L'aprenentatge en línia el 2021: de la urgència a la qualitat

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat la interrupció més gran dels sistemes educatius que hi ha hagut mai en la història, la qual ha afectat gairebé 1,6 mil milions d'estudiants a tot el món. Davant la disrupció que han comportat els diversos confinaments, l'ensenyament en línia ha ocupat el centre de l'escenari global, una transformació obligada que ha accelerat la migració digital i que pot significar l'enlairament definitiu d'aquest tipus d'ensenyament durant el 2021. De fet, les primeres previsions de la indústria vaticinen que el mercat de l'aprenentatge digital o e-learning creixerà el 8 % i superarà la xifra de 375.000 milions de dòlars el 2026.

«Una cosa que afecta tan negativament una proporció tan elevada de la humanitat mai no pot ser bona per a ningú, però sí que podem dir que, gràcies a l'educació en línia, els sistemes educatius de tot el món no s'han hagut d'interrompre al cent per cent i que grans capes de la població mundial han pogut saber què és aquest tipus d'educació», explica Albert Sangrà, investigador del grup Edul@b i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Malgrat aquest èxit, les condicions en què ha tingut lloc aquest repte majúscul de passar en pocs dies d'una modalitat presencial a una de virtual han portat a un tipus de pràctiques d'urgència que els experts anomenen «docència remota d'emergència», la qual, tot i que es duu a terme de manera virtual, no equival necessàriament a un ensenyament en línia de qualitat. «Un efecte no desitjat», descriu Sangrà, «inherent a la manera inesperada i immediata en què s'ha hagut d'afrontar la situació, és que en molts casos la manca de preparació prèvia, de formació del professorat, de disponibilitat de recursos, i de connectivitat i accessibilitat a dispositius ha fet que moltes experiències no hagin estat satisfactòries».

Tal com recorda Carles Sigalés, investigador i vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, «passar a l'ensenyament en línia no és tan senzill com sembla. Una universitat que ofereix formació en línia de qualitat s'ha d'organitzar de manera completament diferent, el trasllat de la presencialitat a la no presencialitat no és automàtic». Es tracta d'un sistema que posa els estudiants en el centre de l'aprenentatge, amb implicacions que van més enllà de la mera translació a una pantalla del que un professor fa en una universitat presencial. «Algunes persones s'han adonat que engegar un model com aquest no és gens fàcil i que no es tracta de fer videoconferències síncrones. Han vist que cal un disseny i una planificació molt detallats, l'elaboració de recursos d'aprenentatge i prendre decisions respecte a una manera diferent d'avaluar, i també que cal una competència digital desenvolupada, però no solament instrumental, sinó també metodològica», recalca Lourdes Guàrdia, investigadora d'Edul@b i sotsdirectora de docència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Un model d'èxit al servei de la comunitat

En aquest sentit, la UOC, una universitat pionera en aquest model d'ensenyament i aprenentatge des que va néixer ara fa 25 anys, ha pogut contribuir durant els darrers mesos a ajudar els professionals i les institucions del sector educatiu. «S'ha organitzat un cicle de webinars amb molt d'impacte, en el qual ha participat professorat de tots els estudis de la UOC, i també s'ha fet un llibre que ja té més de 23.000 baixades: Decálogo para la mejora de la docencia online. Propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos. Només amb això, ja mostrem com podem ajudar molta gent, i alhora continuar aprenent amb ells i continuar fent evolucionar el model», destaca Lourdes Guàrdia.

Un dels elements clau en aquest model i que ha facilitat que la UOC continuï a l'avantguarda dels nous processos d'aprenentatge és l'eLearn Center, el centre de desenvolupament i innovació de l'aprenentatge en línia de la UOC. «Es tracta del motor del nostre model d'aprenentatge: és una unitat tècnica que interactua amb el professorat i treballa en nous desenvolupaments, proposa innovacions en el nostre model i estimula aquestes innovacions entre el professorat», afirma Carles Sigalés.

