Una microbiota oral alterada redueix els beneficis cardiovasculars de l'esport

L'exercici és clau per mantenir una bona salut física i mental tota la vida. Cada cop hi ha més evidència científica que part dels beneficis per al sistema immunitari i el metabòlic que aporta l'esport estan mediats pels milers de milions de bacteris que colonitzen el tub digestiu, des de la boca fins a l'intestí, l'anomenada microbiota. Tot i que la majoria dels estudis en aquest àmbit s'han centrat tradicionalment en els microorganismes presents a l'intestí, els darrers anys s'ha vist que els bacteris de la boca, que formen el segon microbioma més complex a l'organisme després del de l'intestí, també tenen un paper cabdal. 

En aquest sentit, investigadors de la Universitat de Plymouth (Regne Unit) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han investigat i avaluat l'evidència científica disponible sobre l'impacte de l'exercici físic en la cavitat oral, sobretot en la saliva i la microbiota bucal, i en publiquen part dels resultats en la revista PharmaNutrition.

«La gran majoria dels bacteris de la boca són imprescindibles per estar sans. Només una minoria produeix malalties com ara càries o periodontitis», assenyalen els investigadors del treball. «De fet, estudis previs han demostrat que si inhibeixes l'activitat dels bacteris de la boca, els beneficis cardiovasculars de l'esport es redueixen», destaca Raúl Bescós, professor titular de Fisiologia de la Universitat de Plymouth i primer autor de l'estudi. 

«Hi havia indicis de la relació entre esport i microbiota oral però també molts buits, i per això vam voler revisar què impacta sobre la microbiota oral i com això pot tenir efectes moduladors sobre els beneficis de l'esport», afegeix.

La dieta, factor clau

Estudis recents han constatat la relació entre el consum de nitrats —presents en vegetals de fulla verda, com ara ruca, bròquil, espinacs i també remolatxa— i rendiment esportiu i salut cardiovascular. 

Els estudis liderats pel mateix Bescós amb la col·laboració de Patrícia Casas-Agustench, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora associada a la Universitat de Plymouth, indiquen que el nitrat és una molècula que o bé consumim amb els aliments o bé produïm de manera endògena quan fem activitat física, i que serveix d'aliment per als bacteris de la boca, que, de retruc, la converteixen en nitrit. Aquest nitrit es pot utilitzar a l'estómac i els vasos sanguinis, fet que fa augmentar el flux sanguini que arriba als músculs i redueix la tensió arterial. 

És per això que els grans clubs esportius, com ara el FC Barcelona, incorporen en les dietes dels seus esportistes receptes que inclouen aliments rics en nitrat. Paradoxalment, estudis observacionals suggerien que els atletes d'elit tenen una prevalença de malaltia oral, incloses l'erosió dental, les càries i la periodontitis, semblant o superior a la de la població general. I s'apuntava que la raó podria estar relacionada amb la dieta i la hidratació.

«Els esportistes consumeixen moltes begudes ensucrades i àcides que poden afectar la salut bucal i l'abundància de bacteris. També prenen molts hidrats de carboni, inclosos productes amb molt sucre, com ara barretes energètiques i gels, que poden alterar la microbiota oral», apunta Casas-Agustench, coautora de l'estudi. Els resultats més destacables d'aquests estudis es van presentar durant les jornades #SportsTomorrow, organitzades pel Barça Innovation Hub.

A la dieta s'hi sumen altres factors, per exemple la deshidratació o la sequedat bucal, que es produeix quan es practiquen esports com ara el ciclisme o l'atletisme, que poden afectar la diversitat i l'abundància de microbiota oral, i redueixen la protecció de les dents. Així mateix, «alguns atletes acostumen a vomitar com a resultat de l'ansietat que tenen abans de les competicions o durant les competicions a causa de l'esforç, i això provoca alteracions del pH de la boca, erosió de l'esmalt i alteració de la composició bacteriana», comenta la investigadora de la UOC. 

Antibacterians, només amb prescripció mèdica

Un altre factor que també han vist que afecta negativament la composició i l'equilibri de la microbiota oral és l'ús de col·lutoris amb acció antibacteriana, com ara els que contenen clorhexidina, quan es fan servir sense prescripció mèdica. «Inhibeixen els bacteris de la boca, i s'ha observat que quan es fa servir clorhexidina els efectes positius de l'exercici sobre la tensió arterial disminueixen dràsticament», apunta Bescós, que recorda que «la microbiota oral és essencial en la resposta cardiovascular de l'exercici físic. Si la boca està sana, els bacteris ens ajuden a reduir els nitrats en nitrits. En cas contrari, perdem bona part dels beneficis de l'exercici».

Així mateix, els investigadors indiquen que hi ha una relació estreta entre el microbioma oral i l'intestinal, com han detallat alguns estudis recents. El prop d'un litre de saliva que ens empassem cada dia conté una gran quantitat de bacteris orals, molts dels quals són destruïts a l'estómac pels àcids, però alguns poden resistir el medi àcid de l'estómac i reproduir-se dins d'aquest òrgan, per exemple l'Helicobacter pylori, responsable de l'úlcera d'estómac. D'altres poden arribar fins al colon, on poden colonitzar i reproduir-se. Per tant, apunten Bescós i Casas-Agustench, la salut bucal pot modular la intestinal i a l'inrevés. 

La importància de mastegar

«El millor per tenir cura de la microbiota oral i millorar el rendiment esportiu i la salut cardiovascular és augmentar el consum de vegetals rics en nitrats, però també estimular la masticació, que ajuda a salivar, perquè la saliva és essencial per regular el pH bucal i la composició i l'activitat dels bacteris de la boca. Per tant, caldria incorporar a la dieta productes rics en fibra, com ara fruites i verdures, i també fruita seca», coincideixen a recomanar Bescós i Casas-Agustench. 

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS): 3, salut i benestar.

 

Article de referència

RaulBescos, Zoe L.S. Brookes, Louise A. Belfield, Manuel Fernandez-Sanjurjo, Patricia Casas-Agustench (2020). Modulation of oral microbiota: A newfrontier in exercisesupplementation. PharmaNutrition. DOI: https://doi.org/10.1016/j.phanu.2020.100230

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC