La UOC participa en una guia de teletreball i conciliació corresponsable per a les universitats

La Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària (RUIGEU), de la qual forma part la Unitat d'Igualtat de la UOC, ha publicat la guia de bones pràctiques Teletrabajo y conciliación corresponsable en tiempo de COVID-19. Han liderat el treball les unitats d'igualtat de les universitats, coordinades pel subgrup de polítiques de conciliació corresponsable de la CRUE Universitats Espanyoles i de la universitat coordinadora de la RUIGEU. La publicació està adreçada a les universitats i ofereix recomanacions i mesures per prevenir desigualtats i asimetries de gènere vinculades al teletreball, que l'actual pandèmia està agreujant.

Una de les qüestions que s'han revelat en aquesta pandèmia és l'estrès addicional que representa per a les persones amb responsabilitats familiars, assumides amb més freqüència per les dones. Diversos estudis evidencien que s'han intensificat les cures de persones dependents (gent gran, amb discapacitat, amb una malaltia greu o menors), tot això en concurrència amb el teleestudi dels fills a la llar.

En aquest sentit, la RUIGEU, que reuneix les unitats per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes de 52 universitats espanyoles, presenta unes recomanacions perquè el teletreball respongui a una conciliació corresponsable en l'àmbit universitari. La corresponsabilitat de la conciliació implica que les responsabilitats s'han de compartir entre les parelles i dins de les famílies, però també que de la conciliació en són responsables la universitat i les administracions públiques, i que les xarxes de suport extenses poden, així mateix, contribuir a aquesta conciliació.

La participació de la UOC en aquesta guia ha estat la de compartir el seu coneixement en el desenvolupament de polítiques de teletreball i la seva experiència en la implementació d'aquest model, després de més de vuit anys de trajectòria. «La nostra aportació ha estat molt ben valorada per la majoria d'universitats presencials, perquè en no tenir un model de teletreball establert abans de la crisi sanitària, han tingut més dificultats per adoptar mesures de conciliació i perspectiva de gènere en relació amb aquesta modalitat de treball», explica Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC.

La guia posa un èmfasi especial en les responsabilitats institucionals, enteses com a part de la corresponsabilitat, i proposa recomanacions que podrien o haurien d'adoptar tant les universitats com les diferents administracions públiques d'àmbit territorial (estatal, autonòmic i local).

Com a recomanacions generals, aquesta guia posa en relleu crear un entorn professional basat en la confiança mútua, no en el control, garantir la desconnexió digital i oferir suport psicològic.

La guia preveu la conveniència d'adequar la normativa amb mesures com ara donar permisos excepcionals en un context excepcional i determinar franges horàries laborals específiques per a qui tingui familiars al seu càrrec, i també recomana pautes per organitzar reunions, amb acord previ de l'horari i la possibilitat de participació virtual.

Algunes de les iniciatives dissenyades per al personal docent i investigador fan referència a l'avaluació de la tasca investigadora, en aquest cas, establint criteris de ponderació per a qui hagi tingut o tingui responsabilitats de cures.

La guia es fixa igualment en els estudiants universitaris i estableix l'eventualitat de  reconèixer-los a temps parcial en certes circumstàncies laborals o familiars sobrevingudes en l'actual context excepcional de la COVID-19. Ajornar el pagament de les taxes, flexibilitzar terminis en lliuraments de treballs de final d'estudis i facilitar el préstec de dispositius electrònics són altres iniciatives destacades.

També conté recomanacions perquè les universitats fomentin en les empreses que els presten serveis la necessitat de tenir cura del seu personal amb més exposició a risc i més exigències d'acompliment per raons d'higiene i seguretat.

Finalment, la guia demana la implicació corresponsable de les administracions estatal, autonòmica i local amb mesures de conciliació, com ara l'establiment de criteris de ponderació que neutralitzin els efectes negatius que significa en la carrera acadèmica assumir responsabilitats de cures o ampliar les beques per a estudis universitaris, i evitar així l'abandonament dels que s'han vist empobrits per aquesta nova crisi.