10 preguntes freqüents sobre la declaració de la renda en temps de COVID19

Segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, el guany mitjà anual per treballador a Espanya és de 23.646,50 euros, tot i que amb diferències entre homes i dones. Mentre que el salari mitjà d'ells ascendeix a 26.391,84 euros, el d'elles és de 20.607,85 euros. El que tenen en comú és que en cap dels dos casos aquestes quantitats arriben íntegres al banc. Una part del sou es destina a pagar la Seguretat Social, mentre que una altra part va a Hisenda en concepte d'IRPF. Només en el cas que les retencions practicades superin la quota resultant de l'impost tindrem dret a la devolució de l'excés, mentre que, en cas contrari, haurem de pagar el que falti.

Els càlculs per a presentar la declaració de la renda són a càrrec nostre, per la qual cosa és recomanable deixar-nos aconsellar en cas de no tenir els coneixements suficients. No obstant això, segons l'enquesta de iAhorro «Qué sabes de la Declaración de la Renta», duta a terme l'any passat, el 43,4% presenta la declaració personalment, sense demanar ajuda a ningú, tot i que el 56,2% diu que no té la formació fiscal que creu que necessitaria per a fer-la. «Aquesta campanya presenta un problema, atenent a les mesures de confinament, que serà la impossibilitat de moment d’acudir personalment a les oficines tributàries i a les dels assessors fiscals perquè ens puguin assistir en l’elaboració, sent ara com ara únicament possible per via telemàtica o telefònica», afirma Benja Anglès, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, i membre del Grup de Recerca de Fiscalitat, Empresa i Relacions Laborals TAXLABOR.

Els dubtes més freqüents són comuns a la majoria dels contribuents. Amb ajuda del professor Benja Anglès aclarim els deu dubtes més habituals:

1. Amb la situació actual deguda al coronavirus COVID-19, s’ampliarà el termini per a presentar la declaració?

Malgrat les mesures decretades pel Govern per lluitar contra la pandèmia del coronavirus, entre les quals hi ha la suspensió dels terminis tributaris, de moment les obligacions de presentar i autoliquidar els impostos en els terminis legals habituals continuen vigents. De manera que, si no es produeix un canvi d’última hora, el proper 1 d’abril comença la campanya de la Renda 2019, el termini de la qual es perllongarà durant els mesos d’abril, maig i juny.

«Encara que aquesta obligació pugui semblar, si més no, inoportuna, s’informa que la majoria de declaracions resulten a retornar, o sigui que per a la majoria de contribuents representarà un ingrés de diners que vindrà molt bé en aquests moments difícils», afirma l’expert.

No obstant això, segons el professor Anglès, la suma de les quotes a ingressar supera sobradament el total de les devolucions, de manera que Hisenda podrà continuar fent caixa malgrat tot. En qualsevol cas, el primer consell seria que les persones a qui hagin de retornar s’apressin a presentar les seves declaracions i puguin cobrar al més aviat possible, mentre que les persones que hagin de pagar millor que apurin el termini de presentació i sol·licitin el fraccionament en dos terminis sense interessos.

2. Si presento la declaració de la renda quan s'obre el termini, m'ingressaran abans la devolució en cas que surti a retornar?

Si el resultat de la declaració és a retornar, la data de presentació pot influir en la data d'ingrés dels diners, de manera que com més puntuals siguem a presentar-la més probable serà que cobrem abans, explica Anglès. No obstant això, no sempre és així. Sobretot, en els casos «en què alguna de les dades declarades s'ha de contrastar amb tercers com ara lloguers, compravendes, etc., o si Hisenda decideix revisar la nostra declaració», recorda el professor de la UOC.

3. Quan tinc dos pagadors en un mateix any, la declaració de la renda em sortirà sempre a pagar?

La resposta de l'expert és que segurament sí, atès que l'impost és progressiu, cosa que vol dir que com més alt és el salari més alt és el tipus impositiu. En el cas de tenir dos pagadors durant l'any, és a dir, dos salaris, les retencions practicades a cadascun només tenen en compte el total anual de cada salari. No obstant això, quan presentem la declaració amb la suma dels dos salaris el tipus impositiu resultant és més alt, «de manera que els lliuraments a compte de les retencions habitualment són insuficients i el resultat de la declaració sol sortir a pagar», explica Benja Anglès.

