Adolescents i adults s'acusen mútuament d'un ús inadequat de les xarxes socials

Dos estudis recents d'un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat La Sapienza de Roma i la Universitat LUMSA, també de Roma (Itàlia), han analitzat la percepció que tenen els joves enfront dels adults (inclosa la gent gran) i viceversa a l'hora de comunicar-se a les xarxes socials. Entre els resultats principals d'aquests estudis, destaca el fet que WhatsApp és la plataforma digital de trobada entre els dos grups i on es generen més tensions en la comunicació, i també que els dos col·lectius s'acusen de no viure el moment a causa d'un ús inadequat de les xarxes socials, però per motius diferents.

Aquests estudis, publicats en les revistes Ageing & Society (Cambridge University Press) i News Media & Society (SAGE Journals), han pogut comprovar que els joves i la gent gran s'acusen mútuament d'un ús inadequat de les xarxes socials pel que fa a continguts o habilitats. «Cada col·lectiu considera que la seva manera d'utilitzar aquestes tecnologies és la més adient», explica Andrea Rosales, investigadora del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, i una de les autores dels estudis.

Els investigadors, que van organitzar un total de vuit grups de discussió a Roma i a Barcelona —quatre de formats per adolescents d'entre 16 i 19 anys, i quatre amb persones d'entre 65 i 85 anys—, mostren en els resultats que hi ha una desqualificació per edat, però no solament des dels joves cap als adults i la gent gran, sinó també des de la gent gran cap als joves. 

Els dos grups afirmen que «els altres» abusen de l'smartphone, cosa que disminueix el valor del que ells consideren «vida real». A les persones grans els molesta que els joves facin servir excessivament el telèfon en llocs públics (bars, transport públic, etc.) i privats (casa). Pensen que no estan desenvolupant habilitats per socialitzar, que no experimenten i que només se saben relacionar a les xarxes socials. «Els avis els acostumen a veure només a casa, però sí que tenen oportunitats per socialitzar cada dia a l'escola, amb la família i en possibles activitats personals i extraescolars. Quan estan connectats amb el mòbil, la socialització amb aquests col·lectius continua, però en un entorn virtual», explica l'experta. Per la seva banda, els adolescents es queixen, per exemple, de l'obsessió dels pares de fer-los fotos i compartir-les a les xarxes. «No es queixen solament que ells no tinguin dret a fer-los fotos, sinó de perdre's un moment que estan vivint junts», assenyala Rosales.

WhatsApp és la plataforma en què actualment es produeixen més contactes intergeneracionals i en què, per tant, hi ha més tensions. Cadascú té un concepte diferent de les normes de comportament que s'han de seguir en aquesta plataforma. Els adolescents es queixen dels pares perquè fan un ús excessiu dels emojis: n'utilitzen molts en les seves comunicacions i, a més, de vegades els posen seguits i repeteixen el mateix símbol. En canvi, els adolescents que van participar en l'estudi els fan servir molt poc o gens. Rosales considera que els joves de vegades volen marcar diferències amb els pares i amb la preadolescència: quan tenen de 12 a 14 anys i per primera vegada tenen mòbil, també fan servir moltes emoticones per comunicar-se.

Un altre punt de tensió entre els dos grups és el significat que s'atribueix a les emoticones, a les quals els joves donen un significat determinat que no necessàriament coincideix amb el dels adults i la gent gran. Els adolescents s'ajusten al significat que els seus creadors els van atorgar i que està recollit en els diccionaris d'emoticones. En canvi, els adults i la gent gran a vegades en (re)interpreten el significat. «És freqüent trobar en els joves una afecció als significats unívocs de les emoticones. Només n'accepten un doble sentit si està validat pel seu grup social i en rebutgen altres possibles interpretacions, especialment si provenen dels pares o de persones d'altres generacions», explica la investigadora. «S'ha popularitzat una idea segons la qual els emojis tenen significats unívocs, cosa que va en contra de la naturalesa de les imatges en una societat diversa i multicultural», al·lega Rosales.

A més, tots dos col·lectius es critiquen pel tipus de contingut que comparteixen a les plataformes digitals. Per als joves, són innecessaris els missatges en cadena o els vídeos que difonen els adults, les felicitacions de Nadal i els missatges de bon dia o bona nit diaris, entre altres, perquè no són útils per a la vida quotidiana. D'altra banda, a la gent gran li molesta que els joves comparteixin tantes fotos o experiències personals a les xarxes.

Quines xarxes socials són més usades en ambdós grups?

L'estudi revela que les plataformes digitals serveixen per a diferents objectius segons l'etapa vital de cada usuari. D'aquesta manera, la majoria dels adolescents van afirmar que havien abandonat Facebook, amb prou feines van esmentar Twitter i van assenyalar que feien servir Instagram no solament per compartir fotografies, sinó també per intercanviar missatges privats. A més, empraven WhatsApp amb regularitat. «Per a ells, la barreja de continguts i funcionalitats fa que altres xarxes socials els resultin més interessants que Facebook. És un fenomen sociotecnològic», indica Rosales.

Pel que fa al grup de persones grans, van apreciar la privacitat que els proporciona WhatsApp, a més de la facilitat d'ús i la socialització que possibilita gràcies als grups. La majoria va afirmar que emprava Facebook amb força regularitat i alguns tenien compte de Twitter, que els interessava per l'intercanvi de notícies. En general, no estaven interessats en Instagram.

Els resultats d'aquest estudi, que formen part del projecte Ageism and social media through the lens of the media ideologies: an exploratory research, mostren segons la investigadora la importància de conèixer millor les pràctiques i les motivacions d'altres col·lectius per evitar caure en prejudicis o desqualificacions estereotipades.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 3, de salut i benestar i el 10, de reducció de les desigualtats.

Articles de referència

Fernández-Ardèvol, M.; Belotti, F.; Ieracitano, F.; Mulargia, S.; Rosales, A.; Comunello, F. (2020). «"I do it my way": Idioms of practice and digital media ideologies of adolescents and older adults». News Media & Society. DOI: 10.1177/1461444820959298.

Comunello, F.; Rosales, A.; Mulargia, S.; Ieracitano, F.; Belotti, F.; Fernández-Ardèvol, M. (2020). «"Youngsplaining" and moralistic judgements: exploring ageism through the lens of digital "media ideologies"». Ageing & Society. DOI: 10.1017 / S0144686X20001312.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC