors hormonals i l'autofàgia, que és un mecanisme de "neteja" cel·lular mitjançant el qual s'eliminen residus que intervenen en l'envelliment prematur o fins i tot en determinades malalties». Per tal d'habituar progressivament les participants a la intervenció nutricional, es farà un període d'entrenament i adaptació, de manera que el dejú s'integri de la manera més natural possible a la seva vida quotidiana.

Si la hipòtesi dels investigadors és correcta, el dejú intermitent podria implicar millores en l'envelliment dels teixits i erigir-se en una intervenció relativament simple per millorar la qualitat de vida de les dones en la postmenopausa. I no solament això. Segons Salvador Macip, «malgrat que el metabolisme d'homes i dones és molt diferent, els mecanismes biològics de base del procés d'envellir són els mateixos. Pensem que els descobriments d'aquest estudi es podrien adaptar perfectament als homes també».

La Marató finança un projecte sobre metabolisme i envelliment

L'investigador i divulgador científic Salvador Macip coliderarà, a més, un projecte finançat per La Marató de TV3, que també relaciona metabolisme i envelliment. Es tracta d'una recerca que farà juntament amb l'equip de la Dra. Felizia Hanzu, de l'Hospital Clínic de Barcelona, sobre la malaltia de Cushing, un trastorn hormonal que actualment no té tractament i que provoca símptomes i canvis en els teixits molt semblants als de l'envelliment. El projecte estudiarà si «netejant» les cèl·lules envellides dels teixits dels malalts es pot millorar la qualitat i l'esperança de vida dels malalts. Macip i l'equip del Clínic empraran els mateixos marcadors d'envelliment que en el projecte de recerca finançat pel Ministeri.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueixen a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC