Un estudi pioner mostra l'evolució de les dones víctimes d'homicidi durant més d'un segle a Espanya

Una investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Lausana (UNIL, Suïssa) recopila per primera vegada les dades sobre víctimes d’homicidis a l'Estat espanyol, desagregades per gènere, des del 1910 fins al 2014. A diferència d'estudis previs, centrats en algunes regions del país o en períodes més curts de temps, aquesta recerca ha reunit i analitzat les dades de més d'un segle del territori espanyol. Si bé mostra tant la victimització masculina com la femenina, l’anàlisi s’ha centrat sobretot en els víctimes dones. Entre els resultats principals, la recerca revela un augment de la mortalitat femenina per homicidi a partir de finals dels anys seixanta i l'associa amb l'evolució del rol i estatus de la dona en la vida social. 

La recerca Female Homicide Victimization in Spain from 1910 to 2014: the Price of Equality?, publicada al European Journal on Criminal Policy and Research, és obra de la directora del grau de Criminologia de la UOC, Antonia Linde. Linde ha fet una àmplia recerca documental i ha estudiat les tendències sobre victimització per homicidi de les dones, indiferentment del gènere de l’autor. Per tant, les dades inclouen aquelles dones que han estat víctimes d’homicidi perpetrat tant per homes com per dones. «Això és degut a que, fins a finals dels anys noranta no es troben dades públiques disponibles sobre víctimes femenines per homicidi comès per homes», explica la investigadora. 

Tot i que la línia de mortalitat femenina per homicidi no és estable tot el segle, l'estudi identifica una tendència alcista a partir dels anys seixanta. A partir d'aquesta dècada les rutines quotidianes de les dones es modifiquen ràpidament. Les dones passen més temps fora de casa, estudiant o treballant, i romanen solteres i sense fills durant períodes més llargs. I és també a partir d'aquesta dècada que són més sovint víctimes d'homicidi. «Aquestes noves activitats haurien augmentat la seva exposició al risc de ser victimitzades (passen més temps fora de casa, interaccionen amb més persones, etc.)», assenyala Linde.

Evolució del rol i l'estatus de la dona a Espanya

L'estudi mostra associacions entre l'evolució de les dones víctimes per homicidi amb sis indicadors del rol i l'estatus social de la dona a l'Estat espanyol: matriculació en estudis superiors, presència en el mercat laboral, edat mitjana de la mare al naixement del primer fill, matrimoni, divorci i avortament.

Les dades revelen que a partir dels anys seixanta el nombre de dones matriculades en institucions d'ensenyament superior va augmentar de manera molt significativa: els anys 1915-1916 les dones representaven el 2% respecte al total d'estudiants, al començament dels anys seixanta passen a ser un 25% i, a partir dels vuitanta, una majoria. A banda, el nombre de matrimonis es va reduir en un 50% en el període analitzat (passant de 7 matrimonis per cada 1.000 habitants el 1910 a 3,4 el 2014).

Pel que fa a la resta d'indicadors, disponibles per a períodes més curts de temps, confirmen el pas de la dona de rols tradicionals a no tradicionals. Augmenten els divorcis (del 1982 al 2014 es multiplica per 6 la proporció del nombre de divorcis per cada 100 matrimonis), els avortaments (n'hi ha 4 per cada 1.000 dones —de 15 a 44 anys— el 1990 i 10,5, el 2014), la presència en el mercat laboral (2,7 homes treballaven el 1976 per cada dona i, el 2014, 1,2) i l'edat mitjana de les mares en néixer el primer fill (tenen 25 anys el 1975, mentre que el 2014 tenen 31 anys).

Comportament diferent de la mortalitat en homes i en dones

Durant el segle analitzat, la tendència global del nombre de víctimes per homicidi segueix la tendència del nombre d'homes víctimes per homicidi. En canvi, aquest paral·lelisme no coincideix amb la mateixa força quan es compara la tendència global amb el nombre de dones mortes. «La victimització de dones i homes va seguir tendències diferents durant diversos períodes. Per tant, la bretxa de gènere en la victimització dels homicidis a l'Estat espanyol no és estable al llarg del temps», apunta Linde.

Pel que fa a la proporció entre homes i dones víctimes per homicidi ha disminuït des del començament del segle xx fins al començament del xxi. A la dècada de 1910, eren 7-9 homes per cada dona, a la segona meitat dels seixanta, 2,7 per cada dona, i al principi del 2010, menys de 2 homes per dona.

Una altra dada destacable és que mentre la victimització masculina disminueix a partir de mitjan anys vuitanta, la victimització femenina augmenta. «És interessant perquè durant aquest període la gran majoria de països de l'entorn mostra, a partir dels anys seixanta, una disminució de la victimització per homicidi en general, incloent-hi la femenina», remarca l'experta.

Abans dels anys seixanta

L'estudi posa en relleu l'increment de les dones mortes durant la dècada del 1910, la seva davallada durant els anys vint i el nou augment als anys trenta, just en el període previ a la Guerra Civil. Després de la guerra, els homicidis decreixen constantment fins a arribar al seu nivell més baix al començament dels anys seixanta. «L'anàlisi mostra una tendència a l'alça des del principi del segle xx només interrompuda durant les dues dictadures que van governar el país entre el 1923 i el 1930 i entre el 1939 i el 1975. Els índexs de morts més baixos durant aquests anys s'expliquen segurament per les restriccions de la llibertat que pateixen els ciutadans», apunta la investigadora.

Per concloure, l'article planteja força interrogants perquè les dades que recopila poden ser objecte de moltes més anàlisis. «L'ètica d'investigadora m'ha portat a fer públiques aquestes dades per tal que puguin ser utilitzades per altres col·legues en investigacions futures», destaca Linde en aquest sentit.

_{Article de referència}

_{Linde, A. Female Homicide Victimization in Spain from 1910 to 2014: the Price of Equality?. European Journal on Criminal Policy and Research  (2019). https://doi.org/10.1007/s10610-019-09427-1}

_{UOC R&I}

_{La recerca i innovació de la UOC contribueix a la solució dels reptes a què s’enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l’estudi de la interacció de les TIC amb l’activitat humana, amb un focus específic en l’educació en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s’articulen entorn dels set estudis de la Universitat i tres centres de recerca, l’IN3, l’eLearn Center i l’eHealth Center.}

_{Els objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}