Coronavirus i dret laboral: Quins són els deures i els límits del treballador i de l'empresa?

Avui ja són 260 els casos d'infecció per coronavirus a Espanya. Molts altres països, com ara França, Alemanya o Itàlia, tenen centenars de persones afectades. Davant d'aquest panorama, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) ha anunciat que el nivell de risc ha pujat a «moderat alt» per als ciutadans de la Unió Europea. A mesura que augmenta l'alerta també ho fan els dubtes sobre quins drets i deures té el treballador i què pot fer o no l'empresa davant de situacions com l'actual. Pere Vidal, expert en dret laboral i professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, i Eva Rimbau, experta en teletreball i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, n'aclareixen alguns dubtes.

 

1. L'empresa ha d'informar els seus treballadors sobre mesures de protecció davant del COVID-19?

Es recomana a les empreses donar indicacions als seus empleats, recordant a més que, segons l'article 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), ells també tenen el deure de vetllar per la seva seguretat i salut, així com la de aquelles persones a les que pugui afectar la seva activitat, havent de cooperar amb l'empresa perquè aquesta pugui garantir unes condicions de treball segures.

Així, l'empresa ha de recordar als treballadors les mesures de protecció individual recomanades pel Ministeri de Sanitat, mitjançant, per exemple, cartells visibles en els centres de treball i fotografies o infografies facilitades per les autoritats sanitàries.

2. He d'informar la meva empresa si viatjo a una zona de risc?

De la mateixa manera que l'empresa ha d'informar, l'empleat també té la seva obligació. «Sí, el treballador té el deure d'informar l'empresa perquè té un deure de cooperació amb aquesta en matèria de seguretat i salut. Per tant, si un treballador omet aquesta informació està incomplint obligacions en matèria de prevenció de riscos i pot ser sancionat disciplinàriament (segons l'article 29.3 de l'LPRL)», afirma Vidal. Això inclou la imposició de faltes o fins i tot l'acomiadament, que, si bé en aquest cas seria desproporcionat, segons l'expert es consideraria procedent.

3. L'empresa em pot obligar a viatjar a una zona de risc? El treballador s'hi pot negar? 

«No, els treballadors tenen el dret a interrompre la seva activitat quan aquesta comporti "risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut"», explica Vidal. De fet, els Coronaviridae s'esmenten en el Reial decret 664/1997 sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics, però la seva «classificació pot no ajustar-se a la seva perillositat real», afegeix l'expert.

Quant a la segona pregunta, detalla: «La negativa del treballador a obeir l'ordre de viatjar a una zona de perill es consideraria com l'exercici legítim del dret de resistència del treballador i no com una desobediència sancionable, nascuda d'una apreciació subjectiva».

 

4. Si m'infecto, en quina situació laboral estic?

Hi ha dues situacions, si m'he contagiat estic de baixa laboral i, per tant, com a treballador ni he de treballar ni puc treballar. «En el cas d'estar en aïllament preventiu com a conseqüència del coronavirus, es considerarà que el treballador està en situació d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna», afirma Vidal.

 

5. El servei de prevenció pot fer pública una llista de persones afectades?

Segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), l’empresa no pot disposar d’aquesta informació sobre dades relacionades amb la salut tret que s'obtingui el consentiment exprés dels treballadors. «Els serveis de prevenció de les empreses no poden fer pública una llista de possibles infectats; de fet, no han de donar més informació que la que preveu l'article 22.4 de l'LPRL, és a dir, sobre reconeixements efectuats en relació amb l'aptitud per a l'exercici del lloc de treball o amb la necessitat d'introduir o millorar les mesures de protecció o prevenció», afirma Vidal.

Per a l'expert, amb l'entrada en vigor del Reglament general de protecció de dades (RGPD) i de la Llei orgànica de protecció de dades i de garantia de drets digitals (LOPDGDD) es va imposar encara amb més rigor l'aplicació dels principis de proporcionalitat i minimització de dades personals sobre salut. El 2009, l'AEPD es va haver de pronunciar davant d'una empresa el servei de prevenció de la qual pretenia fer «una llista en què apareguessin els treballadors afectats per la grip A».

