Com ens relacionarem a través de les TIC en la «nova normalitat»?

El daltabaix que està causant la pandèmia de la COVID-19 en quasi tots els àmbits ha provocat que les autoritats s'hagin referit a l'endemà de l’emergència com la «nova normalitat». L'economia, la política, les relacions familiars... Sembla que res no serà igual després de l'experiència que està significant la crisi del coronavirus. Però, com serà aquesta «nova normalitat»? Com s'estan relacionant les persones durant el confinament i com es relacionaran en aquest nou escenari? Quin paper tenen ara les tecnologies i quin paper tindran en tot plegat? Viurem més sols després d'aquesta crisi? Aquestes són algunes de les preguntes que analitzarà la UOC en el marc d’un estudi internacional, liderat per la Open University.

«El confinament i el distanciament social ens han obligat a redefinir la manera de relacionar-nos amb el món. Amb l'estudi volem analitzar com s'ha transformat la sociabilitat durant la crisi de la COVID-19», explica Mireia Fernández-Ardèvol, codirectora del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Fenòmens com les noves complicitats amb els veïns a través dels balcons, les videotrucades com a alternativa a un contacte vetat o la primera experiència de treball a distància per a moltes persones són alguns dels trets d'aquesta nova realitat. I la fita d'aquest grup de recerca és arribar al detall de les noves relacions socials que ja s'estan definint ara i observar quines particularitats i similituds s'estan produint en diferents països d'arreu del món. 

És per això que aquest grup internacional de recerca, dirigit per les investigadores de la Open University (Regne Unit) Hannah Marstrom i Sarah Earle, ha posat en marxa una enquesta per recopilar informació de primera mà. Aquest sondeig que te per títol «COVID-19: Tecnologia digital, Connexió Social i Solitud» és accessible en línia i respondre’l no requereix més de 30 minuts.  Les dades seran recopilades de forma anònima.

En aquest projecte hi participen universitats i centres de recerca d'arreu del món, des de l'Índia fins a França o Alemanya passant per la UOC, i el desenvolupen professionals de la sociologia digital, la comunicació, els estudis de l'envelliment, la sociologia del lleure i la salut, entre d'altres. «La possibilitat d'obtenir dades comparables a escala internacional farà molt més rica l'anàlisi», explica Fernández Ardèvol. Amb la voluntat de fer la màxima difusió, les investigadores insten als participants i demés interessats a divulgar mitjançant les xarxes socials l’enquesta, amb el ‘hashtags’ #COVID19Connexions o #COVID19.

És més que probable que la crisi de la COVID-19, com totes les crisis, no afecti de la mateixa manera a tothom. I, de la mateixa manera que no tothom feia el mateix ús de les tecnologies digitals abans de la irrupció de la pandèmia ni hi tenia el mateix accés, els membres del grup de recerca de la UOC i altres universitats busquen clarificar com seran aquestes possibles diferències en la «nova normalitat». «La nostra vida digital s'ha intensificat, però no tothom afronta aquest procés amb els mateixos recursos ni les mateixes competències digitals», afirma la investigadora.

L’estudi es centrarà en esbrinar quines desigualtats es poden agreujar o reduir en termes de gènere, edat, classe o altres variables durant aquesta crisi del coronaviurs. Les expertes analitzaran, amb aquesta enquesta, la dimensió comunitària de l’experiència de la COVID-19 i quina relació hi ha entre la salut, el benestar i els vincles socials més o menys intensos que mantingui un individu amb les persones que l’envolten. «Sabem com és la tendència general, l’estem vivint en primera persona, però no en coneixement els detalls», assenyala Fernández-Ardèvol.

Aquesta recerca internacional busca analitzar els efectes socials d'una pandèmia de la qual en sabem molt poc i de la qual tampoc no tenim la certesa que sigui l'última. «Conèixer aquesta transformació avui és fonamental per entendre com hem d’afrontar els propers mesos i anys. I per això volem compartir les conclusions no solament amb la comunitat científica, sinó també amb els agents socials i la població en general. Necessitem reflexionar conjuntament sobre aquesta situació excepcional per poder decidir cap on volem anar», conclou la investigadora.

Sobre UOC R&I

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Per a més informació: research.uoc.edu.}