La hibridació arriba per quedar-se

Un dels efectes de l'acceleració de l'aprenentatge virtual que s'ha produït durant la pandèmia és l'impuls dels models híbrids —que combinen classes presencials i en línia—, útils per formar ciutadans en competències molt necessàries en una societat cada vegada més tecnològica i també per enfrontar-se a escenaris imprevistos com el que vivim actualment. «Algunes de les universitats que han hagut de fer aquesta migració en línia segurament en trauran molt bones lliçons i les tindrem oferint formació no presencial com a complement de la seva activitat», explica Carles Sigalés.

S'expressa en la mateixa línia Albert Sangrà, que destaca el fet que moltes persones de l'àmbit educatiu s'han adonat que desenvolupar models híbrids que es basin en bons dissenys d'ensenyament en línia els pot aportar «molts beneficis, tant pel que fa a la flexibilitat de les propostes formatives, com també pel que fa a la capacitat d'interacció, col·laboració i personalització». «Ara bé», continua dient l'investigador, «és important que aquests models es dissenyin amb una mirada diferent de la que s'ha fet servir fins ara —que ha estat des de la presencialitat—, perquè, si no, no tindran un gran recorregut».

Una formació del professorat adaptada a l'entorn digital

El paper del professorat en l'entorn digital ha evolucionat cap a la figura de facilitador de l'aprenentatge dels estudiants, però continua essent fonamental. «Contràriament a les previsions d'alguns, el factor humà és imprescindible en un context cada cop més mediatitzat per dades i algorismes. L'acompanyament, el criteri i el suport que ha de facilitar un docent en un context d'educació en línia, o fins i tot híbrid, són fonamentals per garantir la qualitat i l'assoliment dels objectius educatius dels estudiants», destaca Albert Sangrà.

Aquesta transformació també implica la necessitat d'una formació diferent que tingui en compte tant el nou rol com les característiques de l'ensenyament en línia. «El professorat és qui dissenya la formació, qui fa una planificació prèvia perquè després els estudiants se la facin seva, qui elabora les activitats i els recursos bàsics i qui planifica l'avaluació, però si ho ha de fer utilitzant tecnologia, aleshores necessita una formació específica, i no tan sols des d'un punt de vista instrumental, sinó també per a l'ús pedagògic d'aquests instruments», recalca Lourdes Guàrdia.

En aquesta línia, Sangrà apunta que durant la pandèmia s'ha pogut observar com el professorat necessita augmentar la competència digital docent i també més formació en metodologies didàctiques, en gestió de la motivació i la implicació dels estudiants i en el fet d'«entendre que el professorat és el gran dissenyador dels escenaris d'aprenentatge també en un context digital en línia».

«I sobretot», afegeix, «cal que desenvolupem les nostres capacitats per saber llegir els indicadors que ens assenyalen canvis i ajudar els estudiants a desenvolupar el seu ofici d'aprenents. No cal dir que, per ser altament efectiva, aquesta formació s'ha de fer en el mateix context en línia en el qual després caldrà dissenyar i gestionar les actuacions docents».

Intel·ligència artificial i analítica d'aprenentatge

Una de les tendències clau en el desenvolupament futur de l'aprenentatge en línia és l'ús de la intel·ligència artificial (IA) i l'analítica d'aprenentatge per aprofitar les dades que es generen durant l'aprenentatge en línia. «Si faig una docència en la qual no puc veure què passa amb els clics dels estudiants, estic perdent la part submergida de l'iceberg dels processos d'aprenentatge. Les dades són el petroli de les organitzacions educatives en línia», descriu Juliana Raffaghelli, investigadora de l'Edul@b. Per aquest motiu, des de fa cinc anys, la UOC agrupa en un sistema anomenat data mart grans volums de dades —anonimitzades convenientment— referents al perfil dels estudiants, la seva activitat al Campus i els resultats acadèmics que han obtingut.

«Es tracta d'una tendència que ja hi era», recorda Lourdes Guàrdia, «però que ara ha augmentat: utilitzar el rastre que els estudiants deixen quan fan servir la tecnologia per extreure dades del seu comportament i de l'ús que fan d'aquesta tecnologia i, amb això, informar els actors del sector educatiu perquè puguin prendre decisions de millora més fonamentades».

