La primera universitat en línia del món fa 25 anys sent un referent mundial en aprenentatge en línia de qualitat

Nascuda com a nadiua digital ara fa 25 anys, quan només un 0,4 % de la població mundial tenia accés a internet, el telèfon fix dominava, l'ADSL començava a caminar i Google ni tan sols existia, la UOC va capgirar l'educació superior gràcies a un model educatiu en línia asíncron. Era el curs 1995-1996, i uns 200 estudiants van confiar en aquesta nova institució per cursar Psicopedagogia o Ciències Empresarials, les dues úniques titulacions que s'oferien. Amb el rector Gabriel Ferraté al capdavant, la UOC va saber aprofitar una xarxa d'internet incipient per convertir-se en la primera universitat sense distàncies, amb la missió de formar persones al llarg de la vida. Vint-i-cinc anys més tard, amb més de 77.000 estudiants i més de 85.000 graduats, la UOC està d'aniversari, però no de celebració a causa de la pandèmia global que vivim. Una pandèmia que «exigeix reforçar el paper de la universitat com a node de creació, connexió i divulgació i fer-ho de manera doblement crítica i autocrítica», diu Josep A. Planell, el rector actual.

Una d'aquelles primeres estudiants del segon cicle de la llicenciatura de Psicopedagogia, Joana Pardo, recorda que abans de matricular-s’hi només havia fet servir l'ordinador com a processador de textos, però de seguida es va habituar a navegar pel Campus Virtual i a estudiar amb aquesta nova metodologia sense barreres d'espai i de temps.

Albert Vergés també va començar Ciències Empresarials amb el curs pilot del 1995, quan Windows 95 acabava de sortir. Per a Vergés, la UOC va esdevenir una oportunitat perquè moltes persones, com ell, es poguessin formar. Francesc Xavier Verdalet, un company de promoció, recorda que se sentien «alhora com a "conillets d'Índies", per allò de ser els primers del món a cursar estudis universitaris mitjançant internet, i uns privilegiats, per haver estat seleccionats entre un munt de peticions per fer-ho».

Una universitat transformadora

La Universitat té un model d'aprenentatge que posa l'estudiant al centre i que busca una millora constant de les seves competències, i l’acompanya en tot moment amb l'expertesa del professorat. En aquests 25 anys, la UOC ha esdevingut un referent en aprenentatge en línia i s'ha situat entre les 150 millors universitats joves del món i la millor universitat en línia d’Iberoamèrica segons la prestigiosa revista britànica Times Higher Education.

Es tracta d'un model educatiu que està en evolució constant gràcies a l'eLearn Center, un centre d'innovació en l'aprenentatge en línia creat el 2009 per promoure la millora contínua i l'evolució del model educatiu a partir del coneixement generat per la investigació i la pràctica sobre l'aprenentatge en entorns virtuals, en col·laboració estreta amb el professorat.

En època de pandèmia, aquesta expertesa en aprenentatge en línia (e-learning) ha contribuït a l'adaptació a l'entorn en línia de més de 9.000 professors d'escoles, instituts i universitats presencials. Al llarg de dos mesos, el professorat de la UOC va impartir 24 seminaris web en obert per cooperar amb el col·lectiu de docents hispanoparlants per tal d’acabar el curs passat de manera no presencial. Les xifres demostren el gran èxit d'acollida d'aquesta iniciativa: més de 34.000 espectadors de més de 70 països van seguir en directe les ponències, i prop de 10.000 es van inscriure als seminaris web del cicle. La meitat dels participants provenien de l'Estat espanyol, seguits de països de l'altra banda de l'Atlàntic, com ara Colòmbia, l'Equador, Mèxic, el Perú, l'Argentina, Xile i Veneçuela.

La Universitat ofereix titulacions en català i espanyol, i també algunes en anglès. Es tracta d'una «oferta formativa molt diversa que s'adapta a les necessitats d'aprenentatge al llarg de la vida, acreditada per les agències de qualitat i que segueix els estàndards del sistema universitari europeu», explica el vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés.

Una universitat compromesa

Aquest sentit de responsabilitat també queda palès en el compromís d'integrar els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) definits a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. «Necessitem que la transformació digital estigui orientada a favor de les persones, de la prosperitat, del planeta, de la participació, de l'equitat i de la pau», explica la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez.

Garantir l'educació superior de qualitat per a tothom és un dels motors de la UOC. Per això, la Universitat treballa amb altres sistemes universitaris del món, com ara de Mèxic, Xile, l'Equador o Jordània, perquè desenvolupin els seus propis sistemes reguladors que assegurin la qualitat de l'educació en línia i que permetin ampliar l'accés i la cobertura als estudis superiors. Precisament, per garantir l'equitat en l'accés a la universitat, des del 2017 s'han atorgat 159 beques pròpies a persones refugiades i també s'han ofert beques amb institucions i organismes internacionals, com ara la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), l'Organització dels Estats Americans (OEA), la Secretaria d'Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació de l'Equador (SENESCYT) o ICETEX, que faciliten la formació al llarg de la vida al continent americà.

Una universitat investigadora

La recerca de la UOC «contribueix als reptes als quals s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un enfocament específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital», explica la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Marta Aymerich.

Des del 2014, han augmentat les publicacions científiques i la visibilitat, tant en termes de publicacions en obert com d'articles indexats, s'ha més que duplicat. També s'ha duplicat la captació de fons per a recerca i innovació, que se situa entre els quatre i els cinc milions d'euros anuals.

El primer centre de recerca, l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), es va crear el 1999 sota la direcció del sociòleg i actual ministre d'Universitats Manuel Castells. Avui dia hi ha onze grups de recerca avaluats per un comitè científic extern.

Un altre dels eixos estratègics en recerca de la Universitat és la salut digital. Per això l'any 2017 es va crear l'eHealth Center, un centre acadèmic obert al món i transdisciplinari que genera, transfereix i intercanvia coneixement en salut digital per capacitar i empoderar la ciutadania i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut.

Amb tot, la UOC ha estat reconeguda com la primera universitat en línia capdavantera en recerca segons el Ranking CYD 2020, que avalua les universitats espanyoles amb indicadors de rendiment.

Una universitat connectada

La UOC facilita la formació al llarg de la vida perquè els professionals s'adeqüin al nou context laboral canviant. «Apostem per una visió àmplia del suport a la promoció personal i professional que faci que el coneixement fructifiqui, també, en forma d'inserció laboral», explica la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, Àngels Fitó.

Precisament l'U-Ranking 2020, de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), constata que la UOC obté uns resultats excel·lents en la seva taxa d'afiliació i en la base mitjana de cotització de la seva comunitat de graduats i graduades (que situa en 32.559 euros, la més alta de totes les universitats analitzades).

A més, disposa de UOC Corporate, que acompanya les empreses en el creixement dels seus professionals perquè puguin superar els reptes de negoci als quals s'enfronten i puguin transformar les seves organitzacions. Més de 80 empreses, entre les quals hi ha Leche Pascual, Banc Sabadell i Grup Catalana Occident, ja han confiat la formació dels seus treballadors i treballadores a la UOC.

Una universitat sense afany de lucre

La UOC naixia l'any 1995 impulsada pel Govern de Catalunya per proporcionar accés a l'aprenentatge al llarg de la vida. La proposta de Llei de reconeixement de la UOC va rebre llum verda per unanimitat del Parlament (Llei 3/1995, del 6 d'abril).

La UOC és una fundació sense ànim de lucre, amb un mandat públic i amb una vocació de servei públic. Els darrers sis anys ha experimentat un creixement sostingut que ha permès ampliar l'oferta acadèmica i millorar-ne la qualitat.

Aquest 2020, «tot sembla indicar que anem cap a un escenari en el qual complirem les previsions pressupostàries i, fins i tot, podem tenir un impacte positiu en el capítol d'ingressos», diu Antoni Cahner, gerent de la Universitat.

Una universitat amb història

Al llarg d'aquest quart de segle, la Universitat ha tingut al capdavant tres rectors: Josep A. Planell (2013-actualitat), Imma Tubella (2005-2013) i Gabriel Ferraté (1995-2005). I s'ha donat la màxima distinció acadèmica, el doctorat honoris causa, a Mary Beard (2019), Manuel Borja-Villel (2018), Alejandro Jadad (2018), Hanna Damásio (2012), Aina Moll (2012), Brenda M. Gourley (2011), Sir Timothy Berners-Lee (2008), Alain Touraine (2007), William J. Mitchell (2006), Jordi Pujol (2006), Tony Bates (2005) i Josep Laporte (2003).

Un vicepresident del MIT inaugurarà el 25è. curs de la UOC

El tret de sortida del 25è. aniversari tindrà lloc el 21 d'octubre a les 16.00 h, amb la lliçó inaugural en línia a càrrec de Sanjay Sarma, professor d'Enginyeria Mecànica i vicepresident d'Aprenentatge Obert a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Tothom la podrà seguir en directe amb inscripció prèvia.

Enllaços relacionats:

Web dels 25 anys

Actualitat de la commemoració institucional del 25è. aniversari de la UOC