Com serà l'oficina post-COVID-19?

Es calcula que un 80 % de les empreses espanyoles ha augmentat el teletreball per aconseguir que la seva activitat es ressenti el mínim possible davant d'aquesta crisi, segons una enquesta recent del Banc d'Espanya. Moltes empreses es plantegen continuar amb aquesta modalitat fins passat l'estiu, quan la crisi sanitària estigui més controlada, però com serà l'oficina postpandèmia? «Sembla evident que la por a la COVID-19 ens portarà a un model d'oficina de tipus "rusc d'abelles", en la qual cada treballador quedarà aïllat dels seus companys», afirma Miguel Arenas, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Molt diferent de la idea de disseny de planta oberta o open plan amb espais absolutament diàfans que es va implantar els últims anys per millorar el rendiment i la comunicació entre els treballadors.

Tornada a l'oficina «rusc d'abelles»

Davant d'una pandèmia tan complexa i amb una taxa de reproducció tan alta, els plafons, les barreres o les mampares es convertiran en un recurs necessari. «Davant de la situació de crisi sanitària, les empreses es veuran obligades a utilitzar barreres físiques per mantenir una separació efectiva entre els llocs de treball quan no es pugui garantir la distància mínima de dos metres entre els treballadors», afirma Arenas. Segons un estudi dut a terme a Dinamarca a més de 2.400 treballadors, a mesura que augmentava la quantitat de persones que treballaven en un mateix espai, també creixia el nombre d'empleats als quals es donava la baixa mèdica. Els que treballaven amb més de sis persones registraven un 62% més de dies d'absència per malaltia.

«Es tornarà a tenir en compte la "síndrome de l'edifici malalt" i a curt i a mitjà termini tindran un pes rellevant els protocols de neteja i desinfecció a les oficines i als espais comuns, i també les millores i les revisions contínues dels sistemes de filtració d'aire», afirma Iván Ciudad Valls, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Però no solament les oficines, els espais comuns com ara la cafeteria, els lavabos o els ascensors hauran de canviar i adaptar-se a la nova situació. «Les zones comunes passaran per una modificació temporal més rígida en la seva gestió, tindran una limitació i un control d'aforament i posterior neteja i desinfecció», adverteix Ciudad. En aquesta línia, Arenas afirma que dins dels àmbits de treball s'haurà de fer un ús racional dels espais que impedeixi aglomeracions. Per exemple, ja no es podrà compartir l'ascensor i és molt probable, segons els experts, que s'utilitzi només per pujar i que per baixar es facin servir les escales.

Retorns per torns i a oficines més petites

Per evitar aglomeracions i davant d'un teletreball posat en marxa gairebé com un experiment, moltes empreses impulsaran els torns rotatius i progressius de presencialitat. «En principi s'incorporarà un percentatge de la plantilla que s'augmentarà gradualment, i es retardarà la incorporació de les persones especialment sensibles i la de les que convisquin amb persones vulnerables», explica Ciudad.

La situació de l'estat d'alarma determinarà la tornada a les oficines i serà l'Estat o les mateixes comunitats autònomes les que marcaran les pautes mínimes de tornada als despatxos. «Aquesta es farà ordenadament i evitant la presencialitat i la coincidència de tota la plantilla, que són les mesures de prevenció més eficaces i coherents», considera Arenas.

De fet, empreses com Google ja es plantegen tenir oficines més buides, no solament en mode de desescalada, sinó també a llarg termini. Oficines amb menys treballadors permeten triar espais amb menys superfície i, per tant, més barats, cosa que significa un alleujament econòmic per a les empreses. «Però la companyia no pot imposar obligatòriament qui ha de fer teletreball», adverteix Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret laboral de la UOC que afegeix, «si l’e-treball no forma part de la descripció inicial del lloc, i l'ocupador fa una oferta de teletreball, l'empleat pot acceptar o rebutjar l'oferta (voluntarietat), però no se li pot imposar, ni tan sols amb un procediment de modificació substancial de condicions de treball».

