Per què Twitter és la xarxa de l'odi?

Fa dos anys que Jack Dorsey, el conseller delegat de Twitter, va anunciar que prendria mesures per a controlar la difusió del discurs d'odi, l'assetjament, les notícies falses i les teories de conspiració. La xarxa ja ha promogut algunes mesures com amagar les respostes de les piulades, i aquest mes de març ha endurit les regles contra les conductes d'odi. Avui es prohibeix el llenguatge que deshumanitzi per edat, religió, discapacitat o malaltia. Segons Twitter, el llenguatge deshumanitzant augmenta els riscos dels danys fora d'internet, tal com afirmen algunes investigacions. «Els insults, les vexacions i la resta de comportaments d'aquesta mena repercuteixen en la qualitat de les interaccions i poden generar que els usuaris migrin a altres entorns de comunicació on es trobin més segurs», adverteix Sílvia Martínez-Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons l'informe de xarxes socials 2020 de The Social Media Family, a Twitter, durant el 2019, només el 23,54% dels perfils ha contribuït a la xarxa social amb els seus missatges durant els dos darrers mesos, davant el 76,45% dels perfils inactius.

Per què a Twitter es donen aquesta mena de converses tòxiques?

A diferència de moltes de les seves competidores com Instagram, l'«ambient i el desenvolupament de rols és força diferent». «En general, les plataformes audiovisuals tenen un caràcter més amable que les textuals, i tot i que Twitter ha integrat els continguts audiovisuals a marxes forçades durant aquests darrers anys, va néixer com una xarxa social eminentment textual, i això és una cosa que imprimeix un cert caràcter», afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. A continuació, els experts Ferran Lalueza i Sílvia Martínez-Martínez, tots dos professors de la UOC, ofereixen algunes raons per a explicar la toxicitat d'aquesta xarxa.

1. La limitació d'extensió en les seves publicacions: tot i que és un dels elements diferenciadors d'aquesta plataforma des que es va crear, «fa que els missatges difosos per mitjà seu tendeixin a la simplificació i al maniqueisme que exclou els matisos, la qual cosa al seu torn porta a la polarització i a un enfrontament molt radicalitzat», afirma Lalueza.

1. La ubiqüitat porta a la immediatesa i sovint a la irracionalitat: Twitter va ser la primera xarxa social mainstream concebuda ja originàriament per a ser emprada en dispositius mòbils, i «la ubiqüitat comporta immediatesa, cosa que sovint afavoreix les intervencions irreflexives, viscerals i mancades de qualsevol empatia», considera Lalueza. En la mateixa línia, Martínez-Martínez afirma que la immediatesa i la generació de respostes instantànies comporten el desenvolupament del component més emocional o irracional, i el fet que aquests missatges d'odi puguin ser secundats per altres usuaris pot incrementar aquesta mena de comportaments no volguts.

1. L'efecte crida: «si en una plataforma abunden els trols i els enemics o haters, els amants del conflicte i de l'assetjament se senten en el seu element, mentre que els que detesten el discurs de l'odi i la mala maror acaben abandonant la xarxa perquè se'n cansen, la qual cosa provoca que el percentatge d'usuaris tòxics respecte al total d'usuaris augmenti substancialment», afirma Lalueza.

1. Efecte espiral cap a la transgressió: «les xarxes socials generen una mena d'efecte espiral fruit de la saturació pel qual cada vegada has de ser més transgressor per a generar la mateixa atenció», explica Lalueza, que afegeix que «això provoca que els trets inherents a Twitter que d'alguna manera ja podien afavorir la presència de discursos tòxics s'hagin accentuat amb molta rapidesa».

1. L'anonimat de Twitter: aquesta xarxa ha estat tradicionalment més permissiva que altres xarxes a l'hora de censurar determinats continguts i de verificar la identitat dels usuaris, cosa que ha donat ales a les males pràctiques dels usuaris que s'escuden en la tolerància mal entesa i en l'anonimat per a fer el que els sembli en aquesta plataforma. Els perfils verificats aquest 2019 han caigut un 6,6% respecte a l'any 2018, segons l'informe de The Social Media Family.

Les dones i les minories, dianes de la toxicitat de Twitter

Aquesta toxicitat s'acarnissa sobretot amb les dones i les minories. L'estudi Troll Patrol d'Amnistia Internacional va afirmar que s'enviava una piulada abusiva a una dona aproximadament cada 30 segons, i dels 14,5 milions de piulades que esmentaven les dones, 1,1 milions eren abusives o problemàtiques. «En general, en xarxes socials les dones són assetjades en un percentatge significativament més elevat que el dels homes», afirma Lalueza. L'informe, publicat el 2018, va analitzar 778 dones periodistes i polítiques als Estats Units i el Regne Unit, i va descobrir que el 7,1% de les piulades que se'ls van enviar van ser abusives o problemàtiques. Periodistes i polítiques van rebre abusos en nivells semblants. Les dones de color en l'estudi tenien un 34% més de probabilitats de ser objecte d'assetjament que les dones blanques. «La qüestió de gènere es presenta com un tema sensible i objecte d'atac per a l'anomenat discurs de l'odi, sobretot perquè Twitter ha servit de canal de reivindicació i de visibilització i ha estat emprada també per iniciatives d'activisme social entre les quals hi ha el feminisme», explica Martínez-Martínez.

Amagar respostes no rebaixa el nivell de toxicitat

Davant aquest escenari, la companyia ha intentat implantar algunes mesures de control per a reduir la toxicitat com l'opció d'amagar respostes de les seves piulades. «Amagar les respostes» és una aproximació de la plataforma a converses més sanes. «Aquesta mesura pot minimitzar el soroll que es genera en una conversa o el fet que se secundin certs comportaments, si bé té un abast restringit perquè pot continuar accessible», afirma Martínez. Segons la mateixa plataforma, al Canadà, on inicialment es va provar aquesta funció, el 27% de les persones va dir que «reconsideraria com interactuaria amb altres en el futur» després de rebre un avís que les seves respostes havien estat ocultades pel piulador original.

Per a Lalueza, la mesura té doble cara i poc recorregut; considera que no arribarà a tenir un impacte significatiu en la reducció de la toxicitat de certs continguts. «Simplement és una opció intermèdia entre bloquejar un usuari o denunciar un contingut, en un extrem, i acceptar qualsevol comentari per més que ens desagradi, en l'altre», i a més afegeix que «l'autor de la piulada amb aquesta mesura mostra certa vulnerabilitat perquè ha d'explicitar què li desagrada, i després qualsevol podrà rastrejar aquests missatges ocultats per a extreure patrons d'actuació i treure'n conclusions».

Més salut, més educació mediàtica

Fa alguns mesos Twitter va afirmar que està valorant la prestació Dinàmiques de conversa, amb la qual l'usuari podrà decidir qui pot respondre una piulada determinada, «una mesura semblant al que ja ofereixen altres plataformes però que podria contribuir a limitar la participació en la conversa quan es decideixi així, cosa especialment útil davant de determinats temes», afirma Martínez-Martínez.

La plataforma s'ha plantejat també altres idees que poden aparèixer en el futur: una opció per a desactivar repiulades, eliminar una etiqueta o no permetre que les persones siguin esmentades sense permís. «A més dels mecanismes tècnics de control, d'un marc legal i del desenvolupament de polítiques internes, una solució per a tallar aquest comportament implica fomentar una comunicació inclusiva, respectuosa, amb continguts positius i plurals, i per això és important treballar des d'una educació mediàtica que es desenvolupi no solament en àmbits formals, sinó que també pugui arribar a tota mena d'usuaris», afirma Martínez-Martínez.