Cinc factors clau per millorar l'aprenentatge col·laboratiu en línia

Estudiar i treballar a distància està en alça i, a més, en uns temps com els d'avui, amb l'amenaça contínua de confinament, aprendre'n, i fer-ho en equip, és una necessitat. Investigadors del grup de recerca en Educació i TIC, Edul@b, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), liderat per Montse Guitert, han fet un estudi per millorar l'aprenentatge col·laboratiu en línia i han redissenyat una assignatura en línia que en supera els reptes principals. 

Les dades recollides a l'American Journal of Distance Education, una revista acadèmica centrada en els usos d'internet en l'educació a distància a Amèrica, demostren l'èxit de l'aplicació i validen el disseny amb mètodes qualitatius i quantitatius. Els investigadors en destaquen els elements clau per fomentar la col·laboració entre l'estudiantat i conclouen que els cinc factors són extrapolables a altres contextos de formació en educació superior a distància.

Pors superades

Poques persones dubten dels avantatges del treball col·laboratiu per projectes en entorns presencials. Però quan aquest tipus d'aprenentatge es fa en línia, apareixen obstacles com la manca de confiança en aquest sistema entre l'equip docent, la resistència de l'estudiantat a les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu o la por al plagi.

«Més que mai, l'alumnat ha d'aprendre a treballar en equip i en xarxa de manera totalment asíncrona, elements clau per als professionals de la societat digital», explica la pedagoga Montse Guitert, autora de la recerca juntament amb Teresa Romeu i Marc Romero, també d'Edul@b. 

«La UOC com a primera universitat en línia i amb 25 anys d'experiència en l'educació a distància, ja va dissenyar una assignatura perquè l'estudiantat pogués adquirir les competències digitals de manera integrada en equip i l'ha fet evolucionar al llarg dels anys. Tenint en compte que ja l'han cursat prop de 100.000 estudiants, ara n'hem fet recerca per millorar especialment l'experiència de l'aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals», assenyala Guitert. 

Els investigadors han redissenyat l'assignatura obligatòria Competències TIC, que cursen una mitjana de 3.500 estudiants a l'any en un semestre, repartits en 22 programes de la Universitat de perfils molt diversos, com ara Enginyeria Informàtica, Dret o Humanitats. 

Els cinc elements clau, millorats

El curs ofereix a l'alumnat les estratègies per planificar les tasques individuals i grupals i «col·laborar amb èxit» en un entorn en línia sobre la base d'un projecte que els motivi a aprendre mentre adquireixen competència digital.

Els elements clau que detecten són: 

1. ESTUDIANTS AL CENTRE. El curs ha d'estar centrat en l'estudiant i fomentar-ne el paper actiu en cada una de les fases. L'estudiantat se sent més lliure per experimentar, investigar i aprendre per si mateix, fent d'aquest enfocament una metodologia adequada en l'ensenyament superior.
2. ESTRUCTURA EN FASES. El curs està estructurat en fases, que inclouen un conjunt d'activitats basades en tasques o reptes i la seva unió amb el treball col·laboratiu. És un model que requereix un grau alt de col·laboració entre ells durant gairebé tot el procés.
3. MULTIFORMAT. Els recursos d'aprenentatge, que donen suport al desenvolupament de les activitats per mitjà de les diferents fases, es dissenyen coherentment amb les competències del curs i evolucionen per respondre a les necessitats de l'estudiantat. Els recursos estan en diferents formats (textual, web, vídeo) per promoure la motivació i l'aprenentatge amb diferents dispositius tecnològics.
4. AVALUACIÓ 360°. És contínua i vinculada a la dinàmica dels grups. Inclou avaluació individual, reflexió grupal en cada fase, autoavaluació de la contribució individual a les tasques del grup, valoració de la contribució dels companys amb una activitat d'avaluació per parelles i avaluació global del curs.
   L'estudi conclou que el 85 % de l'estudiantat està satisfet amb el model d'avaluació contínua. «Observem que els empeny a la reflexió i els permet prendre consciència de l'impacte del seu propi treball dins del grup», destaca Guitert. L'estudiantat també valora la millora de la dinàmica de grup com un dels beneficis més importants. «Al principi, no volia qualificar els meus companys, però em vaig adonar que ens ajudava a millorar la participació en el grup», afirma un estudiant.
   Aquestes avaluacions se centren en els resultats i en els processos i es duen a terme en els espais grupals i de l'aula en línia.
5. PROFESSOR EN LÍNIA PROACTIU. La funció de l'equip docent és bàsica per aplicar aquesta metodologia. «Més que mai, la presència docent és clau no solament durant el disseny de les activitats, sinó també en el seguiment continu del procés dels grups i la seva avaluació», adverteix Guitert. Hi ha una sèrie d'eines digitals que faciliten el seguiment de l'estudiantat i que es coneixen com a analítiques de l'aprenentatge (learning analytics); són eines col·laboratives que enregistren l'historial i, a més, detecten el plagi. 

Amb el nou disseny de l'aprenentatge basat en projectes col·laboratius en línia (ABPCL), el 77,4 % de l'alumnat va aprovar l'assignatura, una magnitud notablement superior a la d'altres cursos de primer any, amb una mitjana de 66,8 %. 

A més, el 90 % de l'estudiantat afirma que ha adquirit un grau alt de competència en el treball en equip en xarxa. «Amb els recursos multiformat, la metodologia per fases i l'avaluació 360°, he après a col·laborar molt positivament amb els meus companys d'equip. De fet, he après a estudiar en línia», respon una de les participants al curs en l'enquesta anònima de control.

Els cinc elements són transferibles a altres iniciatives de formació en línia en educació superior. «D'aquesta recerca se'n pot enriquir qualsevol acció de formació basada en projectes o en activitats complexes, on l'estudiantat ha d'adquirir de manera integrada capacitats diverses, especialment competències transversals i instrumentals», reflexiona Guitert.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 - Educació de qualitat, i té un impacte positiu en la resta d’ODS.

Article de referència:

Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero (2020). «Elementos clave para un modelo de aprendizaje basado en proyectos colaborativos online (ABPCL) en la Educación Superior». A: American Journal of Distance Education (34:3, 241-253). DOI: 10.1080/08923647.2020.1805225

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC