La UOC i la COCEMFE Barcelona impulsen la Càtedra per a l'Autonomia Personal i Salut Digital

La UOC i la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) engegaran el 2021 la nova Càtedra COCEMFE-UOC per a l'Autonomia Personal i Salut Digital, que proposa fer valer el concepte d'autonomia personal per facilitar la presa de decisions i portar una vida independent al llarg de tot el cicle vital. La nova càtedra vol trencar l'estigma que popularment s'associa a les persones amb discapacitat, entenent que tothom està exposat a patir episodis de dependència. Segons l'OMS, de mitjana, les persones gaudim de plena autonomia només el 60 % del nostre cicle vital, a causa de malalties, accidents, l'edat, una discapacitat reconeguda o la dependència.

Així, doncs, la càtedra plantejarà investigar de quina manera els hàbits saludables, la tecnologia i els factors socials poden facilitar més autonomia al llarg del cicle de vida. Es tracta de viure en plenitud com més temps millor i de retardar l'internament.

Aquesta visió supera la dicotomia que generen els conceptes de discapacitat i capacitat, atès que la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat ens indica que és la mateixa societat qui ha d'aportar els suports necessaris perquè tothom pugui disposar de les mateixes oportunitats i viure una vida plena.

És important la participació de COCEMFE Barcelona en la càtedra, ja que aquesta institució és impulsora i referent pel que fa al coneixement sobre el tema i a la relació directa amb les entitats que treballen amb les persones amb discapacitat. La nova càtedra es presentarà en la Jornada sobre el Dret a l'Autonomia Personal, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de la celebració, aquest 3 de desembre, del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat.

El director acadèmic de la nova càtedra és l'investigador de l'eHealth Center de la UOC Manuel Armayones, doctor en Psicologia. Amb la iniciativa es posarà èmfasi en una nova mirada: Armayones assenyala que molta gent ignora que la llei espanyola del 2006 coneguda com a «Llei de dependència» es diu en realitat «Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència». Aquest és un aspecte que Armayones aprofita per subratllar especialment: «L'autonomia personal es refereix a la necessitat que la gent pugui triar com vol viure, què vol fer amb la seva vida i quines decisions vol prendre.» Com en el cas del concepte de salut, el psicòleg també veu l'autonomia personal com un «contínuum», ja que, «al llarg de la vida, tots passem per moments de més o menys dependència».

Sota el guiatge d'aquesta idea, la nova càtedra, que s'inscriurà en l'eHealth Center, es plantejarà algunes preguntes principals. Una d'aquestes preguntes serà «com es pot utilitzar la tecnologia per augmentar la percepció de màxima autonomia personal possible», assenyala Armayones. El repte consisteix a veure «com podem ser capaços d'emprar aquesta tecnologia en cada moment vital per mantenir i garantir que la gent tingui un nivell màxim d'autonomia possible». A més, no es tracta d'un ús de la tecnologia només «des del punt de vista físic», sinó que també ha de contribuir a fer que «la gent se senti autònoma i capaç». Armayones també defensa un concepte de salut que, més enllà de la definició de l'OMS sobre «l'absència de malaltia», es concebi com «la nostra capacitat de fer front, al llarg de tota la vida, a tots els reptes físics, psíquics i socials». El director acadèmic de la càtedra insisteix en aquest aspecte: «No volem estar només sans; volem estar bé, i dins d'aquest estar bé hi ha molts determinants socials.»

En aquest sentit, la salut és —explica Armayones— un element bàsic de l'autonomia personal. L'investigador ressalta que, pel que fa a l'ús de les noves tecnologies, encara s'ha d'obrir la mirada i pensar que les aplicacions han de ser accessibles per a tothom. «Es tendeix a pensar com si hi hagués dos grans blocs: capacitat i discapacitat. En l'àmbit administratiu, pot ser que això sigui útil per calcular un percentatge de discapacitat associat a un ajut, però la vida és molt més complexa», afirma. La càtedra vol subvertir aquesta dicotomia i orientar «tots els esforços a mantenir la gent com més autònoma i sana millor». Això, afegeix Armayones, està relacionat amb el concepte de «salutogènesi: no ens preocupa tant allò que ens fa emmalaltir, ni tan sols allò que ens cura, sinó com ens podem mantenir sans». «Volem trencar aquesta separació entre discapacitat i no discapacitat, i entre sa i no sa: tot és un contínuum en el qual ens movem», reitera l'investigador.

Els objectius que té la càtedra encaixen perfectament amb molts debats que s'obren arran de la pandèmia de la COVID-19. L'autonomia personal en situació de confinament és una qüestió fonamental, com els límits que imposen els governs a la lliure circulació de la gent, és a dir, a tot allò que la gent està capacitada per fer o no en un moment determinat. La iniciativa planteja una feina transdisciplinària, perquè les qüestions a què cal donar resposta «apel·len a tothom». «S'ha de treballar amb humilitat perquè cadascú hi ha de fer la seva aportació; no es tracta només de fer coses per a persones discapacitades, sinó coses amb una mica de sentit comú, perquè això pot representar una oportunitat per crear una societat més accessible i que permeti més autonomia a tothom», manifesta Armayones.

Pla de treball 2021

La nova càtedra ja té definit un primer guió de treball per al 2021, que es resumeix en sis iniciatives. Es planteja fer el disseny d'una escola de vida a partir d'un projecte d'innovació de la UOC que implica un ús intensiu de la tecnologia com a eina d'empoderament de la ciutadania. També es vol desenvolupar un projecte de recerca amb la COCEMFE i l'Institut Municipal de Discapacitat de Barcelona sobre la soledat no desitjada, la discapacitat i la salut. Així mateix, té l'objectiu de dissenyar un taller d'hàbits sobre activitat física i discapacitat adreçat específicament a les organitzacions de la COCEMFE. La càtedra dissenyarà, a més, seminaris de cocreació sobre temes relacionats amb l'autonomia personal i la salut digital. Finalment, impulsarà una col·lecció de llibres sobre la matèria amb l'Editorial UOC i farà una proposta d'estratègia comunicativa de la càtedra mitjançant un lloc web i les xarxes socials per a la difusió de projectes i resultats.

Per la seva banda, Antoni Serratosa, membre de la junta directiva de COCEMFE Catalunya, destaca que la nova càtedra és l'assoliment de l'esforç col·lectiu de moltes persones que van fer les seves aportacions mitjançant el comitè científic liderat per Manuel Armayones i el moviment associatiu entorn de la COCEMFE i la confederació estatal Mayores UDP en el I Congrés sobre el Dret a l'Autonomia Personal: Discapacitat Física i Orgànica, Envelliment i Cronicitat, en què Serratosa va exercir de comissionat. Aquest congrés es va celebrar a Barcelona els dies 21 i 22 d'octubre del 2019. Serratosa recorda que durant el confinament per la COVID-19 es van fer una sèrie d'aportacions al Pacte per Barcelona, lligades a la innovació i al treball col·laboratiu entre els agents implicats. «El resultat de tot això —subratlla— és la voluntat de continuar treballant junts mitjançant aquesta càtedra per aportar solucions innovadores amb la finalitat de promoure l'autonomia i endarrerir l'internament de les persones.»

Rècord d'estudiants amb discapacitat a les universitats catalanes

La nova càtedra de la UOC i la COCEMFE arrencarà just quan es confirma que les universitats catalanes han batut un rècord d'estudiants amb discapacitat d'ençà que es va crear el registre, l'any 2002. El curs 2018-2019 hi va haver 3.684 estudiants amb alguna discapacitat a les universitats catalanes, 1.640 dels quals van cursar estudis a la UOC.