Bots per fer front a un dol, a debat

Si tinguessis l'oportunitat de parlar amb el «bessó virtual» d'algú que ha mort, començaries la conversa? I si es tractés d'un ésser estimat que ja no hi és? Estaries disposat a intercanviar-hi uns últims missatges? Encara que sembli ciència-ficció, aquestes eines ja s'estan desenvolupant. Es tracta de programes que recopilen l'empremta digital d'un individu i, a partir d'aquí, simulen converses amb les paraules i les expressions habituals d'aquesta persona. L'impacte psicològic, social i cultural d'aquestes eines no és clar, de manera que un nou estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat d'Aalborg (Dinamarca) ara es disposa a obrir el debat. 

La recerca, finançada amb una beca de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, aprofundirà en la discussió bioètica que envolta aquests projectes tecnològics que treballen amb qüestions com ara el llegat digital i el dol. «Cada vegada hi ha més aplicacions que es creen per intentar acompanyar les persones afectades després de la mort d'un ésser estimat. Per això mateix és imprescindible entendre quin és l'impacte d'aquestes eines i escoltar els diferents punts de vista implicats, des dels programadors fins a les persones usuàries», explica Belén Jiménez Alonso, doctora en Psicologia, investigadora principal d'aquest treball, juntament amb Ignacio Brescó, i professora associada dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. 

Bots per superar un dol?

Ja hi ha diverses iniciatives que treballen en la creació de bots per ajudar a superar la mort d'un ésser estimat. Alguns dels projectes més innovadors fins i tot proposen recrear les interaccions de les persones mortes per oferir als seus amics i familiars una oportunitat d'acomiadar-se'n. El funcionament d'aquestes eines és el següent. Gràcies a un algoritme d'intel·ligència artificial, el programa recopila tota la informació que una persona ha deixat a la xarxa, des de les publicacions en xarxes socials fins a les fotografies, els vídeos, els correus i els missatges de text. A partir d'aquí, una xarxa neuronal processa la informació i aprèn a «imitar» el comportament de la persona morta i simula una conversa realista amb aquesta persona. 

Es tractaria, doncs, de la mateixa idea que vehicula l'icònic capítol «Be Right Back» ['Torno de seguida'] de Black Mirror, en el qual la protagonista intenta superar la pèrdua sobtada de la seva parella creant un bot per tornar-s'hi a comunicar. El desenvolupament d'aquesta història distòpica serveix, de fet, per plantejar algunes de les preguntes clau d'aquesta recerca. Per exemple, és ètic simular una conversa amb algú que ja no hi és? Aquestes interaccions són positives per a una persona que està passant per un procés de dol? Hi hauria d'haver algun tipus d'intermediari en aquest tipus de relacions? I, aquestes eines ens poden acostar d'una altra manera a un fet tan dolorós com el final de la vida? Moltes d'aquestes preguntes seran les que exposaran els investigadors d'aquest projecte a la Nit Europea de la Recerca, que enguany, a Catalunya, se celebra el proper 27 de novembre.

Un últim adéu

El debat és complex. Per això mateix, la recerca preveu interpel·lar usuaris, programadors i professionals de la psicologia per indagar en els riscos i beneficis d'aquests recursos durant un procés de dol. Perquè, encara que ara com ara la tecnologia encara no està del tot a punt, els primers prototips mostren que la implantació d'aquestes eines és més a prop del que podríem pensar. A Corea del Sud, per exemple, un equip d'enginyers i dissenyadors va aconseguir crear una «còpia virtual» d'una nena morta perquè la seva mare se'n pogués acomiadar. 

«Sorgeixen moltes preguntes entorn d'aquest tipus d'eines. Per això el debat s'ha d'analitzar tenint-ne en compte tots els aspectes implicats, des de l'impacte psicològic d'aquestes eines sobre les persones que viuen el dol fins al debat jurídic sobre la utilització de les dades d'una persona morta», argumenta Jiménez Alonso. «En la nostra experiència de dol sempre hi ha intervingut la tecnologia del moment», precisa la psicòloga. Abans es feia d'una manera analògica, per mitjà de l'escriptura i de cartes, per exemple. «Ara, les xarxes socials o els bots són noves tecnologies que estan transformant la nostra manera de fer front al dol.»

«Cementiris virtuals» i llegat digital

En un món en què les xarxes socials reflecteixen gran part de la vida d'una persona, el debat sobre què passa després de la mort també es trasllada a l'esfera digital. Algunes xarxes socials com ara Instagram o Facebook permeten reconvertir el perfil d'una persona en el seu «compte commemoratiu». Així mateix, algunes plataformes permeten la creació de «cementiris virtuals» per honrar la memòria dels qui ja no són a la xarxa. Altres fins i tot permeten a les persones usuàries deixar enregistrat un missatge per a la posteritat. 

«És important obrir un debat social sobre el dol i la mort. I més ara, que les noves tecnologies estan transformant la nostra experiència de dol i fins i tot la nostra manera d'entendre què és la mort», suggereix la investigadora, convidant amb això a reflexionar sobre aquestes qüestions.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC