La pandèmia dispara l'ús d'aplicacions d'aprenentatge d'idiomes

Aprendre idiomes en línia està més de moda que mai. Si bé el sorgiment d'aquest sector de l'aprenentatge en línia (e-learning) va tenir lloc el 2004 —quan internet va evolucionar cap a l'anomenat «web 2.0», molt més participatiu gràcies a l'aparició de blogs, xarxes socials, llocs wiki i altres aplicacions digitals—, actualment la demanda de formació en línia d'idiomes, lluny d'estabilitzar-se, continua essent una tendència a l'alça. «Les projeccions de ReportLinker indiquen que el mercat s’incrementarà en 18.600 milions de dòlars entre el 2020 i el 2024 amb una taxa de creixement del 18 %», indica Laia Canals, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Després d'aquesta evolució positiva, cal destacar dos factors: en primer lloc, els avantatges que troben els usuaris pel que fa a la possibilitat de formar-se sense desplaçaments, sense horaris i de manera més econòmica que no pas en un curs presencial; en segon lloc, la quantitat i la qualitat de les eines i els recursos disponibles, que permeten que els professors creïn materials i que els usuaris interactuïn activament amb ells. Només pel que fa a aplicacions mòbils d'aprenentatge d'idiomes, la professora de la UOC assenyala que s'estima que n'hi ha aproximadament 2.000 en el mercat mundial.

Ensenyar en línia no consisteix a reproduir una classe presencial

A més d'aquests aspectes estructurals favorables al creixement de l'aprenentatge d'idiomes en línia, cal afegir-n'hi un altre de conjuntural, conseqüència del confinament de la població causat per la crisi de la COVID-19. «El nombre de nous usuaris de populars aplicacions d’aprenentatge d’idiomes va créixer a l’inici del confinament a Espanya en un 125%, segons la revista Forbes”, assenyala Laia Canals. «Considero que la crisi actual ajudarà a accelerar un canvi que d'alguna manera era inevitable. El món ja anava en aquesta direcció, però les circumstàncies han obligat a fer-lo molt precipitadament. Per això, hi ha persones que s'hi han referit amb el nom de "docència en línia d'emergència"», afegeix.

La situació ha demostrat els èxits dels centres i els professors pel que fa a la capacitat de reacció. «Considero que molts han fet una tasca excel·lent tenint en compte la manca de recursos i les escasses pautes que es van donar al principi per part de les conselleries d'educació», assenyala la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, que també detalla les mancances que s'han posat de manifest amb aquesta situació. «Les més evidents s'han fet paleses a l'hora de voler traslladar tota la docència tal com s'impartia en un context presencial a un context en línia, sense pensar que el mitjà i les eines requereixen una altra lògica i un altre ordre. Per exemple, he vist molta tendència a digitalitzar llibres, apunts i fitxes, a fer classes magistrals en vídeo o a fer videoconferències intentant reproduir exactament una classe presencial de manera digital, fet que demostra la manca de formació del professorat en l'ús de la tecnologia», afirma.

Per solucionar-ho, la UOC ha dissenyat el nou màster universitari d'Ensenyament i Aprenentatge d'Idiomes mitjançant la Tecnologia. El programa «no s'orienta a formar en l'ensenyament o l'aprenentatge d'un idioma en concret ni a aprofundir en aspectes lingüístics. L'èmfasi el posem en la familiarització amb tècniques i metodologies adequades per a l'ensenyament d'idiomes mitjançant la tecnologia i l'ús crític i motivat d'aquestes eines per aconseguir una docència més efectiva», resumeix la directora del màster, Gisela Grañena.

L'objectiu és que els professors o futurs professors surtin equipats amb els coneixements i els recursos necessaris per introduir de manera efectiva la tecnologia en el procés d'ensenyament d'idiomes, tant si fan docència en línia, presencial o en un context híbrid. Per això, el programa té com a eix vertebrador l'aprenentatge de dinàmiques com la ludificació, el disseny de tasques per a diferents enfocaments pedagògics, el treball col·laboratiu en línia i la provisió de retorn pedagògic (feedback), entre altres tècniques que han demostrat que eren eficaces.

El màster, que es pot cursar en anglès o en espanyol, es presentarà el dia 2 de juliol amb un seminari en línia (webinar) que consistirà en una ponència de Scott Thornbury, expert en formació de professors i ensenyament d'anglès i col·laborador de la Universitat de Cambridge.