L'economia feminista guanya pes arran de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 està implicant un canvi profund en el model econòmic i obre la porta a una nova perspectiva que incorpora alguns dels valors i les premisses del feminisme llargament reclamats. Conceptes com ara el valor de la vida i de la cura de les persones, el bé comú, el coneixement obert i el suport mutu s'han posat, d'un dia per l'altre, al centre del sistema productiu.

«Actualment som davant d'un veritable canvi d'època. Tot i que abans ja n'havíem tingut alguns indicis, amb la crisi de la COVID-19 s'està produint de manera accelerada un canvi de forces que obre la porta a elements esperançadors i oportunitats respecte de les demandes feministes de canvi de model econòmic», explica Mayo Fuster, investigadora principal del grup Dimmons, que forma part de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Segons Fuster, en moments com l'actual en què s'evidencia la vulnerabilitat compartida global, s'està reivindicant la vida per davant de l'economia i s'accentuen la importància del sector públic i el bé comú, i també d'alguns valors com ara el de la solidaritat.

En aquest sentit, s'està produint una major digitalització de l'economia, que comporta un augment exponencial del treball en xarxa i la producció distribuïda mitjançada per plataformes digitals, a més de l'explotació del coneixement obert i la centralitat de les dades. Aquests elements, aplicats en el context d'emergència sanitària actual, han aconseguit  proporcionar en temps rècord i contra rellotge diferents tipus de material mèdic i de protecció per donar suport al sistema sanitari en la seva lluita contra la pandèmia. I tot plegat, gràcies a la iniciativa ciutadana procedent de diferents col·lectius de makers, xarxes de dones i entitats i empreses de sectors diversos que han treballat de manera col·laborativa amb centres sanitaris i institucions públiques amb l'objectiu d'assolir un repte comú.

De tota manera, Fuster també avisa que l'augment de la importància d'economies de plataforma i digitals té certs riscos, com ara l'increment de les desigualtats de gènere pròpies d'aquesta modalitat de producció, o la creació de noves classes de treballadors i, si no es vigila, pot comportar l'increment de noves desigualtats que s'haurien de contrarestar amb polítiques públiques.

Economia de les cures en temps de coronavirus 

D'altra banda, l'emergència derivada de la COVID-19 està contribuint més que mai a posar en relleu la importància de les tasques de cura que fins ara havien estat fortament invisibilitzades. «El treball de cura és també economia. Es tracta d'economia reproductiva. Això és quelcom que fins ara la societat havia ignorat, però que actualment s'està fent més evident que mai. Per això diem que amb el coronavirus s'està visibilitzant i portant a l'extrem la crisi de la cura que existeix des de fa molts anys», afirma la investigadora del grup Dimmons.

En aquest sentit, el confinament decretat pel Govern, que ha comportat el tancament de les escoles i la clausura total o parcial de moltes empreses, ha abocat un gran nombre de persones al teletreball. Aquesta situació ha obligat molts treballadors i treballadores a conciliar més que mai la seva activitat laboral amb les tasques domèstiques i de cura de la família, sigui dels fills i filles o de qualsevol persona amb dependències especials, com ara familiars malalts, persones grans o amb diversitat funcional. I tot plegat amb l'afegit que actualment ja no es tracta només de combinar aquestes dues àrees —feina i vida familiar—, molts cops en conflicte, sinó de fer-ho de manera simultània.

Aquest context comporta una demanda afegida per a les famílies i, en bona part, per a les dones, que són les que encara ara com ara s'ocupen majoritàriament de les cures de la família. Cal recordar que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dones inverteixen, de mitjana, quatre hores al dia a tasques de cura, enfront de les dues hores que hi dediquen els homes. 

«El teletreball, en aquests moments, es dona en unes condicions extremes i difícils de combinar que no són les habituals i, com a conseqüència, comporta una sobrecàrrega enorme», apunta Mayo Fuster. Per això, la investigadora també avisa dels possibles riscos: «Si aquesta situació dura molt de temps, afectarà inevitablement la salut de les persones que porten a terme la cura en aquestes condicions i això s'ha d'aconseguir evitar. És molt important saber cuidar a qui cuida».

A més, per a aquesta investigadora, el teletreball dut a terme en temps de confinament, amb aquestes condicions adverses, comportarà necessàriament una reducció de la productivitat. Per això pensa que una solució viable podria ser la d'acordar, col·lectivament i amb la intervenció del Govern, altres mesures complementàries, com ara una reducció de la jornada o una disminució de la càrrega de treball a les persones que han de teletreballar amb càrregues de cura. 

Les reivindicacions dels treballadors i les treballadores de la llar

D'altra banda, arran de l'inici de la pandèmia i l'aprovació de l'estat d'alarma, han sorgit diferents moviments organitzats dins del col·lectiu dels treballadors i de les treballadores domèstics, un dels grups tradicionalment més vulnerables, amb l'objectiu d'organitzar-se i visibilitzar la seva situació, després de no ser tinguts en compte en les primeres mesures adoptades pel Govern per pal·liar la crisi del coronavirus. 

El col·lectiu, format per unes 600.000 persones, de les quals més del 90 % són dones, ha alçat la veu per reclamar els seus drets, i ha aconseguit finalment que es reconegués el dret a un subsidi, tant per als treballadors i les treballadores acomiadats com per a aquelles a les quals se'ls ha suspès el contracte per la situació sanitària. De tota manera, segons apunten les entitats representatives del col·lectiu, la mesura resulta insuficient per garantir la protecció dels treballadors i treballadores d'aquest sector, tenint en compte que, segons les estadístiques oficials, almenys 200.000 persones, un terç del total, treballen sense contracte laboral. 

Per fer front a aquesta situació, l'Associació Dones Migrants Diverses ha obert un espai de donacions per donar suport a les dones que s'han quedat en una situació de desemparament respecte de les mesures del Govern. La iniciativa, que s'ha impulsat sota el lema «Cuida a qui et cuida», ha recaptat més de 18.000 euros per a una caixa de resistència destinada a donar suport en les despeses de lloguer, manutenció i trasllat a aproximadament 300 treballadores de la llar i les cures en els pròxims dos mesos.

D'altra banda, al llarg dels últims dies també s'han engegat altres iniciatives com la que ha iniciat l'entitat Trabajadoras No Domesticadas per tal de donar assessoria jurídica gratuïta al col·lectiu per mitjà de la plataforma en línia interdependientes.org. 

Increment de la violència de gènere com a problema econòmic 

Un altre element que cal tenir en compte és l'increment exponencial de la violència de gènere que està comportant el confinament. «Les dones no solament han de conciliar la seva vida laboral amb una distribució desigual dels treballs de cura, sinó també amb agressions de tota mena (físiques, psicològiques, econòmiques i sexuals) que sens dubte són condicionades pel model econòmic i que impacten en l'economia», apunta Fuster. Per això, segons la investigadora, el pla de xoc de sortida i de transformació econòmica arran de la crisi econòmica del coronavirus no pot deixar de banda aquesta violència envers les dones.