A més, el professor de la UOC recorda que l'obligació de declarar a partir dels 22.000 euros anuals d'ingressos es refereix a quan hi ha un únic pagador. En el cas de tenir dos o més pagadors, el límit baixa als 14.000 euros anuals quan la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors supera els 1.500 euros anuals.

4. Si em vaig quedar a l'atur a la meitat de l'any, he de presentar la renda?

Si la situació d'atur implica el cobrament de la corresponent prestació per desocupació i se superen els límits d'ingressos anuals que obliguen a declarar, efectivament s'ha de presentar la declaració. A més, molt probablement aquesta sortirà a pagar perquè aquestes prestacions no estan subjectes a retenció, de manera que tindrem dos pagadors i les quantitats retingudes a compte durant l'any no hauran estat suficients.

5. És preferible no fer la declaració de la renda si no he arribat a cobrar el mínim a partir del qual és obligatori presentar-la? 

La resposta del professor de la UOC és que sempre és convenient fer la simulació de càlcul per a prendre aquesta decisió, «ja que el resultat podria ser a retornar i, tot i no estar obligat a declarar, es pot presentar la declaració per no perdre aquests diners».

6. S'ha de pagar pel lloguer?

Si som inquilins, hem de declarar les dades de l'immoble i de l'import anual del lloguer, ja que Hisenda compararà les nostres dades amb les que hagin declarat els propietaris per a detectar discrepàncies. A més, en algunes comunitats autònomes hi ha deduccions pel lloguer de l'habitatge habitual, de manera que hem de comprovar si n'hi ha en el nostre cas i aplicar-les.

En canvi, si som propietaris d'un immoble i el tenim llogat, estem obligats a declarar els rendiments percebuts de manera expressa, ja que Hisenda desconeix aquesta informació. En tot cas, a més de declarar l'import anual dels lloguers que ingressem, també podem declarar i deduir les despeses associades al contracte de lloguer «com ara els tributs de l'immoble, les despeses d'administració, les assegurances o els interessos de les hipoteques si és el cas», assenyala Anglès.

7. Si sol·licito l'esborrany, he de presentar la declaració de la renda?

No hi ha cap obligació, per això sempre s'ha de sol·licitar l'esborrany i comprovar el resultat de la declaració, explica Anglès. D'aquesta manera, en el cas que surti a retornar, podrem sol·licitar la devolució encara que no estiguéssim obligats a presentar la declaració.

A més, en el cas que el borrador contingui errors, els hem de corregir, afirma el professor de la UOC. «Precisament, aquest és l'objectiu de l'esborrany, donar l'oportunitat als contribuents de comprovar les dades que té Hisenda i afegir o corregir informació segons sigui el cas». També afegeix que hem de ser conscients que, un cop presentada la declaració, som els únics responsables de les dades comunicades, i, si posteriorment s'hi detecten errors o omissions, podríem incórrer en una infracció tributària i rebre una sanció.

8. Si crec que a Hisenda no li consta un immoble de la meva propietat en el seu registre de dades, és millor deixar-ho així?

«Mai. Qualsevol decisió o omissió que contingui l'esborrany l'hem de solucionar», assenyala el professor de la UOC. La raó és que el fet que falti una dada en un esborrany o que estigui equivocada no vol dir que Hisenda no tingui mitjans per a esbrinar-ho i rectificar posteriorment la declaració. De fet, Hisenda té quatre anys per a revisar les declaracions, «de manera que pot esmenar qualsevol error o omissió i fer liquidacions complementàries i, fins i tot, incoar procediments sancionadors», adverteix Anglès.

9. És sempre preferible fer la declaració de la renda conjunta si visc en parella?

En el cas dels matrimonis, sempre s'ha de calcular i comparar el resultat de la declaració dels dos cònjuges de manera individual i conjunta per a saber quina és la més favorable. L'expert de la UOC considera que, normalment, resulta més favorable la declaració conjunta quan un dels dos cònjuges no té rendiments, mentre que sol resultar més favorable la individual quan tots dos cònjuges treballen, «ja que la suma de les retencions practicades a cadascun resultaria insuficient perquè augmentaria el tipus impositiu en ajuntar els dos salaris». Les parelles de fet no poden presentar una declaració conjunta, només els matrimonis.