L'ús de vídeos en l'educació pot fer créixer el volum d'aprovats

Els vídeos digitals són cada vegada més presents en els processos d'aprenentatge, especialment en el context educatiu provocat per la pandèmia de la COVID-19. En aquesta situació, en què l'educació en línia es converteix en l'únic recurs, és molt important esbrinar quin és l'impacte d'aquest material audiovisual. Un equip de la UOC ha estudiat la percepció dels vídeos digitals per part dels estudiants en diverses assignatures d'introducció a la física en enginyeria en una universitat cent per cent en línia com la UOC i també en una universitat presencial, l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Els resultats mostren que els estudiants estan molt satisfets amb aquests audiovisuals i que els perceben com a molt útils. A més, l'estudi també apunta que els vídeos poden augmentar les possibilitats d'aprovar l'assignatura. 

En el treball, publicat en la revista Multimedia Tools and Applications, hi han participat Antoni Pérez-Navarro, membre del grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i membre dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT); Víctor Garcia, doctorand del programa de doctorat d'Educació i TIC (E-learning), i Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, dels EIMT.

«La creació de vídeos és una activitat que requereix molt de temps per als professors, que generalment no són experts en aquesta tasca. Per aconseguir uns pocs minuts de vídeo, s'hi han de dedicar moltes hores. Per aquest motiu, és molt important saber quin impacte i quina acceptació tenen, però també quin és el tipus de vídeo que els estudiants perceben com a més útil», explica Antoni Pérez-Navarro. 

Els vídeos augmenten la satisfacció amb l'assignatura

Els investigadors van analitzar el grau de satisfacció de 125 estudiants respecte als vídeos visualitzats al llarg del curs i també la relació entre l'ús d'aquests materials i els resultats acadèmics. «La conclusió més destacada és que els estudiants estan molt satisfets amb els vídeos i els perceben com a molt útils, tant si el contingut és teòric com si expliquen problemes. A més, aquesta resposta és independent de si l'entorn és presencial o virtual», explica l'investigador.

Segons l'estudi, els vídeos també van tenir un impacte en els resultats acadèmics, ja que incloure'ls en l'assignatura augmentava la probabilitat d'aprovar el curs. «L'ús dels vídeos durant el curs va significar un creixement del seguiment de l'assignatura i també del percentatge d'aprovats. D'altra banda, els estudiants troben útils els vídeos perquè els ajuden a assimilar els coneixements i això augmenta la satisfacció amb l'assignatura», destaca Antoni Pérez-Navarro, autor del centenar de vídeos utilitzats durant l'experiment.

Buscant el format més útil 

Al llarg del curs, els participants van visualitzar diferents formats de vídeos, principalment vídeos creats amb aplicacions que capturen el que s'escriu a la tauleta digital i vídeos creats filmant les mans del professor mentre escriu i explica una lliçó o un problema. A més, els estudiants també han vist vídeos en què un professor s'enregistra a si mateix fent classe. Segons els resultats d'aquest treball, els estudiants prefereixen vídeos en què puguin veure el professor, sigui la cara, mig cos o mitjançant les mans amb una veu en off. «Sembla que per als estudiants és més rellevant el fet de disposar de vídeos que no pas el tipus de vídeo en concret, tot i que els vídeos amb les mans són els que preferien més de la meitat dels enquestats», explica Antoni Pérez-Navarro.

Per tant, a l'hora de triar el millor format, l'expert destaca la importància de tenir en compte les qüestions pràctiques del procés creatiu. «Quan vaig començar, dedicava vuit o nou hores a fer un vídeo de només deu minuts. Això no és viable; el nostre objectiu és esbrinar quins vídeos són més útils, però també han de ser fàcils de crear per als professors».

Així, després de fer proves amb diferents formats, els investigadors han optat per enregistrar-se les mans explicant la matèria, ja que això els permet controlar la mirada dels espectadors sense haver d'editar el text amb fletxes o altres elements gràfics. «Quan veiem unes mans que apunten a algun lloc, normalment mirem cap a aquesta direcció; les mans tenen aquesta màgia. A més, són vídeos molt fàcils de fer i no tenen la càrrega emocional d'altres enregistraments», explica Antoni Pérez-Navarro.

«Per exemple, quan vam posar un professor davant la pantalla, ens vam adonar que era més difícil d'il·luminar correctament i també que tenia implicacions emocionals: et pot resultar antipàtica la persona o pot ser que no te n'agradi la imatge o el llenguatge corporal», continua l'expert.

Vídeos curts i ben planificats 

El vídeo ha estat un dels recursos més utilitzats durant el confinament, que va obligar a traslladar les classes presencials a l'entorn digital, la majoria de vegades sense planificació prèvia. Segons l'investigador, molts professors s'han trobat fent «classes online sense experiència, a vegades sense el material necessari, i han tendit a enregistrar directament les seves dissertacions. Estem parlant de vídeos massa llargs i sense un pla de com havien de ser aquests productes».

«Un error molt comú és pensar literalment —com ha dit algú— que, si els estudiants ens aguanten dues hores parlant a classe, aguantaran un vídeo de dues hores. La realitat és que es tracta d'un entorn i d'un mitjà diferents i que, en general, els vídeos curts, de pocs minuts, són més efectius. Cal pensar que dues hores és el que dura una pel·lícula. Hi intervenen guionistes professionals, actors i actrius professionals; hi ha música, efectes especials, etc. I, així i tot, de vegades la pel·lícula se'ns fa avorrida», afegeix Antoni Pérez-Navarro.

Per poder condensar tota aquesta informació, la planificació és clau: s'ha de pensar molt bé el contingut de cada vídeo i tenir cura dels aspectes tècnics. «La il·luminació és molt important, però el so és fonamental. S'ha de sentir perfectament, si no, és molt difícil de seguir». 

Un altre element que cal tenir en compte és el fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos, saber quins punts forts i quines limitacions tenim a l'hora d'enfrontar-nos a aquesta tasca i, sobretot, practicar. «Els primers vídeos normalment són un desastre: recordo que quan vaig començar a emprar aquest recurs, el 2007, vaig necessitar quatre o cinc hores per fer només dos minuts de vídeo. Tots tenim una corba d'aprenentatge, però si el format, el material que fem servir o l'entorn en què ho fem ens són coneguts, aquesta corba serà més petita; i com més petita sigui la corba, més vídeos podrem fer i més bons seran», destaca l'investigador.

En qualsevol cas, per a Antoni Pérez-Navarro, el més important no és la tecnologia —ja que «es pot fer servir la tecnologia del segle xxi per fer les classes del segle xix»—, sinó l'empatia, fer les coses pensant en els estudiants i tenir en compte la seva opinió. «Cal escoltar els estudiants; ells són els millors crítics. Si no els fem cas i no es miren els vídeos, la nostra feina no servirà de res», conclou l'investigador. 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 d'educació de qualitat.

 

Articles de referència:

Pérez-Navarro, A.; Garcia, V.; Conesa, J. (2020). «Students perception of videos in introductory physics courses of engineering in face-to-face and online environments». A: Multimedia Tools and Applications. https://doi.org/10.1007/s11042-020-09665-0

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC