El 'workation' i el 'coliving', les tendències laborals que deixa la pandèmia

La crisi de la COVID-19 ha impulsat, sens dubte, el teletreball. Molts treballadors es van acomiadar de l'oficina al març i no hi tornaran en molt de temps. Això ha afectat econòmicament el sector immobiliari, però també ha creat noves tendències laborals i residencials. «A curt termini, aquesta situació de confinament ha fet canviar la mentalitat de molta gent respecte a l'habitatge; moltes persones estan valorant (les que poden) on volen viure i en quin tipus d'habitatge i població», afirma Xavier Anzano, professor col·laborador del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC. Això ha implicat que moltes poblacions hagin viscut un repunt en el nombre d'habitants i d'empadronaments, i alguns habitatges han passat de ser segones residències a ser habitatges habituals. «El teletreball pot contribuir a repoblar algunes zones rurals del nostre país: per al treballador suposa aconseguir un nivell de vida molt més sostenible i n'impulsa molt més la resposta des del punt de vista psicoemocional», afirma Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en benestar laboral.

No solament algunes segones residències s'han convertit en primeres opcions. Aquesta crisi també ha afectat el preu del lloguer i els pisos turístics: n'hi ha molts que ho han deixat de ser. Segons el portal immobiliari pisos.com, a l'agost el preu del lloguer va baixar sensiblement respecte al mateix mes de l'any passat en ciutats com Barcelona, València, Palma o Madrid. A la capital de l'Estat espanyol, per exemple, va caure un 2,67 %. De la mateixa manera, el 20 % de l'oferta de lloguer turístic de l'Estat ja ha canviat a residencial.

El workation, sumar treball i vacances

Intentar unir teletreball amb un estil de vida més saludable o amb una qualitat de vida millor ha portat a allò que es coneix com a workation. De la suma de work ('treball') i vacation ('vacances') neix aquesta tendència que permet traslladar el treball remot a llocs més relaxants que el propi habitatge. Des d'illes fins a pobles perduts, no solament empreses de lloguer d'habitatges, com Booking, s'han sumat a aquesta tendència, sinó que algunes de les grans companyies hoteleres del món, com Marriott International, ja ho estan oferint. Habitacions amb facilitats i instal·lacions per teletreballar, espais dissenyats per fer videotrucades i un bon servei gratuït de wifi són alguns dels canvis. Els hotels busquen atreure empleats i alts directius que vulguin unir teletreball i plaer, i alguns ofereixen també paquets d'educació a casa (homeschooling) per tenir ocupada la canalla mentre es teletreballa. «Sempre que es presenta un problema apareix una oportunitat: un hotel pot oferir altres alternatives i vincular el treball amb el lleure», explica Fernández Jaria.

No solament s'hi han sumat les cadenes hoteleres, aquesta oferta ja l'han engegat països com Barbados i Bermudes, que ofereixen visats de residència de fins a dotze mesos a tothom que vulgui teletreballar des d'aquestes dues illes del Carib. «Es tracta de reconvertir l'oferta per donar sortida a una demanda cada vegada més creixent de poder treballar en diferents espais amb comoditat i alhora a prop d'altres persones, generant sinergies diferents; això es pot convertir en una oportunitat per veure com podem fer transitar el nostre negoci cap a noves direccions», adverteix Fernández Jaria.

Teletreballar fora de casa, té efectes positius

A l'Estat espanyol, per exemple, la firma Belvilla ofereix viles a Dénia, Xàbia o Altea, àmplies per llogar, amb piscina exterior, bones vistes i wifi. Però, què té de positiu utilitzar les segones residències com a espai de treball?

En primer lloc, és una manera de potenciar el turisme laboral. «Consisteix a utilitzar àrees que habitualment estan despoblades i infrautilitzades donant-los un altre sentit», afirma Fernández Jaria. La segona és que es potencia l'economia i provoca un treball menys estacional en àrees turístiques. «I, per a l'empleat, associar el treball a un espai agradable, vinculat a temps de qualitat o d'oci influeix directament en la motivació, en les ganes de treballar i en la vinculació amb allò que s'està fent, i això afecta directament la productivitat», explica l'expert. De fet, segons un informe recent de Cigna fet en diferents països incloent-hi l'Estat espanyol, el 79 % dels treballadors que teletreballa pateix la síndrome de la connexió permanent (always on), cosa que coincideix amb l'auge del treball remot a causa de la pandèmia. Segons l'estudi, el 45 % dels espanyols en actiu reconeix patir estrès relacionat amb la feina. «El teletreball pot ser un factor de benestar, però també té arestes que poden conduir a l'estrès i a l'esgotament emocional fruit de la hiperconnexió», afirma Fernández Jaria, que adverteix que «aprendre a treballar de manera segura, potenciar la desconnexió digital des de l'empresa i practicar el workation pot ser una molt bona estratègia per reduir el desgast professional i emocional».

