L'ús de videojocs durant la infància millora la memòria de treball anys més tard

Diversos estudis han demostrat que l'ús de videojocs provoca canvis estructurals i funcionals al cervell, com ara l'augment de la mida d'algunes regions o l'activació de regions responsables de l'atenció i de les habilitats visuoespacials. Una nova recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va un pas més enllà i revela que alguns canvis cognitius es podrien produir fins i tot anys després d'haver deixat de jugar a videojocs.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi que publica la revista Frontiers in Human Neuroscience i en el qual van participar 27 persones d'entre 18 i 40 anys amb experiència en aquesta mena d'entreteniment audiovisual i sense.

"Aquells que van ser jugadors habituals de videojocs abans de l'adolescència, encara que actualment ja no ho siguin, van mostrar un rendiment més alt en tasques de memòria de treball, que impliquen la retenció i la manipulació d'informació a la ment per produir un resultat", assenyala Marc Palaus, doctorat a la UOC.

L'article científic és fruit de la tesi doctoral de Palaus, dirigida per Elena Muñoz i Diego Redolar, investigadors del grup Cognitive NeuroLab, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Tots tres són coautors de l'estudi juntament amb Raquel Viejo, investigadora del mateix equip.

Els resultats de l'article mostren que els participants que no tenien experiència primerenca en videojocs no es beneficiaven d'una millora a l'hora de processar i inhibir estímuls irrellevants. De fet, eren més lents que els qui havien jugat a videojocs quan eren petits, cosa que concorda amb estudis previs.

A més, "les persones que durant la infància eren jugadores habituals de videojocs tenien un rendiment inicial més alt a l'hora de processar objectes en 3D, encara que aquestes diferències es mitigaven després del període d'entrenament en videojocs, quan els dos grups acabaven rendint a un nivell similar", puntualitza Palaus.

Combinació amb estimulació magnètica transcranial

L'estudi va durar un mes i els autors van analitzar les habilitats cognitives dels participants, inclosa la memòria de treball, tres vegades: abans de començar l'entrenament amb videojocs, en acabar-lo i al cap de quinze dies. El videojoc que van fer servir va ser Super Mario 64 de Nintendo.

La recerca també va incloure deu sessions d'estimulació magnètica transcranial, un tipus d'estimulació cerebral no invasiva que modifica l'activitat cerebral de manera temporal a través de la pell, sense que calgui accedir físicament al teixit cerebral.

"Fa servir ones magnètiques que, aplicades damunt la superfície del crani, són capaces de provocar corrents elèctrics sobre les poblacions de neurones subjacents que en modifiquen l'activació", explica Palaus.

Els investigadors volien esbrinar si l'ús combinat de videojocs i aquest tipus d'estimulació millorava el rendiment cognitiu, però no va ser així. Les causes poden ser diverses, com ara que els paràmetres de l'estimulació eren molt experimentals.

"Ens vam proposar l'objectiu d'aconseguir canvis que fossin duradors. En situacions normals, la durada dels efectes d'aquesta estimulació pot ser de mil·lisegons a desenes de minuts. Nosaltres volíem aconseguir una millora del rendiment en certes funcions cerebrals que sobrepassés aquest límit temporal", indica l'investigador.

Potencien les capacitats cognitives

En aquest cas, el videojoc que es va fer servir va ser una aventura gràfica amb plataformes en 3D, però hi ha molts gèneres d'aquest tipus d'entreteniment audiovisual que influeixen de manera diferent sobre les funcions cognitives.

Segons Palaus, el que comparteixen la majoria de videojocs és la presència d'elements que inciten a continuar jugant i una corba creixent de dificultat que provoca que l'activitat sigui constantment un repte. "Amb aquests dos elements n'hi ha prou per crear una activitat atractiva i motivadora que, al seu torn, requereixi un ús constant i intens dels nostres recursos cerebrals", afirma l'autor.

"Els videojocs són la recepta perfecta per potenciar certes capacitats cognitives pràcticament sense que ens n'adonem", afegeix. No obstant això, el científic recorda que aquestes millores influeixen de manera limitada sobre el rendiment en activitats que no siguin jugar a videojocs, com passa amb la majoria d'entrenaments cognitius.

Article de referència

Palaus, M.; Viejo-Sobera, R.; Redolar-Ripoll D.; Marrón E. M. (2020). Cognitive Enhancement via Neuromodulation and Video Games: Synergistic Effects?. Frontiers in Human Neurosience. doi: 10.3389/fnhum.2020.00235.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a resoldre els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels 7 estudis de la UOC i 3 centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.