Eleccions en pandèmia: qui té por del vot per internet?

La crisi provocada per la COVID-19 ens ha transformat la vida completament. De la nit al dia, aspectes tan importants com la feina, l'ensenyament o les consultes mèdiques van deixar de ser presencials i es van tornar virtuals. No va passar el mateix amb les eleccions autonòmiques que s'haurien d'haver fet a Galícia i al País Basc el 5 d'abril i que finalment es faran el 12 de juliol.

Retards i polèmiques

«En el cas de la medicina, per exemple, si per culpa del confinament no es produeix l'acte mèdic (una consulta, una intervenció, etc.), això pot tenir conseqüències en la salut de la persona. A l'hora de votar, les conseqüències del retard no haurien de tenir necessàriament tant impacte en els individus», explica Francisco Lupiáñez-Villanueva, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i cofundador d'Open Evidence. Aquest expert ha liderat un estudi que s'acaba de publicar sobre aquesta qüestió,  Benefits and Drawbacks of Remote Voting ('Estudi dels beneficis i inconvenients del vot remot'), elaborat per Open Evidence i RAND Europe per a la Comissió Europea.

Val a dir, però, que la decisió d'ajornar unes eleccions no sempre és tan fàcil de prendre com en el cas espanyol. Polònia havia previst fer les eleccions presidencials el dia 10 de maig i uns quants sectors es van oposar a l'ajornament. Fins i tot es va estudiar la possibilitat de fer el cent per cent del vot per correu, però el Tribunal Suprem va decidir suspendre els comicis fins al 28 de juny.

Novetats en les eleccions autonòmiques

En les pròximes eleccions gallegues i basques no es permetrà el vot electrònic, però sí que es donen més facilitats per al vot per correu. Per exemple, per primera vegada es pot demanar el vot per correu per internet, i en el mateix moment en què el votant rep la documentació electoral pot lliurar al carter el seu vot, de manera que hi ha la possibilitat de fer tot el procés complet sense la necessitat de sortir de casa ni d'haver de fer cap desplaçament.

Un altre aspecte que cal destacar és l'augment d'aquesta modalitat de vot. Des que el 19 de maig es va obrir el termini fins al 22 de juny, al País Basc la van demanar 84.581 persones, davant de les 17.778 de les últimes eleccions en el mateix espai de temps. A Galícia no hi ha xifres oficials, però segons les fonts sindicals consultades per La Voz de Galicia, el vot per correu ha augmentat un 50 % les dues primeres setmanes.

França va renunciar al vot per internet

Amb aquestes xifres i en plena pandèmia, no seria millor haver optat pel vot per internet? Lupiáñez-Villanueva assegura: «En una situació com l'actual, implementar mesures urgents potser no és la millor opció. Totes les proves que fins ara s'han fet de sistemes de vot remot s'han aplicat sempre de manera esglaonada perquè els ciutadans puguin adquirir confiança. Ara és factible votar prenent un seguit de precaucions i això és preferible a fer experiments que no sabem com poden acabar. Implementar processos de vot per internet no és plug and play».

Els dubtes que planteja el vot per internet no són una cosa exclusivament de l'Estat espanyol. De fet, Estònia és l'únic país de la Unió Europea que recorre a aquest sistema, i altres estats, com França, van fer proves en alguns dels seus territoris, però van acabar per no implantar-lo. Van córrer la mateixa sort molts altres projectes pilot que es van dur a terme en altres països durant les dues dècades anteriors. Una cosa semblant va passar amb els votants: van demostrar un grau alt de satisfacció, però també una certa preocupació per la possibilitat de frau i per la pèrdua de la intimitat o del secret de les votacions.

Inconvenients del vot per internet

Dels diferents sistemes de vot remot, el vot per correu i el vot per internet són els més adequats per a una situació de pandèmia. Lupiáñez-Villanueva va analitzar tots aquests sistemes en el treball d'Open Evidence per a la Comissió Europea: «El nostre estudi va demostrar que no hi ha cap sistema perfecte. Una seguretat del cent per cent mai no està prou garantida en cap sistema electoral. Els detractors del vot remot, i especialment per internet, qüestionen la transparència o la possibilitat de manipular els resultats, però no veuen que en els altres sistemes tampoc no hi ha un risc zero».

Entre els principals inconvenients del vot per internet, hi trobem els següents:

• Es duu a terme en un entorn no controlat; així, doncs, és difícil comprovar que es vota lliurement.
• Hi ha el risc de patir ciberatacs, errors de programari, programes maliciosos (malwares), etc.
• És difícil garantir alhora la identitat del votant i el secret del vot.
• Els codis d'identificació necessaris per votar es poden robar o es poden vendre.
• Possible dependència de grans plataformes tecnològiques privades que s'encarregarien de gestionar tot el procés.

 

Avantatges del vot per internet

Els avantatges del vot per internet, per descomptat, també són molt nombrosos:

• Redueix el risc de contagi i permet respectar el confinament en situació de pandèmia.
• Permet que votin les persones amb problemes de salut, mobilitat, etc., i també les que són a l'estranger o estan ingressades als hospitals. De manera que, si més no en teoria i entre aquests col·lectius, podria implicar un augment de la participació.
• El cost podria ser inferior al d'unes eleccions normals.
• No depèn del servei postal ni pateix els problemes que hi estan relacionats, com els vots perduts, els vots que arriben tard, etc.
• El recompte és més senzill.
• Afavoreix que s'organitzin més consultes sobre aspectes puntuals, com ja passa en el cas de Suïssa o com s'ha provat en els ajuntaments de Madrid i Barcelona.

Factors culturals

«Els sistemes de votació estan lligats a la idiosincràsia de la participació política de cada país. Les eleccions i tots els seus ritus tenen un simbolisme molt fort en l'imaginari col·lectiu», recorda Lupiáñez-Villanueva. Això implica que no sempre és senzill fer-hi canvis i explica també les peculiaritats de cada estat, com, per exemple, la predilecció espanyola pel vot per correu. Aquesta opció no consta entre els sistemes més populars als països de la Unió Europea per exercir el vot remot dins el mateix país —només vuit estats el permeten—, però aquí es va instaurar durant la Transició per la quantitat d'immigrants que hi havia fora de les nostres fronteres i després s'ha mantingut.

El debat sobre el vot per internet i els diferents sistemes de vot remot no sembla que hagi saltat a l'opinió pública durant la pandèmia, però Lupiáñez-Villanueva anima a reflexionar sobre aquesta qüestió i a continuar estudiant-la pel gran nombre de possibilitats que ofereix, tant amb vista al futur com per augmentar la participació entre les minories que es podrien beneficiar més d'aquesta opció.

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}