La flexibilitat i la digitalització són les claus de la recuperació de l'economia post-COVID-19

La pandèmia de la COVID-19 està fent estralls en la gran majoria d'economies mundials, però hi ha països com l'Estat espanyol especialment damnificats. Les darreres previsions publicades per l'FMI dibuixen un escenari pitjor de l'esperat, amb una caiguda de la producció espanyola que pot superar el 12,8 % del PIB. El pes elevat de sectors com el turisme en aquest país, bloquejat per les restriccions a la mobilitat, està provocant que l'impacte sigui molt per sobre de la caiguda del 4,9 % prevista per l'organisme internacional amb vista al 2020. «El balanç als Estats Units i la zona euro serà clarament negatiu, mentre que les zones en desenvolupament, especialment Àsia, s'espera que liderin la recuperació econòmica post-COVID-19», considera Joan Torrent, catedràtic d'Economia i professor i investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

La protecció del treball durant la pandèmia i la seva reassignació durant la recuperació seran factors clau, segons apunta Torrent. I és que, segons dades relatives als Estats Units, les empreses no tenen intenció de tornar a contractar una tercera part dels treballadors que han acomiadat durant la pandèmia. L'economia mundial ja té experiència en gestió de crisis globals i, per tant, ja es compta amb respostes com «protegir i capitalitzar els trams empresarials i de persones més perjudicats». Ara bé, aquesta no és una crisi normal i tindrà un conjunt d'afectacions que, «per la seva novetat, no tenim encara prou aparell econòmic per entendre-les», assegura Torrent. Nova normalitat, nova economia.

Un dels efectes nous que destaca Torrent és l'acceleració dels temps econòmics: les primeres vuit setmanes de crisi van emportar-se gairebé una quarta part del teixit laboral dels Estats Units. Aquesta virulència és «incomparable amb cap altra crisi coneguda», sentencia el catedràtic. Aquest deteriorament, que s'explica per l'aturada econòmica dràstica i per les restriccions de mobilitat, evidencia que els sectors que s'han mostrat més flexibles per fer teletreball han estat els menys afectats per la crisi.

Invertir en formació i un nou contracte social

Aquesta realitat denota la «importància absoluta de la transformació digital com a instrument, no ja per a una crisi menys dura, sinó com a element imprescindible per competir en la nova onada post-COVID-19», vaticina Torrent. La fita de la transformació digital ve de llarg i comporta molts reptes, perquè «parteix de tecnologies diferents, usos diferents i genera efectes socials i econòmics diferents». Però el repte més important per a tothom és poder mobilitzar les capacitats de cada empresa perquè la transformació digital tingui «efectes positius i, sobretot, duradors».

Per assolir aquesta fita, Torrent assegura que la «reorganització de l'economia i les empreses és clau, ja que la transformació digital per si sola no salvarà dels efectes de la crisi». Això exigeix formar i preparar culturalment la societat perquè sigui capaç d'interactuar amb les noves tecnologies i d'estar «prou empoderada per veure'n els límits i els excessos», adverteix el catedràtic. En aquesta nova economia, l'esperit crític ha d'estar «a l'ordre del dia perquè el talent pugui aflorar sense problemes i això només és possible amb un nou contracte social que canviï la competitivitat per la governança col·laborativa».

Aquesta capacitació que proposa Torrent va «molt més enllà» de les competències digitals bàsiques i de l'organització actual de les institucions educatives. És a dir, el futur en la formació digital demana canviar els models d'ensenyament tradicionals: «flexibilitat, rapidesa i orientació a resultats del moment» són les claus que, segons el catedràtic, cal aplicar per a una bona formació en TIC. D'altra manera, «no s'aprofita tot el potencial de la tecnologia per a l'aprenentatge».

Remotitzar i digitalitzar el turisme

Però si la capacitat d'adaptació a aquesta digitalització determinarà la magnitud de la crisi i la solidesa de la recuperació, què passa amb aquelles economies, com l'espanyola o la catalana, fonamentades en gran manera en sectors com el turisme o els serveis? Per començar, Torrent assegura que «la tecnologia és un instrument, no un objectiu, i que el ventall és tan ampli que no hi ha cap activitat econòmica que no tingui unes tecnologies idònies per transformar-se».

El catedràtic assegura que la flexibilització del turisme té a veure amb molts factors: «cal que es comencin a imaginar models que combinin presencialitat i virtualitat». En aquest nou escenari, tecnologies com la realitat virtual o augmentada entrarien en joc. També es planteja explotar el vincle amb altres activitats vinculades a la cultura, la gastronomia o els esports. En altres paraules, Torrent proposa que els turistes deixin de ser «persones que viatgen físicament i començar a pensar en ells com qui té un vincle emocional amb un territori que es pot mantenir gràcies a les eines que ofereix la digitalització».

Aquest seria un gran canvi per al sector turístic, però «la profunditat de la recuperació depèn de la profunditat de la transformació digital», assegura Torrent, que adverteix, tanmateix, que «per optimitzar el retorn d'aquesta digitalització, cal encertar plenament en els canvis i les reorganitzacions». En aquesta línia, el catedràtic apunta que l'economia catalana o espanyola necessita una «reorganització completa». «Cal reestructurar els principis, les estratègies i cultures empresarials per adaptar-les al procés de transformació digital». I, una vegada aquí, cal assegurar una innovació constant. Una situació que Torrent assegura que és «molt lluny de la realitat actual». 

És per això que el catedràtic no es mostra optimista a curt termini. «Els estralls de la crisi s'enquistaran més enllà de l'estiu i romandran bosses de desigualtat i informalitat», alerta. Tot i això, confia en les ajudes europees, que considera «vinculades clarament a una capitalització eficient de l'economia que no hauria de repetir errors del passat». Cal estar atents, diu, al model econòmic en què s'inverteixin aquests diners, perquè «la reorganització depèn de nosaltres i de la capacitat de mobilitzar lideratges i acords transversals», apunta.

^{Article relacionat:}

^{«Economia post-COVID-19: reestructuració o reconfiguració?». Blog dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC}

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}