Fitxar a la feina telemàticament i jornades de quatre dies

Sembla lògic que la manera de fitxar també evolucioni. «S'eliminarà temporalment l'empremta biomètrica i s'utilitzaran cada vegada més targetes d'accés sense contacte (contactless) i fins i tot aplicacions», afirma Ciudad. Diferents sindicats i empreses estan llançant propostes per promoure les jornades laborals de quatre dies. «És molt probable que moltes empreses es plantegin que les jornades siguin contínues o fins i tot que s'implementin jornades de quatre dies», afirma Ciudad. «Els beneficis de reduir la jornada laboral són molts: millor qualitat de vida per al treballador, més oci, conciliació personal i familiar i dedicació a projectes de petita emprenedoria», afirma Antonio Fernández García, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Segons una enquesta a més de 2.000 empleats i 500 empresaris anglesos, el 77 % dels treballadors veia un vincle clar entre una jornada de quatre dies i una qualitat de vida millor.

Obligació de l'empresa o deure del treballador?

El 21 de maig va entrar en vigor per ordre del Govern espanyol l'ús obligatori de la mascareta a la via pública per a tota la població de més de sis anys. Però a l'oficina, n'és obligatori l'ús? «No és imprescindible utilitzar mascareta durant la jornada laboral si el tipus de treball no ho requereix i si es manté la distància interpersonal», explica Vidal. En tot cas, són les mateixes empreses les que han d'avaluar el risc d'exposició en què es poden trobar les persones treballadores en cadascuna de les tasques diferenciades que duen a terme i seguir les recomanacions que sobre això emeti el servei de prevenció, i també les pautes i recomanacions formulades per les autoritats sanitàries.

El cost de les mascaretes i els guants o d'altres mesures de seguretat i salut no ha de recaure sobre els treballadors. «L'empresari ha de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per a l'exercici de les seves funcions i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris», afirma Vidal.

Dins d'aquest pla de mesures per evitar contagis, les empreses poden imposar certes mesures que s'han de valorar sota el prisma del deure i el dret del treballador. Per exemple, pot l'empresa demanar als treballadors que se sotmetin a la prova de la COVID-19? «La prova no es pot imposar obligatòriament, sinó que es pot oferir als empleats i aquests acceptar-la voluntàriament; així el treballador pot rebutjar sotmetre's a la prova, sense cap sanció o represàlia per la seva decisió», confirma Vidal.

I si en tornar a l'oficina l'empresa demanés un informe mèdic al treballador? «És legal si forma part del pla de mesures del servei de prevenció de riscos laborals de l'empresa. L'ocupador està legitimat únicament a saber si una persona presenta símptomes de COVID-19 o si ha contret la malaltia, a l'efecte de controlar el risc de contagi de la resta de la plantilla, però si demana més informació o dades que no estiguin directament relacionades amb aquesta malaltia, resultaria desproporcionat», afirma Eduard Blasi, professor col·laborador del Postgrau de Protecció de dades de la UOC.

Declaració jurada i càmeres de temperatura sí, però amb límits

«L'empresa, per exemple, pot impulsar, dins del seu pla de prevenció, una declaració jurada per saber si el treballador està infectat o no, i que se signaria abans d'entrar a un edifici o recinte empresarial», adverteix Blasi, expert en protecció de dades. Afegeix que es poden fer preguntes sobre l'estat de salut del treballador, però que han de ser «les mínimes i indispensables per detectar l'existència de símptomes relacionats amb la COVID-19, si el treballador ha estat diagnosticat com a contagiat o sotmès a quarantena. Qualsevol qüestionari extens de salut podria ser desproporcionat i contrari a la norma».

Un altre dels recursos legals a què pot recórrer l'empresa és l'ús de càmeres de temperatura a les oficines. «Encara que és legal, comporta el tractament de dades personals i de salut, que són una categoria de dades especialment protegida». Aquest tractament està legitimat per la Llei de prevenció de riscos laborals, però s'ha d'efectuar de conformitat amb els principis del Reglament general de protecció de dades (RGPD). «S'ha d'exercir amb l’única finalitat de detectar persones contagiades, i limitar-lo al temps que es mantingui l'alerta sanitària o que considerin necessari els serveis de prevenció de l'empresa», explica Blasi.

Tot i així, qualsevol dada biomètrica del treballador «que vagi més enllà de la mera captació de la temperatura als efectes de control d'accessos o permetre la gravació o conservació d'aquesta informació per part de l'empresa podria resultar il·legal», conclou Blasi.