Detectar víctimes infantils és clau per prevenir la violència contra les dones

El 25 de novembre està marcat al calendari de l'ONU com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Altres institucions parlen de violència de gènere o masclista. Sigui com sigui, les dades mostren que hi ha feina per fer. Segons l'última Macroenquesta de violència contra la dona publicada pel Ministeri d'Igualtat, poc més de la meitat de les ciutadanes més grans de setze anys haurien patit algun grau de violència pel fet de ser dones al llarg de la seva vida. Més de quaranta dones han estat assassinades a l'estat espanyol aquest 2020 per les seves parelles o exparelles. I, com subratlla el catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit, expert en victimologia de la UOC i coautor del llibre Violencia y género en las relaciones de pareja, «en més de la meitat de parelles es produeix violència psicològica i aproximadament en un 12 % també física».

És, doncs, una bona ocasió per prendre consciència i mirar de combatre estereotips. Tal com indica la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper, «conscienciar sobre les violències masclistes significa ser capaços de comprendre-les en totes les seves dimensions, que inclouen hàbits i conductes personals i col·lectius. És com posar-te unes ulleres que et permeten veure la part soterrada de l'iceberg».

En aquest context, quina és la millor manera de prevenir la violència? D'evitar que s'acabi produint? No hi ha fórmules màgiques, però sí diversos àmbits d'actuació. Un és la detecció de les víctimes infantils. També cal aprofitar les oportunitats que ofereixen les xarxes socials i internet. O fer canvis culturals a les universitats. En parlen Tamarit, Martínez Samper i dues professionals de la UOC expertes en gènere, Milagros Sáinz, directora del grup de recerca GENTIC de l'IN3, i Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d'Igualtat.

Detectar víctimes infantils

Segons indica Josep Maria Tamarit, «els infants que pateixen abús sexual, maltractament o que estan exposats a la violència dels seus progenitors tenen un risc molt més alt de tenir i també de patir en la vida adulta conductes de violència en les relacions de parella».

Així doncs, «és fonamental prendre's seriosament la detecció i la prevenció de la victimització infantil, que majoritàriament té lloc dins de la família, i protegir els infants víctimes i donar-los suport», destaca el catedràtic de Dret Penal.

Per la seva banda, Milagros Sáinz afirma que «les noves generacions s'han d'educar en la corresponsabilitat i no tolerar cap situació de violència, ni cap a elles mateixes ni cap a altres persones del seu entorn, ja siguin mares, germanes, veïnes o companyes de classe».

L'experta apunta que cal aprofitar el reconeixement que tenen la imatge i l'aparença física a les xarxes socials per promoure l'empoderament de les dones i no la dominació sexual de l'home respecte de la dona. «L'empoderament de les nenes, les joves i les dones és crucial. No solament per sentir que tenim un paper actiu en qualsevol relació amb qualsevol persona, sinó també per aprendre a no normalitzar situacions de manca de respecte o de violència», explica.

Això sí, Tamarit subratlla que, segons alguns estudis, «els més joves, per la seva familiaritat amb la xarxa, es protegeixen més que molts adults de determinats riscos, com ara els derivats del sèxting».

Canvis culturals en l'educació superior

L'educació superior és l'àmbit en què se centra Maria Olivella des de la Unitat d'Igualtat de la UOC. La feina que cal desenvolupar-hi, diu, es divideix en tres grans reptes: «Treballar els continguts de docència i recerca perquè no reprodueixin ni reforcin violències, generar sistemes efectius de denúncia i de queixa, oferint acompanyament emocional, i canviar una cultura acadèmica que ha normalitzat diverses formes d'abús i de discriminació cap a les dones, sobretot a causa de la forta jerarquia i de la idea que les dones no són capaces de generar coneixement».

En aquest sentit, Pastora Martínez Samper recorda que, per a aquest 25N, la UOC llança un programa de formació en igualtat de gènere, «perquè és molt difícil prevenir i abordar la violència de gènere si no la sabem detectar o identificar». Es tracta d'una formació en línia i voluntària per als treballadors de la Universitat, que es duu a terme en col·laboració amb l'empresa Criteria i amb finançament estatal.

Més formació en el sistema judicial

Precisament, pel que fa a l'àmbit judicial, més que pensar en modificacions legislatives, tant Tamarit com Sáinz insisteixen en la necessitat que els professionals tinguin una formació adequada.

Sáinz indica que ha de ser una formació amb perspectiva de gènere, i per a Tamarit cal que es basi «en l'evidència científica i en l'especialització dels professionals en el coneixement de la violència i la victimització, les seves causes i els seus efectes». Per a l'expert també cal «introduir millores perquè les dones víctimes que entren en contacte amb el sistema de justícia rebin un tracte adequat que les protegeixi i les ajudi en el seu procés de recuperació».