La televisió recupera l'audiència del públic jove amb la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 ha representat un sotrac en tots els àmbits. La seva irrupció sobtada i les mesures que es van haver de prendre van capgirar la vida de milions de persones arreu del món. Els confinaments que es van haver de decretar a diversos països van implicar un canvi d'hàbits sobtat. La situació d'emergència va generar una necessitat informativa sense precedents i això també va obligar milions de persones a buscar informació en tots els mitjans que tenien a l'abast. Un estudi de la UOC mostra ara de quina manera aquesta situació inèdita va afectar el consum de mitjans de comunicació a l’Estat espanyol.

L'informe conclou que la televisió és el mitjà més utilitzat per informar-se de la pandèmia, tot i que també s'han registrat augments en altres mitjans. Segons explica Mireia Montaña, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, «el canvi més important ha estat que la televisió generalista ha recuperat molta part de l'audiència que havia anat perdent els anys anteriors a favor dels mitjans digitals, sobretot entre els més joves».

D'acord amb l'estudi, els diaris digitals tenen un 45 % més de pàgines vistes i han augmentat el seu tràfic un 100 %, l'audiència digital de la ràdio en línia creix un 112 % (i es posiciona com un dels mitjans que inspira més confiança a l'audiència) i la televisió en línia en directe suma un 93 % d'usuaris únics.

Els augments més rellevants es registren entre els joves d'entre 13 i 24 anys i per franges horàries. Els matins, la sobretaula i les tardes són les franges que més augmenten, al voltant d'un 25 % del total de la població. D'altra banda, també estan experimentant un gran creixement els informatius, amb un augment del 65 % en el seu consum diari.

Si ens centrem  en el gènere, es comprova que els homes entre 18 i 70 anys s'han informat per televisió (82,6 %), premsa en línia (55,7 %) i comunicats oficials (47,4 %). Les dones entre 18 i 70 anys han fet servir sobretot televisió (83,8 %), fonts oficials (53,3 %) i premsa en línia (44 %). Per edats, els més joves s'han informat per televisió (78 %), premsa en línia (50 %) i fonts oficials (46,9 %). En canvi, els més grans han optat per televisió (87,5 %), fonts oficials (53,5 %) i premsa en línia (49,6 %).

Els joves tornen a la televisió

Sobre el consum televisiu, l'estudi destaca l'augment en tots els públics objectius, però destaca el 147 % d'augment en el col·lectiu de 18 a 39 anys, i el 82 % en el cas d'homes entre 18 i 70 anys. «Aquests joves —explica Montaña— ja feia un temps que havien deixat de banda la televisió per fer un consum de mitjans digitals.» Segons la professora, «el seu comportament era el de voler consumir allò que desitjaven en el moment i lloc on volien» i «per això el seu consum es feia sobretot amb dispositius portàtils». La pandèmia, però, ressalta la professora, «ha portat un greu augment de notícies falses, sobretot  a les xarxes socials i als missatges compartits amb amics o familiars». En conseqüència, «en un moment de tanta incertesa, el consum mediàtic d'aquests joves, que han mostrat un raonament més crític, ha estat tornar a la televisió, que oferia informació de fonts oficials», afegeix Montaña, també investigadora del grup en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC.

L'estudi també subratlla que els programes de televisió infoshows aconsegueixen acumular més audiència que els informatius tradicionals. Un comportament que es vincula a la necessitat d'«evasió».

Finalment, el consum de les plataformes  de lliure transmissió (OTT), com ara Netflix o HBO, ha crescut considerablement durant el període. Les dades mostren un augment alt en tots els col·lectius, sobretot entre els individus de 18 a 39 anys (53 %). Montaña associa el creixement en aquest àmbit al confinament de març, i avisa: «Ara faltarà veure si aquesta tendència es continuarà mantenint o si s'aniran produint baixes de subscripció».

L'estudi conclou que els mitjans menys utilitzats per informar-se sobre l'evolució de la COVID-19 són internet, xarxes socials, ràdio, informació proporcionada per familiars o coneguts i premsa en paper. Encara que no destaca el consum de ràdio per mantenir-se informat, aquest mitjà és considerat com el més creïble, juntament amb la televisió.

Confiança recuperada

La pandèmia, d'acord amb les xifres de l'estudi, ha permès que els mitjans tradicionals hagin recuperat certa credibilitat. Montaña pensa que aquest retorn de la confiança de l'audiència en els mitjans tradicionals no es pot deixar de relacionar amb el «moment de tanta incertesa i notícies falses corrent per la xarxa» que es viu. «Com va reconèixer la mateixa UNESCO, les notícies falses es van propagar de manera més ràpida i perillosa que el mateix virus durant aquest període», destaca la professora. La necessitat de primícies ràpides va fer caure alguns diaris digitals en el parany de certes notícies falses. «Alguns d'aquests suports també van acabar publicant notícies que acaben no essent certes, per la manca de contrast entre suficients fonts», apunta Montaña.

La professora recorda, a més, que «els comunicats oficials es feien en directe per televisió, cosa que donava credibilitat al mitjà», des del qual es podien fer seguiments de les rodes de premsa i obtenir la informació pràcticament sense intermediari. «Tot i això els programes televisius que van aconseguir més audiència durant el confinament no van ser les notícies sinó els infoshows», posa en relleu la professora, i insisteix que la població, malgrat la gravetat de les informacions, «es volia mantenir informada però des d'un punt de vista més amè i no tan dramàtic».

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 9, indústria, innovació i infraestructures.

 

Article de referència

Montaña Blasco, Mireia; Ollé Castellà, Candela; Lavilla Raso, Montse (2020). Impacto de la pandemia de Covid-19 en el consumo de medios en España. Revista Latina de Comunicación Social. DOI: https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1472

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació research.uoc.edu #25anysUOC