Més de 600 estudiants de la UOC defensen el seu treball final de manera virtual, síncrona i pública arran de la COVID-19
Aquest final de semestre, 640 estudiants de sis màsters universitaris de la UOC han defensat el seu treball final per videoconferència i de manera síncrona i pública. Es tracta d'una prova pilot que s'ha dut a terme arran de la COVID-19. L'equip humà que l'ha fet possible destaca l'esforç tecnològic i organitzatiu que hi ha al darrere, la bona predisposició de l'estudiantat per adaptar-se al canvi i el poc marge de temps que s'ha tingut per fer-la realitat.Dins del context del model d'ensenyament en línia de la UOC, «ja teníem experiències prèvies en defenses síncrones mitjançant videoconferència des de feia alguns semestres. Això va permetre verificar ràpidament la idoneïtat d'aquesta pràctica i garantir els estàndards de qualitat universitària que ens demanava l'AQU», explica el vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés.
Les sessions, virtuals i en temps real, s'han obert als membres de la comunitat UOC que hi han volgut assistir com a oients. Durant la sessió de defensa, s'ha establert un intercanvi de preguntes i respostes en directe entre els membres de la comissió avaluadora i l'estudiant, amb l'objectiu d'avaluar el treball final de màster.
El valor de les defenses síncrones
Segons la directora del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, Elisenda Estanyol, per a l'estudiant fer l'avaluació del seu treball final de màster incloent-hi les sessions amb la comissió avaluadora significa, «primer, haver de demostrar les seves competències d'expressió oral i el domini de l'objecte d'estudi, ja que cada membre de la comissió li trasllada una pregunta que ha de respondre de manera síncrona». Afegeix que també és «un reconeixement a la feina feta durant tot el semestre per l'estudiant, ja que durant la sessió pot comprovar com els diferents membres de la comissió avaluadora també li fan suggeriments i comentaris que, si vol, pot incorporar i aplicar al món professional».
Estanyol comenta que «en la majoria dels casos, també és la culminació del màster, per la qual cosa també és un moment emotiu, en què l'equip avaluador li pot traslladar a l'estudiant la seva felicitació per tot l'esforç que ha fet». La professora explica que «els estudiants han respost molt bé i que, en general, han fet unes defenses excel·lents, cosa que demostra que s'han preparat a consciència per a l'ocasió».
La gestió dels calendaris de les comissions avaluadores ha significat un esforç addicional per als estudis, ja que ha comportat l'organització en poques setmanes d'una gran quantitat de sessions, que, en moltes ocasions, han transcorregut en paral·lel i que impliquen una gran quantitat de tutors, avaluadors externs i professors responsables d'assignatura. La comunicació amb els estudiants i amb tots els membres de cada comissió avaluadora s'ha fet automàticament per correu electrònic i també amb cita al Google Calendar.
El resultat d'un pla de desenvolupament tecnològic i del treball en equip
Per garantir el bon funcionament de les defenses, ha calgut un pla de desenvolupament tecnològic. Segons el cap de projectes de l'Àrea de Tecnologia, José Manuel Santos, els reptes tecnològics principals estaven relacionats amb el «desplegament de l'aplicació en un entorn en núvol, amb integracions complexes amb diferents sistemes, com ara Blackboard Collaborate o Google Calendar». Santos afegeix que es va fer «amb un calendari molt ajustat, sense marge de maniobra i amb coincidència temporal amb el projecte de proves virtuals».
Des del punt de vista tecnològic, s'ha treballat per poder disposar d'un repositori amb les dades necessàries per gestionar la infraestructura, una eina de videoconferència síncrona que permetés dur a terme les defenses, un sistema de gestió d'horaris i un web informatiu per publicar-hi la informació necessària.
Darrere de les defenses síncrones hi ha moltes hores de planificació, coordinació i treball en equip. Una de les persones d'aquest equip és Sergi Martínez, de Serveis de Campus. Explica que durant la realització del projecte «s'ha fet una bona feina entre tots els equips participants, mantenint totes les parts implicades contínuament mitjançant formacions i el pla de comunicació i fent participar estudis i equips de gestió en la definició de funcionalitats i proves de l'eina».
Un dels resultats d'aquest projecte és el web Les defenses dels treballs finals de la UOC, on es podien consultar les defenses programades i accedir-hi. «Un dels punts clau, que ens demanava l'AQU, era garantir que les defenses fossin públiques. Per aconseguir-ho calia disposar d'una plataforma a la qual qualsevol membre de la comunitat pogués accedir com a oient», explica Laura Castillo, de Serveis de Campus. «El web actual té format beta i al llarg del pròxim curs esperem incorporar millores en la cerca i visualització de les defenses».
Un altre punt clau del projecte ha estat la comunicació, tant amb estudiants i amb el personal docent col·laborador com amb els diferents equips que han format part del programa pilot. «Era molt important garantir que els estudiants entenguessin el procés i rebessin la informació en el moment oportú. Per això ara també és clau el monitoratge de les defenses per detectar oportunitats de millora».
Els treballs finals i el model pedagògic de la UOC
La UOC ha treballat en els darrers anys per definir un marc de referència per al disseny i la coordinació docent d'assignatures de treball final que fos coherent amb el model pedagògic de la Universitat i que, alhora, prengués com a referència les publicacions de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Durant dos anys, un grup de treball metodològic format per professorat propi i membres de l'Oficina del Vicerectorat, de l'eLearn Center i de la Biblioteca ha anat definint el model pedagògic dels treballs finals de la UOC.
Els sis màsters que han defensat així els treballs finals han estat el d'Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies; Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments; Nutrició i Salut; Treball Social Sanitari; Advocacia, i Drets Humans, Democràcia i Globalització. La iniciativa ha tingut tan bona acollida que la Universitat té la intenció que, de manera progressiva i esglaonada, totes les defenses dels màsters universitaris es facin d'aquesta manera.
Per primera vegada a la UOC, una tesi es defensa en línia
L'estudiant de l'Escola de Doctorat de la UOC Mitchell Peters va defensar amb èxit i en línia la seva tesi doctoral, The Contribution of Lifelong Learning Ecologies in Online Higher Education: Graduate Student Learning Across Contexts, i va obtenir una qualificació d'excel·lent cum laude. És la primera vegada en la història de la Universitat que es fa una defensa de tesi completament en línia. L'acte es va dur a terme seguint tots els estàndards de qualitat. A la defensa, celebrada el 3 de juliol, hi van assistir més de quaranta persones, que es van connectar des de nombrosos països, com ara les Filipines, Xile, Colòmbia, l'Estat espanyol, el Japó, el Canadà o el Regne Unit.
Contacte de premsa
-
Redacció