Dotze professors especialitzats en ensenyament digital publiquen un decàleg per a la millora de la docència en línia

Una setmana després de la tornada a l'escola, a la Comunitat de Madrid ja hi havia 168 aules en quarantena, un 0,5 % del total, segons les dades que oferia llavors el viceconseller de Salut Pública i Pla COVID-19. Era la confirmació del que esperaven els experts: un curs escolar intermitent en què la presencialitat no sempre serà possible. Com es pot afrontar aquesta situació des de la comunitat educativa? La resposta arriba en format de llibre. Amb el títol Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per educar en contextos presencials discontinus, la UOC acaba d'editar un llibre gratuït en obert amb la intenció de posar a disposició de tota la comunitat educativa el coneixement que dotze docents amb una llarga experiència en docència en línia han anat adquirint al llarg de la seva carrera.

«El volíem compartir amb tota la comunitat educativa perquè consideràvem que podíem oferir als docents de tots els nivells la nostra experiència de més de 25 anys en l'ús, el disseny, l'aplicació, l'avaluació, l'anàlisi i el desenvolupament de l'ensenyament en línia», explica el coordinador del llibre, Albert Sangrà, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya.

I és que, com recorda el docent, el confinament pel qual vam passar entre el març i el juny va deixar en evidència que no estàvem preparats per a la situació d'emergència educativa que vivim. Per primera vegada en la història, l'escola i la universitat deixaven de ser presencials temporalment «sense que ningú esperés que una cosa així pogués passar mai», recorda. I, tot i que la capacitació en competència digital no era ni de bon tros la ideal, tots els professors van haver de fer front a la nova situació com van poder. «El que observem és que es demanava gairebé de manera desesperada suport, ajuda i consell sobre com s'havia de gestionar aquesta situació», recorda. Una mostra d'això és que més de 9.000 professors de 47 països van seguir la iniciativa engegada pel professorat de la UOC, que durant els mesos d'abril, maig i juny va impartir una proposta formativa d'emergència per acompanyar el professorat en la transició forçada a la docència no presencial.

Canvi d'escenari

Durant aquells mesos hi va haver centres que van afrontar la situació amb una sèrie de pràctiques que no eren les més adequades, com ara anar encadenant classes virtuals mitjançant videoconferències des de les 9 fins a les 12.30 h, amb els infants asseguts sense poder-se aixecar perquè passaven d'una lliçó a una altra, d'una assignatura a una altra i d'un professor a un altre. D'aquí que en el llibre es proposin pautes per evitar reproduir exactament les classes presencials en un context virtual, ja que s'ha demostrat que aquesta pràctica és poc eficaç.

«No es tracta de fer docència de la mateixa manera que l'estem fent, només digitalitzant-la, sinó d'adaptar-la a un context diferent, que és aquest context no presencial», aclareix Albert Sangrà, director acadèmic de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social. A més, Sangrà explica que si un professor no pot impartir igual una classe presencial en una aula d'una escola que en un camp obert, sota un arbre —perquè el context és completament diferent, els recursos són diferents i la relació que s'estableix amb l'estudiant també és diferent—, quan canviem un context presencial per un context virtual, «també estem canviant l'escenari i, per tant, la manera d'ensenyar, de transmetre i de relacionar-se és diferent».

És per això que es plantegen canvis en el disseny del curs, la proposta d'activitats, el tipus d'avaluació, el treball col·laboratiu, la tipologia d'interacció i dinamització o la manera de generar actituds crítiques entre els estudiants cap al que és digital. Com explica el coordinador del llibre, es tracta d'aprofitar tot el potencial d'un entorn digital i minimitzar el fet que el docent no sempre pugui ser davant dels estudiants presencialment, cosa «que ja sabem que pot ser ideal, però que, com ens ha demostrat aquesta pandèmia, de vegades no serà possible i haurem d'activar altres mecanismes que és important que dominem», afirma el professor de la UOC.

Com avaluem?

Un dels elements clau en aquest tipus de context és la forma d'avaluació. Com expliquen els autors de Decálogo para la mejora de la docencia online, hi ha moltes alternatives diferents d'avaluació. I en un entorn d'aquestes característiques, l'ideal és tenir totes les fonts d'informació possibles sobre la formació. Per això, aconsellen diversificar al màxim els mecanismes de recollida de dades per a l'avaluació, i que en lloc d'un únic examen final l'avaluació sigui contínua, que serveixi perquè l'estudiant identifiqui els seus punts febles i els pugui millorar, i que hi hagi molts mecanismes de recollida per a l'avaluació (proves objectives senzilles, treballs, activitats en grup…). «Aquesta diversitat ajuda a aplicar una avaluació més justa i més equitativa, perquè tenim menys risc d'equivocar-nos», recorda Albert Sangrà, membre del grup de recerca Edul@b de la UOC.

Pel que fa a les activitats en línia, també fonamentals per a la formació, la proposta és preparar els estudiants per als moments no presencials que hi pugui haver. És a dir, cal intentar que els estudiants es familiaritzin amb els continguts quan no puguin seguir les classes de manera presencial, però també cal fomentar la interacció amb companys i professorat. I durant les classes amb el docent, han d'aprofitar per qüestionar, aprofundir o consolidar coneixements nous. Quan la presencialitat no sigui possible, es recomana combinar sincronia i asincronia en l'entorn digital.

L'objectiu principal és dissenyar programacions que incloguin la formació en els dos entorns —presencial i virtual— i establir els vincles que permetran enllaçar les activitats que es facin en un entorn i en l'altre. D'aquesta manera la presencialitat i la virtualitat s'entrelligarien de manera fluida. «Si els estudiants no poden anar als centres educatius, caldrà que els centres vagin fins als estudiants», afirma Sangrà.