Un exemple d'aquesta tecnologia és el projecte LIS: Learning Intelligent System, impulsat des de l'eLearn Center per David Bañeres, del grup de recerca Systems, Software and Models Research Lab (SOM Research Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), que té com a objectiu detectar estudiants en risc de suspendre i oferir solucions personalitzades per millorar-ne el rendiment acadèmic. De fet, entre els objectius de l'eLearn Center que es volen assolir mitjançant el projecte SoulYou hi ha l'aplicació de la IA a la UOC els deu anys vinents.

Tractament just de les dades

Aquesta gran quantitat d'informació fa que un dels reptes de la implantació de l'educació en línia, tal com destaca el Pla d'Acció d'Educació Digital de la Comissió Europea, sigui disposar d'una estructura tecnològica adequada i respectuosa amb les dades dels estudiants. «Abans d'implementar el programari i de crear i desenvolupar espais, cal tenir accés a dispositius, a connectivitat i a plataformes que facin un tractament just de les dades dels usuaris, i també que els alumnes hi estiguin d'acord, perquè en l'àmbit digital tot roman», destaca Juliana Raffaghelli.

Durant la pandèmia, molts usuaris, moltes universitats i moltes institucions educatives van recórrer a grans plataformes com Google, Apple o Zoom per reduir els riscos durant la migració de l'ensenyament presencial a l'ensenyament en línia, però aquesta aposta va plantejar altres problemes: «Tenir centenars de programadors escrivint codi dona més tranquil·litat quan has de traslladar tota la teva didàctica presencial a l'àmbit virtual, però què passa amb les dades que recullen aplicacions gratuïtes com, per exemple, Google Classroom, i quin ús se'n fa?», es pregunta la investigadora. Europa ja ha plantejat el debat sobre com es pot respectar la sobirania de dades dels ciutadans europeus, però «és un problema que requereix una alfabetització dels docents i un treball mancomunat amb la part d'informàtica per tal de protegir les dades i desenvolupar sistemes propis».

L'expansió de la virtualitat

La tecnologia que permet la formació virtual està evolucionant constantment i a molta velocitat, un avenç que segons els experts de la UOC impulsarà l'educació en línia fins a àmbits que semblaven reservats per a l'educació presencial. «La virtualitat entrarà en pràcticament tots els camps de coneixement mitjançant simulacions i adaptacions de laboratoris i d'entorns de pràctiques, i ens acostarem a molts dels àmbits que avui semblen impossibles. De fet, quan miro enrere, veig que actualment fem moltes coses que fa vint anys no hauríem imaginat», recorda Carles Sigalés.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen la realitat virtual com un element important en aquesta evolució. «Amb l'augment de la velocitat de processament s'innovarà en el desenvolupament de tecnologies relacionades amb l'ús de la realitat virtual i augmentada que permetran millorar els sistemes virtualitzats i els laboratoris simulats en línia», prediu Juliana Raffaghelli.

Xarxes complexes contra la bretxa digital

Moltes d'aquestes tecnologies seran el futur per a una part del sistema educatiu, però per a moltes persones aquest futur dependrà de factors socioeconòmics i de la reducció de les desigualtats en l'accés a internet i als dispositius. «Les desigualtats socials, la divisòria digital... són problemes que ja existien abans del coronavirus. El que passa és que la pandèmia els ha despullat, ens els ha mostrat amb més cruesa, i nosaltres no hem pogut mirar cap a una altra banda», explica Albert Sangrà.

Un dels reptes per al futur és com es pot aconseguir que tothom pugui accedir a l'educació en línia en les mateixes condicions. A més de la implicació de l'administració i el govern, els experts apunten la necessitat d'ajudar les famílies i involucrar l'entorn més immediat perquè també aporti recursos en termes d'infraestructures. «L'aprenentatge en línia serà possible i efectiu en aquests entorns més desfavorits en la mesura que s'estructurin xarxes complexes que transcendeixin la institució educativa, és a dir, l'escola no podrà estar sola, sinó que s'haurà d'unir amb associacions del territori que ajudin, per exemple, a fer el muntatge d'ordinadors o altres tasques de voluntariat tecnològic, per generar una comunitat a distància», explica Juliana Raffaghelli.