 

6. Em poden demanar un informe mèdic?

«L'empresa no pot obligar un treballador a presentar un comprovant mèdic per a tenir coneixement de si té el COVID-19 o qualsevol altra patologia», adverteix Vidal, que afegeix: «Tampoc no pot acomiadar un treballador perquè no aporta aquests informes mèdics».

El Ministeri de Treball ha difós una guia d'actuació per a frenar l'epidèmia de coronavirus en entorns laborals. En el document es demana a les empreses que paralitzin l'activitat si hi ha risc de contagi en el centre de treball, sempre que es doni un «risc greu i imminent» que inclogui una valoració basada en «fets fefaents». Per tal d'«evitar situacions de contacte social», s'anima les empreses a implementar el teletreball.

7. Pot Espanya assumir aquesta mesura de teletreball com a efectiva?

«Espanya no és un país en el que hi hagi hagi abundant teletreball,  sinó que és un dels països europeus amb menys taxa de teletreball, tant ocasional com habitual», afirma Rimbau. En una situació de crisi com l'actual, les presses poden ocasionar problemes. «És molt difícil que les empreses que no tenen pràctiques de teletreball puguin implantar-ho d’urgència. De fet, les empreses que han començat a fer servir aquest model davant l’actual situació d’alerta és perquè ja tenien polítiques de teletreball més o menys implantades i simplement el que han fet és ampliar-les», afirma l'experta.

«Implantar-lo en una empresa que no l'ha tingut mai és molt difícil perquè requereix polítiques, tecnologia i una qualitat directiva que no s’improvisa», afegeix. El “teletreball d'emergència” davant d'una possible pandèmia serà «costós i probablement no donarà els resultats esperats, i per això, es podria arribar a pensar que no funciona». Rimbau adverteix que «el que no funciona és el teletreball no planificat; el que seria desitjable és que, abans que la situació sanitària arribi a una crida general a teletreballar, es comenci a planificar ja en totes les empreses per implantar-lo amb èxit».

8. Si estic sa, em poden obligar a fer teletreball?

«La mesura ha de ser acordada entre treballador i empresa, el teletreball no el pot imposar l'empresa ni es pot imposar per la via de l'article 41 de l'Estatut del treballador ni per acord col·lectiu», afirma Vidal. El treballador té dret a decidir ja que aquest canvi implica modificacions en el règim contractual. «Prestar els serveis des del domicili, en lloc de prestar-los des del centre de treball, suposa que una part de l'activitat laboral es farà sense vigilància empresarial i això no es pot imposar», explica l'advocat laboralista.

 

9. Si m'he contagiat a la feina, es considera contingència professional? 

«Amb caràcter general i tret de casos excepcionals, els tribunals han determinat que les situacions provocades per grip o processos vírics equivalents deriven de malaltia comuna, fins i tot respecte al personal sanitari», afirma Vidal.

Per a ser considerada com a malaltia professional o accident laboral ha de provenir de les conseqüències de la feina executada, a causa de l'acció o els elements indicats per a cada malaltia professional, i ha d'estar reconeguda en la llista de malalties professionals reglamentàries.

 

10. Em poden obligar a estar aïllat?

«Sí que poden si així ho decideixen les autoritats sanitàries», considera Vidal. Les autoritats poden adoptar mesures de control com ara l'«aïllament preventiu», conegut com a quarantena, davant de l'existència de perill per a la salut de la població i per a evitar els riscos de contagi.

«Aquests treballadors en aïllament preventiu no estan afectats per un accident o una malaltia, sinó que estan vigilats i rebent assistència sanitària amb la finalitat de diagnosticar-ne l'estat i, per aquestes raons, se'ls impedeix anar a la feina», explica Vidal. Tot i així, conforme el criteri adoptat per la Seguretat Social, es considera que aquests treballadors estan en situació d'incapacitat temporal, és a dir, de baixa laboral, i per tant exempts de treballar.

 

11. Si la meva empresa no em dona feina a causa del COVID-19, cobraré?

«Quan es tracta de causes catastròfiques o de força major, com es podria considerar l'epidèmia del COVID-19, i l'empresa no poden assignar treball a l'empleat, pot ser que aquest no rebi el seu salari», adverteix Vidal. Així, es podria paralitzar l'activitat laboral, iniciar un procediment d'acomiadament col·lectiu o de suspensió de contractes o de reducció de jornades (ERTO).