Les desigualtats de gènere al mercat de treball poden afectar la incidència de la COVID

Tot i que les dones tenen una taxa d'ocupació (50,4 %) nou punts per sota de la dels homes, segons apunten dades de la Generalitat, l'àmbit al qual es dediquen podria condicionar l'impacte del coronavirus segons el gènere. Mentre que només el 3,7 % dels homes fan feines relacionades amb la salut i els serveis socials, aquest sector és el més nombrós entre les dones ocupades, amb un 13,5 %. Una realitat que podria ser determinant per entendre l'efecte social de la pandèmia a Catalunya, objectiu d'una nova recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

«El nostre projecte analitzarà l'impacte de la COVID segons la segregació ocupacional en funció del gènere, aspecte sobre el qual no hi ha dades fins ara i pensem que és important», apunta Lídia Arroyo, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, que coordina la recerca aprovada per la Generalitat. La investigadora avança que les anàlisis exploratòries fetes fins ara apunten que la incidència de la pandèmia podria ser més gran en els barris més pobres. Segons Arroyo, una de les causes podria estar relacionada amb el fet que les professions menys qualificades estarien més exposades. 

El projecte de la UOC ha estat aprovat pel Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), adscrita al Departament de Salut. L'AQuAS ha autoritzat quinze noves recerques, en una convocatòria extraordinària publicada arran de la pandèmia, per analitzar les dades disponibles del sistema sanitari de Catalunya. El seu objectiu és impulsar l'analítica de dades per a la construcció de models predictius amb la informació del sistema de salut, amb projectes que ajudin a millorar la gestió pública sociosanitària.

Riscos laborals amb perspectiva de gènere

Segons un informe recent de l'AQuAS, de les més de 12.000 defuncions per COVID-19 registrades a Catalunya entre el 7 de març i el 25 de maig, més del 51 % eren dones. «La segregació laboral podria explicar la diferència», assenyala Arroyo, investigadora del grup Gènere i TIC (GenTIC). Comprovar fins a quin punt les dones i els homes treballadors estan exposats de manera diferent a la COVID-19, per la segregació ocupacional de gènere, és un dels objectius principals de la recerca de la UOC. Lídia Arroyo indica que les diferències de gènere «no són només quantitatives, sinó també sobre el tipus tasques que es desenvolupen i les condicions de treball». Arroyo incideix que la qualitat dels serveis de les cures «té a veure amb la proximitat, no solament psicològica, sinó també física». Per això, la investigadora explica que s'haurien de revisar els criteris de qualitat de professions de sectors com el de la salut i el dels serveis socials: «cal aplicar perspectiva de gènere als seus riscos laborals». A més, Arroyo conclou que els treballs de cura han exposat més les dones no solament perquè hi són majoria, sinó perquè són activitats essencials que no es van aturar en cap moment.

Creuar dades socioeconòmiques i de salut

«L'AQuAS disposa de dades sanitàries des de fa molts anys. Tenim al nostre abast un volum d'informació molt ampli, que no solament té a veure directament amb la COVID, sinó també amb tot el que el sistema sanitari registra de l'atenció mèdica habitual a la ciutadania», aclareix la investigadora, que considera que hi ha variables que s’han d’analitzar més enllà de les de contagis o de morts per COVID. L'equip investigador de la UOC vol analitzar les dades de la població de Catalunya que tenen a veure amb el gènere des d'una perspectiva interseccional. Així, s'estudiarà com afecta aquesta qüestió en la seva relació amb l'edat, el nivell socioeconòmic o l'origen, és a dir, «el nivell de pobresa o de riquesa, com poden determinar qüestions com que la pensió que rebi una persona sigui contributiva o no», relata Arroyo. En una segona fase, l'equip investigador també espera poder creuar dades del sistema sanitari amb d'altres de relacionades amb l'ocupació, el treball qualificat i no qualificat, i l'atur. 

Col·laboració internacional per compartir coneixement

Dels quinze projectes concedits per l'AQuAS, el de la UOC és un dels tres seleccionats més enllà de la recerca hospitalària per analitzar l'impacte de la malaltia des de les ciències socials, i l'únic des de la perspectiva de gènere. A més, el projecte de la universitat incorpora la participació de l'entitat social Iniciativa Barcelona Open Data, una associació dedicada a la difusió de dades obertes. La recerca de la UOC també estableix sinergies amb projectes internacionals com GenPORT, un portal per compartir coneixement i inspirar accions col·laboratives sobre gènere i ciència, coordinat pel grup GenTIC. Així, per generar coneixement obert i accessible sobre COVID i gènere, a GenPORT s'ha creat l'arxiu #COVIDGenderArchive, amb més de cinquanta recursos compartits per la seva comunitat d'expertesa internacional. Com assenyala Lídia Arroyo: «volem fer arribar a la ciutadania la informació disponible sobre l'afectació de la COVID amb una perspectiva de gènere interseccional, contribuint al coneixement obert d'aquesta recerca».