Com es pot democratitzar la internacionalització dels estudis mitjançant les mobilitats virtuals?

L'estat de contingència global ha catapultat l'ensenyament no presencial per poder continuar les activitats acadèmiques de milers d'estudiants a les seves escoles, universitats i centres d'estudis. Des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la primera universitat cent per cent en línia del món, s'han creat diferents activitats i recursos per facilitar, d'una banda, l'adaptació de l'activitat docent a una virtualitat forçosa, i, de l'altra, l'adquisició de competències professionals i la formació d'una ciutadania global. 

Les mobilitats virtuals són un mecanisme d'intercanvi d'experiències educatives internacionals en què estudiants de les universitats (presencials o virtuals) poden fer un curs en una altra universitat en modalitat virtual per tal de conèixer nous entorns digitals i intercanviar experiències amb un altre tipus d'estudiantat i professorat, alhora que reforcen les seves competències en tecnologies de la informació i el coneixement.

Des del 2016, les mobilitats virtuals han permès que milers d'estudiants de diferents universitats del món estudiïn a les aules de la UOC, en les quals han experimentat nous reptes, han conegut altres estudiants ubicats en diversos països i han adquirit noves competències amb l'estudi en línia.

Per això, la directora de projectes internacionals de l'Àrea de Globalització i Cooperació de la UOC, Carme Anguera, ha presentat aquesta iniciativa en l'última reunió del Programa d'intercanvi universitari de CINDA (Centre Interuniversitari de Desenvolupament), amb l'objectiu de compartir l'experiència i les lliçons apreses amb la resta d'universitats que formen part d'aquesta xarxa internacional i explorar la possibilitat d'ampliar-les a altres institucions.

Impulsar la mobilitat virtual

Óscar Roque Vergara estudia un màster d'Enginyeria Industrial (modalitat presencial) a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP). Roque es va convertir en el primer estudiant que va fer una mobilitat virtual amb el Programa d'intercanvi universitari (PIU) de CINDA, la xarxa que agrupa més de 30 universitats d'Iberoamèrica. «La meva experiència va ser enriquidora, no solament perquè vaig aprendre amb el curs que havia estat buscant sobre gestió del coneixement i que la UOC oferia en un sistema innovador (virtual), sinó també perquè vaig poder entrar en contacte amb persones d'altres països», afirma Óscar.

Les maneres d'ensenyar i d'aprendre s'han diversificat i els models educatius s'han d'adaptar a nous perfils d'estudiants, com el de qui, per diferents motius, no pot fer un intercanvi tradicional. És per això que la mobilitat virtual serà la modalitat més sol·licitada per treballadors, caps de família o persones amb altres situacions vitals que dificulten els trasllats extensos a altres països. «És un ensenyament alternatiu al presencial i que depèn dels requeriments i de la situació de l'estudiant. Els recursos d'aprenentatge em van semblar flexibles, és a dir, que es poden acomodar a les preferències dels estudiants. A més, considero que el contingut tracta de temes actuals i aplicables a les organitzacions», afirma Óscar.

Segons indica Soledad Aravena, coordinadora del Programa d'intercanvi universitari de CINDA, el repte de les universitats que participen en el Programa serà augmentar i fer visibles les experiències de mobilitat que ofereixen aquestes institucions. «La UOC té un perfil pioner perquè tota la seva activitat acadèmica és en línia i òbviament això facilita que pugui fer una oferta d'aquest tipus», conclou. 

Aquest tipus d'intercanvis possibilita l'enriquiment en el desenvolupament de disciplines en un país o una institució diferent, i complementa la formació pròpia i impulsa la formació d'una ciutadania global, imprescindible per ser un professional integral. «... La mobilitat virtual m'ha servit per reforçar els meus coneixements i la meva manera de liderar a la meva feina, he adquirit una competència molt important en l'era del coneixement en què vivim, que és la gestió del coneixement de manera estratègica», afirma Óscar.

Els ambients d'aprenentatge virtuals han adquirit especial rellevància els últims dies davant de la contingència generada per la COVID-19. «En aquesta emergència, els viatges internacionals estan essent fortament restringits i no tenim certesa sobre quant durarà aquesta situació», assegura Aravena. «Davant d'aquest panorama, aquesta opció ofereix la possibilitat als que es vulguin "moure", i malgrat les restriccions físiques, de poder entrar en contacte amb altres realitats acadèmiques i enriquir així la seva formació. Penso que en aquesta contingència la mobilitat virtual mostrarà el seu valor, en un context en què la virtualitat tindrà un paper protagonista per sostenir la continuïtat de les activitats acadèmiques.»

Formar ciutadans globals

Assegurar l'accés en condicions d'igualtat per a tots els homes i les dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, incloent-hi l'ensenyament universitari, és una de les metes de l'Objectiu 4 de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquest sentit, la UOC ha incorporat en la seva estratègia aquestes fites per tal de millorar l'accés i la cobertura de l'ensenyament superior gràcies a l'activitat en línia de qualitat, i ha inclòs l'adquisició de competències globals mitjançant les mobilitats virtuals.

La UOC ja ha acollit més de 1.400 estudiants de múltiples institucions d'ensenyament superior llatinoamericanes en el seu Campus gràcies a la iniciativa de les mobilitats virtuals: estudiants de la Universitat de Talca i del DUOC UC, de Xile, o de la Universitat Peruana Cayetano Heredia, i també estudiants d'UNIMINUTO, de Colòmbia. Tots ells han tingut l'oportunitat de viure una experiència internacional a les aules virtuals i, tot i procedir de diferents camps de coneixement, han pogut participar en un context d'estudi global i en línia.