A més, pot ajudar a revitalitzar l'Espanya buidada. Per a l'expert, «utilitzar les segones residències com a àrea de treball pot ser el pas previ perquè aquestes residències passin a ser el primer habitatge i es contribueixi, d'aquesta manera, a un reequilibri de la població en aquest país». Actualment, un 16% de la població viu en àrees rurals; entre els anys 2000 i 2018 gairebé 900.000 persones van deixar el camp per traslladar-se a les ciutats. «Ara ens trobem en una situació que pot provocar un canvi important en la redistribució de la població», explica Fernández Jaria. «El teletreball ens pot oferir un nou model de redistribució de les persones, sempre que es treballi per millorar la connectivitat. No hi ha cap dubte que treballar i viure en àrees rurals és molt més saludable i sostenible», afegeix.

«Però si la pandèmia no dura gaire, aquestes coses s'oblidaran i entraran en joc altres prioritats, com ara el transport i la connexió, perquè aquesta situació de confinament és anormal», afirma Anzano Bergua, expert en habitatge. 

De Silicon Valley arriben els coliving

Un altre dels fenòmens residencials que comencen a despuntar és el coliving, que permet teletreballar i compartir aquest espai amb altres individus i aconseguir un cert lleure i una xarxa de contactes. És una manera similar al workation que es pot practicar en un hotel però sense estar sol i en què, a més, es poden crear relacions professionals. En general s'ofereix un lloguer tancat, un pis moblat, amb flexibilitat de dates (permet anar renovant el contracte mes a mes) i totes les despeses i serveis inclosos (wifi, terrassa, piscina si en té), i el poden compartir des de cinc persones fins a cinquanta. A Anglaterra, Alemanya o els Estats Units, aquest model està molt establert, i sembla que s'obre espai a l'Estat espanyol, a Barcelona, Madrid, Xàtiva, Las Palmas, Fuerteventura, València, Galícia... Hi ha nombrosos exemples de coliving.

Aquest fenomen va sorgir a la zona de Silicon Valley, on arribaven molts joves amb intenció de començar les seves carreres tecnològiques i trobaven dificultats per aconseguir habitatges assequibles, així que molts van decidir llogar conjuntament i es van convertir en laboratoris d'idees i comunitats professionals.

«És l'efecte d'una situació de carestia de lloguer, que provoca que la gent s'hagi d'emancipar no de manera total, sinó amb desconeguts i desconegudes. És una manera de dignificar la situació: la manera tradicional es feia per diverses afinitats, per un desplaçament per feina i estudis, i ara per assumir les despeses que una persona sola no pot assumir, sobretot pel parc de lloguer», adverteix Anzano Bergua.

Així i tot, els colivings es descriuen com a espais de comunitat, de treball en xarxa (networking), de coneixement compartit i de sinergies professionals, cosa que es podria assimilar als habitatges col·laboratius (cohousing), encara que per a l'expert disten molt unes de les altres. «Els habitatges col·laboratius són un altre model, es tracta d'una cooperativa de persones i famílies que conviuen en el mateix edifici i tenen diferents habitatges. La propietat pot ser en cooperativa de propietat, cessió o lloguer, és clarament social i no especulatiu. A més, es tracta d'un model d'estades molt més estables i permanents, a mitjà i llarg termini», explica Anzano Bergua. El coliving, en canvi, es practica per a estades curtes, on es comparteix un sol habitatge que es lloga a un propietari, amb gent generalment més jove (mil·lennistes sobretot) que són nòmades digitals, amb comunitats especialitzades i generalment en espais més urbans que els habitatges col·laboratius, que se situen més a prop de la natura.