TikTok, el bressol de l'activisme polític

Al míting de Tulsa de Donald Trump hi van assistir unes 6.200 persones —menys d'un terç de les que cabien al pavelló— i va ser considerat un fracàs. De fet, el discurs a l'exterior del president es va anul·lar per la falta de públic. La convocatòria havia de mobilitzar 19.000 persones, però s'hi van sumar una sèrie de factors: el fet d'organitzar un míting en plena pandèmia de la COVID-19 i en un moment de baixa popularitat de Trump, les disputes pel moviment Black Lives Matter i una mobilització mundial de trolejada de registres d'assistència per part de molts usuaris de TikTok van ser alguns dels detonants decisius d'aquest fracàs. «S'ha fet evident que TikTok és una eina comunicativa molt eficaç; a més, els usuaris més joves mostren cada vegada més sensibilitat política», afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Segons el Pew Research Center, més de la meitat de la Generació Z va afirmar que havia votat en les eleccions de 2018 a Estats Units i es preveu una tendència similar per les de 2020, on 47 milions de joves d’entre 18 i 29 anys hi podran participar.

«El fet que TikTok sigui un espai d'expressió política i activisme és una evolució cap a la maduresa. Totes les xarxes socials maduren i en algun moment d'aquest trajecte es converteixen en eines de ciberactivisme», explica Miquel Pellicer, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. La xarxa TikTok sembla haver evolucionat dels vídeos musicals amb filtres i coreografies impossibles cap a altres temàtiques. Segons Lalueza, aquesta maduresa també s'explica per un ús més ampli d'aquesta xarxa per part d'altres col·lectius. «Continua essent una aplicació relativament jove en què domina el bonrotllisme, però ha assolit una massa crítica d'usuaris que dificulta aquesta uniformitat fundacional. Amb tants milions de persones emprant TikTok, ja hi ha lloc per a usos molt més diversos, i això inclou el ciberactivisme i la ideologització de continguts», afirma.

Aquesta mateixa evolució l'han viscut altres xarxes socials, com ara Facebook, Twitter o Instagram. «No és una qüestió de novetat, sinó un salt qualitatiu: ha deixat de ser una xarxa adolescent i infantil i s'ha convertit en una xarxa que inclou públics nous i on s'han abocat estratègies polítiques o de propaganda política», explica Pellicer. Snapchat ja es va mostrar decisiu davant els tirotejos a l'escola pública de Parkland i les protestes juvenils contra l'ús d'armes, i ara TikTok n’agafa el relleu. «És una xarxa per a l'expressió i l'activisme polític. El ciberactivisme es basa en una filosofia en la qual tots els usuaris estan connectats i, d'alguna manera, aquestes eines serveixen per proposar aquesta activitat política o ideològica», afegeix.

Símbols i etiquetes polítiques per construir la pròpia identitat a TikTok

Aquesta expressió política es tradueix en vídeos amb barrets de MAGA («Make America great again»), els quals, amb l'etiqueta #MAGA, tenen 1,7 bilions de visualitzacions a tot el món. Així mateix, l'etiqueta #Magahat suma 1,7 milions de visualitzacions. La imatge del puny tancat del moviment Black Lives Matter o l'etiqueta #BLM —amb 10,5 milions de visualitzacions— s'empren com a recursos simbòlics i visuals i com a etiquetes compartides pels usuaris joves a TikTok. «A diferència d'altres xarxes socials que podem considerar "estranyes", aquesta xarxa va néixer com una plataforma exclusivament audiovisual; per tant, tots els elements visuals i simbòlics tenen un paper clau en aquesta app», afirma Lalueza. «En paral·lel, la política simplifica cada vegada més el discurs per aconseguir impactar en un entorn d'altíssima saturació informativa i alhora maximitzar el nombre de simpatitzants més enllà de qualsevol subtilesa que pugui generar fricció», afegeix.

«És una manera d'adaptar una propaganda política a les noves eines. Bàsicament amb l'ús d'etiquetes, elements, filtres o música, cada moviment d'activisme social té les seves representacions, les seves imatges, les seves iconografies i les seves xarxes», explica Pellicer. Els dos experts coincideixen que aquests elements es fan servir per connectar i destacar aspectes d'expressió política i com una via utilitzada per aquests joves —el 41% dels usuaris de TikTok tenen entre 16 i 24 anys— per construir part de la seva identitat. A l'Estat espanyol, un exemple d'això seria el repte del #tagdelcayetano, que ha tingut molt èxit a TikTok i que ha sumat un milió de visualitzacions. En el repte, els joves responen amb una negació o una afirmació deu preguntes sobre la seva inclinació política. «Aquesta xarxa aglutina usuaris infantils i adolescents que estan construint la seva personalitat, la seva ideologia i la seva manera de ser i de mostrar-se davant la societat. Per això la fan servir com una forma d'identificació o pertinença a un grup i d'expressió política», afirma Pellicer.

