La COVID-19 encén el debat sobre la diferència de condicions entre treballadors amb fills i sense fills

L'impacte de la COVID-19 en el món laboral està comportant canvis en l'organització de moltes companyies i, fins i tot, tensions entre els treballadors en alguns aspectes. Als Estats Units, per exemple, The New York Times ha posat èmfasi en les mesures que empreses com Facebook, Salesforce o Google han adoptat a causa de la pandèmia per facilitar la conciliació laboral amb la familiar al personal que té fills a càrrec seu. Aquesta situació, segons el diari nord-americà, ha provocat malestar entre treballadors d'aquestes empreses que, com que no tenen fills, no s'han pogut beneficiar de tenir concedits més dies de vacances o bons, que sí que han obtingut, en canvi, els seus companys amb fills.

L'aplicació de mesures d'aquest estil per part d'empreses a l'Estat espanyol sembla que no hauria d'obrir escletxes entre treballadors amb fills o sense fills, perquè es tracta d'un aspecte que està àmpliament «regulat i ben definit», comenta el professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Manel Fernández. El marc espanyol té ben fixat «què passa si tens una criatura, si et cases o si adoptes», i s'aplica tant en el cas dels treballadors públics com en les empreses. «L'espanyol és un model de conciliació cada vegada més progressista pel que fa a descansos, assumptes personals i llicències», opina Fernández.

Per al professor de la UOC, el fet que algú pugui obtenir una llicència pel fet d'estar casat en detriment d'un altre treballador solter pot donar peu a discutir, per exemple, «la valoració jurídica de si és el mateix adoptar o tenir un fill». De totes maneres, Fernández considera que en aquest cas s'interpreta «més en positiu» i, per tant, «no hauria de ser un motiu de conflicte».

La COVID-19 ha plantejat un context extraordinari que ha desencadenat situacions d'urgència laboral. «El que s'ha fet és resoldre la situació com s'ha pogut», afirma Fernández, amb referència a la situació a l'Estat espanyol. «En aquest camí, s'ha plantejat el disseny de polítiques de permisos que siguin molt inclusives, que incloguin totes les opcions que es puguin donar; el teletreball per a les persones amb fills positius és una opció a curt termini», afegeix l'expert.

Les friccions que han provocat els beneficis per a persones amb fills als Estats Units es podrien equiparar, per exemple, als permisos que els treballadors i treballadores poden tenir a l'Estat espanyol per a la cura de pares malalts. Es tracta d'un tipus de permís que, «òbviament, una persona jove no tindrà, perquè probablement no tindrà pares amb necessitats especials d'atenció».

Fernández opina que «les polítiques de conciliació s'han d'interpretar en un sentit ampli, i això és bo per a l'organització». Una altra qüestió seria que el fet que algú s'aculli a algun permís comporti una repercussió en les tasques d'altres persones i els impliqui una sobrecàrrega de feina. «Si hi ha un bon clima psicosocial —opina l’expert— aquest tipus de conflicte no s'hauria de produir».

A l'Estat espanyol, la regulació dels permisos per poder tenir cura dels fills que donin positiu i hagin d'estar en quarantena ha quedat, de moment, en pausa. De totes maneres, les polítiques de conciliació afavoreixen pares i mares amb criatures, i això forma part de les polítiques socials d'un país, destaca Fernández. «La maternitat i la paternitat estan ben considerades i s'haurien de continuar potenciant», afegeix el professor.

Perfectament «viable i constitucional»

En la mateixa línia opina el professor col·laborador de Dret laboral de la UOC Pere Vidal, que subratlla que a l'Estat espanyol «és perfectament viable i constitucional que les empreses puguin establir condicions de tracte diferents entre els treballadors amb fills i els que no en tenen». L'article 14 de la Constitució espanyola estableix la igualtat dels ciutadans davant la llei sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Aquest últim punt inclouria, per exemple, col·lectius històricament desprotegits. Vidal apunta que, «sense cap mena de dubte, el fet de no tenir fills o no ser membre d'una família no significa en cap cas formar part d'un col·lectiu històricament discriminat o desprotegit respecte a les persones treballadores que tenen fills a càrrec seu».

El professor recorda que, de fet, el foment de la natalitat a l'Estat espanyol s'ha traduït en mesures com el xec nadó, operatiu entre l'1 de juliol del 2007 i el 31 de desembre del 2010 per cada fill nascut o adoptat en territori espanyol. «A més, són múltiples els convenis col·lectius d'àmbit sectorial o inferior i les polítiques d'empresa en què s'estableixen avantatges econòmics, preferències en l'adaptació de la jornada i mesures de conciliació en funció de si es tenen fills o no», afirma l'expert.

Aquest tipus de polítiques, afegeix Vidal, han estat fins i tot avalades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com ha posat en evidència el cas de la «prestació alemanya de criança», perquè «constitueixen un instrument de la política nacional a favor de la família, destinat a fomentar la natalitat al país». El professor conclou que es tracta, en realitat, de mesures «no discriminatòries perquè tenen un objecte concret i legítim».