Sanjay Sarma: «El futur pertany a les universitats en línia que arribin a acords amb empreses per dur a terme pràctiques i aprenentatges»

Sanjay Sarma, professor d'Enginyeria Mecànica i vicepresident d'Aprenentatge Obert de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), ha estat el protagonista de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2020-2021 de la UOC, el 25è. de la Universitat, amb una ponència titulada «What is the Future of Education?», en la qual ha reflexionat sobre els reptes globals a què s'enfronta l'ensenyament. L'acte ha estat presidit pel rector de la UOC, Josep A. Planell, i també hi han participat el president del Patronat de la UOC, Pere Vallès, i el conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Ramon Tremosa.

Sarma ha iniciat la seva intervenció repassant l'evolució del sistema educatiu des que les primeres universitats van aparèixer a l'Àsia fa més de 2.500 anys. «Si mirem la universitat moderna, sorgida dels monestirs, hi podem veure similituds amb la universitat actual» en la forma d'aprendre i ensenyar, ha dit. També ha explicat que la característica que preval en la majoria de metodologies educatives són els exàmens, i van aparèixer fa dos-cents anys amb la Revolució Industrial: «Sotmetem els alumnes a tests de la mateixa manera que fem amb els productes», ha afirmat el professor, alhora que «seguim mètodes estàndards com si els estudiants fossin peces intercanviables d'una maquinària en acció».

Per a Sarma molts d'aquests mètodes han quedat obsolets, ja que amb una adopció més gran de les tecnologies i un món que canvia a tota velocitat, «la vida mitjana de moltes de les nostres feines està caient en picat». Què vol dir això? «Que les nostres habilitats s'esgoten molt ràpidament», ha asseverat Sarma, abans de subratllar la importància que les persones s'encarreguin individualment que el seu aprenentatge sigui continuat al llarg de tota la vida.

Temps de pandèmia

El professor ha fet esment de l'excepcionalitat de la pandèmia que afecta el món i que també està revolucionant les formes d'educar-nos, de treballar i de viure. Per a ell, aquesta no serà l'única crisi sanitària que viurà la nostra societat, i per això cal acostumar-se a una nova normalitat en què es desfaci la idea que els alumnes són parts d'una cadena productiva, per passar a donar coneixement i poder als joves per tenir èxit en el futur.

«El format de les classes com a conferències perdura; res no ha canviat en 700 anys», ha afirmat Sarma, que ha assegurat que això el preocupa, fonamentalment perquè se sosté en la creença que «la ment és un full de paper on un professor hi pot escriure». «Això és lamentable, perquè el cervell d'una persona ha de ser tractat com un organisme que creix», ha dit.

El futur de l'educació

Amb tot el que se sap avui en dia sobre com funciona el cervell, com serà, per a Sarma, el futur de l'educació? «Les classes que fem avui en dia de forma presencial han de passar al món online», ha valorat el professor, «que és on millor es poden aplicar els trucs cognitius per a l'aprenentatge». «I aquí és on entra la UOC: des del principi el vostre mètode va ser dissenyat per ser disruptiu», ha afegit. «Vau ser visionaris».

«Espero que les universitats tradicionals es converteixin en llocs d'acció, creació i impacte», ha desitjat Sarma en els últims minuts de la seva intervenció, i ha conclòs amb un auguri: «El futur pertany a les universitats en línia que arribin a acords amb empreses per dur a terme pràctiques i aprenentatges».

El tret de sortida dels 25 anys de la UOC

La lliçó inaugural ha estat presidida i conduïda pel rector de la UOC, Josep A. Planell, que ha destacat el «fet disruptiu» que va representar la creació d'aquesta universitat el 1995 i ha defensat que, avui, aquella 'extravagància' manté la seva vigència. «I és que, havent iniciat ja la quarta revolució industrial, volem ser copartícips d'aquest futur de transformació digital: posar-nos en la pell de qui estudia, de qui es forma, de qui s'actualitza, de qui crea el món de demà», ha dit el rector.

En l'acte també ha participat el president del Patronat de la FUOC, Pere Vallès, que ha presentat una videomemòria per commemorar els 25 anys de trajectòria de la universitat, alhora que ha recordat la vocació de servei públic amb què va néixer, amb la voluntat de facilitar l'accés a estudis superiors a través d'un model sense distàncies, promoure l'educació al llarg de la vida i respondre a les necessitats de la societat que ens acull.

La darrera intervenció de la lliçó inaugural del curs 2020-2021 de la UOC ha estat a càrrec del conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, responsable també de la política universitària i de recerca catalanes, que ha posat en valor el creixement continu de la Universitat i el seu model d'èxit, reflectit en la presència de la Universitat als millors rànquings internacionals. També ha destacat que el caràcter extraordinari d'aquest curs haurà afectat menys la comunitat universitària de la Universitat, «ja que des de fa un quart de segle la UOC és pionera en l'aposta per l'e-learning com a motor de transformació social».