L'oversharing polític pot ser un perill

En aquesta línia, Lalueza recorda el perill que pot implicar compartir l'orientació política a les xarxes, considerada com una informació personal i privada. «Aquesta mena de reptes, que comporten un posicionament polític tan explícit com gratuït, impliquen un risc del qual bona part de les persones que l'han seguit són poc conscients. Facilitar informació sobre la pròpia ideologia obertament i sense cap restricció —en particular si aquesta ideologia potser encara no és prou madura— pot tenir conseqüències en el futur, tenint en compte que internet té memòria», adverteix Lalueza. Aquest fenomen es coneix com a oversharing, és a dir, sobreexposar tota la nostra informació a internet. Un estudi de la firma de ciberseguretat Kaspersky reflecteix que fins a un 61 % de les persones d'entre 16 i 24 anys comparteix imatges i informació privada a les xarxes.

TikTok permet compartir contingut amb usuaris que no formen part del nostre cercle pròxim de contactes, i fins a cert punt, escapar del filtre bombolla. Per a Lalueza, la possibilitat d'establir una interacció i una connexió amb altres usuaris és una de les claus de TikTok i pot significar, a més, un avantatge clar a l'hora de ser utilitzat per part d'actors polítics. A més, segons l'expert, propicia la «promiscuïtat» de consum de continguts digitals, és a dir, facilita l'accés a continguts creats per usuaris que no ens segueixen i als quals no seguim.

«Les xarxes socials tenen capacitat de pol·linització. La nostra indignació també pot servir per transportar involuntàriament continguts de signe contrari a la nostra forma de pensar. En aquest sentit, a TikTok també podem veure aquest tipus d'estratègia tan usada per partits d'ultradreta», afirma Pellicer. En general, es basa, sobretot, en l'humor i el sarcasme com a eines comunes; per exemple, el #tagdelcayetano el fan també els usuaris que no s'hi senten identificats, com passa també en el cas contrari, amb el #tagdelperroflauta o el #tagdelajenni. «L'humor pot servir per relativitzar i reduir les desavinences, però de vegades és un instrument per ridiculitzar qui no pensa igual que tu», afirma Lalueza.

Conrear idees a TikTok per recollir vot jove

Ja són molts els partits polítics que són a TikTok: VOX —és el que té més seguidors—, el PSOE i Podem són alguns dels partits que ja han desembarcat a la xarxa xinesa, i potser en un futur hi haurà molts altres partits que s'ho plantejaran. «Ser-hi per ser-hi no serveix de res; és important tenir una estratègia comunicativa, crear activisme polític i construir comunitat», afirma Pellicer. Això es pot fer mitjançant un compte oficial o, com aconsella Pellicer, aglutinant una comunitat d'individus amb un pensament semblant i creant campanyes que semblin naturals però que tinguin una estratègia política darrere.

Però si bona part dels usuaris que hi ha a TikTok no pot votar, per què els partits polítics estan interessats a tenir presència en una xarxa amb un públic que no els pot donar suport a les urnes? «Perquè hi ha un conreu d'ideologies, els adolescents d’avui seran els futurs votants; per això cal assentar unes idees i, en aquesta batalla, TikTok és una finestra més», explica Pellicer. De fet, segons l'expert, el moviment ultraconservador és molt potent a les xarxes i està abocant totes aquestes ideologies per acostar-se a aquests col·lectius més joves.

En aquesta línia, Lalueza afirma que molts contextos polítics estan tan visceralment bipolaritzats —en part per l'efecte del filtre bombolla que generen les mateixes xarxes socials— que provoquen «una mena d'empat tècnic difícil de trencar si no s'aconsegueix el suport massiu dels joves que s'incorporen com a votants primerencs en els pròxims comicis». A més, -afegeix Lalueza-, a TikTok ja ha començat la colonització per part d'un usuari més adult i, per tant, convé anar avançant per consolidar una presència rellevant per a quan, tard o d'hora, l'aplicació deixi de ser aquest reducte de nens i adolescents amb què fins fa poc ha estat identificada.